Diferència entre les revisions de "Astre"
m (→Estels) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|250px|El [[cometa Hale-Bopp]]]] | [[Archiu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|250px|El [[cometa Hale-Bopp]]]] | ||
| − | Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en | + | Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en l'[[univers]], dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries... |
== Satèlits == | == Satèlits == | ||
Revisió de 17:20 26 set 2017
Un astre és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en l'univers, dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries...
Satèlits
Es denomina satèlit natural o lluna a qualsevol objecte que orbita al voltant d'un planeta. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del Sol (etc.)
Per extensió, es diuen llunes els satèlits d'atres planetes. Es diu els quatre satèlits de Júpiter , pero també, les quatre llunes de Júpiter . També, per extensió, es diu satèlit natural o lluna a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un planeta, com és el cas de la lluna asteroidal Dactyl que gira al voltant del asteroide (243) Ida, etc.
En el cas de la Lluna, té una massa tan similar a la massa de la Terra que podria considerar-se un sistema de dos planetas que giren junts (planeta doble). Tal és el cas de Plutó i el seu satèlit Caront. Si dos objectes posseïxen masses similars, se sol parlar de sistema binari i no d'un objecte primari i d'un satèlit, etc.
Estels
Els estels (del llatí estel i del grec kometes, 'cabellera'), juntament en els asteroides, planetas i satèlits, formen part del Sistema Solar. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, la qual cosa produïx el seu acostament al Sol en un periodo considerable etc.
A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es sublimen en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una atmòsfera que embolica al núcleu, cridada coma. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el vent solar assota la coma i es genera la coa o cabellera característica. La coa està formada per pols i el gas de la coma ionisada.
Va ser despuix de l'invent del telescopi quan els astrònoms varen començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. Edmund Halley va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en 1758, pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per un periodo curt de temps.
Meteors
Un meteor és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el foc de Santelmo).
La paraula meteor es reserva per distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un meteoroide a nostra atmòsfera. És sinònim de estel fugaç, terme que és impropi, ja que no es tracta de estels que es desprenguen de la volta celest.
Els térmens estel fugaç , bòlit i aerolito són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i només comprén: meteoroides, meteors i meteorits, on:
- meteoroide: partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa;
- meteor: els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència;
- meteorit: meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera.
