Diferència entre les revisions de "Ricart Garcia Moya"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Publicacions == | == Publicacions == | ||
| − | * | + | |
| − | * | + | * ''Tratado de la [[Real Senyera]]'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valencia]] |
| − | * | + | * ''Historias del [[Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]). |
| − | * Artículs i colaboracions en els diaris Información, La Verdad, [[Valéncia Hui]], [[Las Provincias]], [[ABC]], Diario 16, Heraldo de Aragón | + | * ''Diccionari historic del [[Idioma Valencià]] Modern, DHIVAM'' ([[2008]]). |
| + | * ''Cuando en Orihuela hablaban valenciano'' (2015) | ||
| + | * ''"Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía'' (2016) | ||
| + | |||
| + | * Artículs i colaboracions en els diaris ''Información'', ''La Verdad'', ''[[Valéncia Hui]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[ABC]]'', ''Diario 16'', ''Heraldo de Aragón'' i ''[[Diario de Valencia]]'', entre atres. | ||
== Premis == | == Premis == | ||
Revisió de 18:42 10 ago 2017
Ricart Garcia Moya és un historiador i investigador valencià naixcut en la ciutat d'Alacant en 1942.
Biografia
Ricart Garcia Moya és llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Les seues investigacions i treballs sobre l'història valenciana i la llengua valenciana són de sobra conegudes.
Es un articuliste prolífic en la prensa valenciana i espanyola. Ha colaborat en els diaris Información, La Verdad, Valencia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc. En els seus artículs mai falta una abundant documentació i el sentit de l'humor.
Va viure molts anys fora de la Comunitat Valenciana. Al tornar a Alacant en els anys 80, entrà en contacte en l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA), de la que formaven part Josep Boronat, Antonia Vila i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les nostres terres.
L'investigador
Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el Museu del Louvre de París en el que apareixia Alfons el Magnànim en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat.
Lo ben cert és que Ricart Garcia Moya a lo llarc d'estes décades ha descobert documentació sobre l'història o la llengua valenciana que abans no es coneixia o es trobava perduda, o inclús, que estava manipulada per atres fonts interessades.
Es autor dels llibres d'investigació: Tratado de la Real Senyera (1993), editat per l'Ajuntament de Valéncia i que tracta sobre l'història i l'heràldica valenciana. Els atres dos llibres posteriors Historias del Idioma Valenciano (2003) aixina com el Diccionari historic del Idioma Valencià Modern (DHIVAM) (2008), estan dedicats a les investigacions sobre la llengua valenciana.
Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el catalanisme o el castellanisme ve realisant des de fa décades a la llengua valenciana, a l'història valenciana o a atres senyes d'identitat propies del poble valencià.
Publicacions
- Tratado de la Real Senyera (1993). Ed. Ajuntament de Valencia
- Historias del Idioma Valenciano (2003).
- Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM (2008).
- Cuando en Orihuela hablaban valenciano (2015)
- "Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía (2016)
- Artículs i colaboracions en els diaris Información, La Verdad, Valéncia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón i Diario de Valencia, entre atres.
Premis
- Premi Vinatea (1991), Categoria Individual, d'Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana.
- Palma Dorada (1992), Ambit valencià, del Grup Cultural Ilicità (GCI)
- Premi Llealtat (2005) del Grup d'Accio Valencianista (GAV)
- Premi Fadrí (2008) de l'Associació Cardona Vives.