Diferència entre les revisions de "Joan Valls i Jordà"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Joan Valls i Jordà''' ([[Alcoy]], [[1917]] - [[1989]]) fon un poeta [[Valencians|valencià]]. | + | '''Joan Valls i Jordà''' ([[Alcoy]], [[1917]] - [[1989]]) fon un poeta [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 13:19 4 gin 2018
Joan Valls i Jordà (Alcoy, 1917 - 1989) fon un poeta valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Joan Valls naixqué en la població d'Alcoy, en l'Alcoyà, l'any 1917. En només catorze anys comença a treballar en l'indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: en 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra.
L'any 1936 escriu el seu primer llibre de poemes en castellà Sol y nervio. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la seua militància com a republicà determina el seu empresonament. Fon lliberat en l'any 1940, i un any despuix publica el seu llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l'any 1947 publica el seu primer llibre de poemes en valencià: La cançó de Mariola.
L'any 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca en el poema Elegia de l'àngel. Un any despuix publica L'home pot esser (sic) àngel, i a continuació Presoner de l'ombra (1955), Grumet a sols (1958) i L'íntim miratge (sic) (1959).
Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona en Paradís en blanc (1964), el Ciutat de la Palma en Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en Versos a Sara (1967). L'any 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix Hereu de solituds (sic) (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen Breviari d'un eremita urbà (1975), guanyador del Premi Ausiàs March de Gandia i Cent serafins (1975).
L'any 1978 veu la llum Les hores vives, poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: Temps de saó (1979), Obra poètica (1981, que arreplega la producció fins a finals de 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (sic) (1984) i Anys i paranys (1985).
En Quadern vermell (sic) (1986), serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l'any 1989 quan preparava La rosa rotidiana (que es va publicar pòstumament en 1990).
Cites