Armela

Armeles

L'armela és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.

El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla.

Varietats

• La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.

També reben atres denominacions:

• L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
• L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una quantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.

Ús alimentari

Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, ademés de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcit pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important quantitat de vitamina E (26,22 mg). També és important l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.

En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.

Atres usos

L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.

Sifres de producció

L'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tones, situant a Espanya com la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren: La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral mediterrani: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.

Vore també

• Fruit sec

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armela.