Canvis

}}</ref>   

}}</ref>   

El seu precedent, la '''[[Diputació del Regne de Navarra]],''' va aparéixer en el [[sigle XV]] quan el [[regne de Navarra]] era independent, constituint-se definitivament en [[1501]], en sis diputats, dos per cada braç de les [[Corts de Navarra]] i en la missió de velar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de [[1678]] quan la [[conquista de Navarra]] ya s'havia produït i consolidat, la seua composició va quedar establida en sèt diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, estos sol en dos vots. Va tindre menys poder, menys facultats i menys riquees que la seua homòloga la [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Diputació de la Corona d'Aragó]].<ref name=autogenerated1 />

El seu precedent, la '''[[Diputació del Regne de Navarra]],''' va aparéixer en el [[sigle XV]] quan el [[regne de Navarra]] era independent, constituint-se definitivament en [[1501]], en sis diputats, dos per cada braç de les [[Corts de Navarra]] i en la missió de velar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de l'any [[1678]] quan la [[conquista de Navarra]] ya s'havia produït i consolidat, la seua composició va quedar establida en sèt diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, estos sol en dos vots. Va tindre menys poder, menys facultats i menys riquees que la seua homòloga la [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Diputació de la Corona d'Aragó]].<ref name=autogenerated1 />

Quan es va crear en 1839 va ser un dels passos donats per a eliminar l'estructura de govern de l'encara [[regne de Navarra]] a partir del [[conveni de Vergara]]. Estava composta per sèt membres, un per [[Merintat (divisió administrativa)|merintat]] llevat la de [[merindad de Pamplona|Pamplona]] i [[merintat de Estella|Estella]] que aporten dos, per la seua major riquea i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes atres de caràcter foral (la [[Diputació del Regne de Navarresa|Diputació del Regne]] i el [[Consell de Navarra]]) i les recent creades en les demés províncies. Les províncies varen ser creades en [[1833]] per [[Javier de Burgos]].

Quan es va crear en l'any 1839 va ser un dels passos donats per a eliminar l'estructura de govern de l'encara [[regne de Navarra]] a partir del [[conveni de Vergara]]. Estava composta per sèt membres, un per [[Merintat (divisió administrativa)|merintat]] llevat la de [[merindad de Pamplona|Pamplona]] i [[merintat de Estella|Estella]] que aporten dos, per la seua major riquea i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes atres de caràcter foral (la [[Diputació del Regne de Navarresa|Diputació del Regne]] i el [[Consell de Navarra]]) i les recent creades en les demés províncies. Les províncies varen ser creades en [[1833]] per [[Javier de Burgos]].

Posteriorment va haver un segon pas en el que es va posar en vigor la [[Llei Paccionada Navarresa|Llei de Modificació de Furs de Navarra]]. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne en [[1841]].

Posteriorment va haver un segon pas en el que es va posar en vigor la [[Llei Paccionada Navarresa|Llei de Modificació de Furs de Navarra]]. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne en [[1841]].

Ademés en l'artícul 13 es designa al [[Cap Polític]] com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.<ref>Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9</ref>

Ademés en l'artícul 13 es designa al [[Cap Polític]] com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.<ref>Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9</ref>

Com a orgue consultiu la Diputació va crear en [[1898]] el [[Consell Foral]], que va ser substituït pel [[Parlament Foral]] en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.

Com a orgue consultiu la Diputació va crear en l'any [[1898]] el [[Consell Foral]], que va ser substituït pel [[Parlament Foral]] en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.

La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a [[1984]] en que es transforma en el [[Govern de Navarra]], encara que mantenint també com a segona denominació la de '''Diputació Foral de Navarra''', despuix de l'aprovació de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] en [[1982]] despuix de negociació sense [[referèndum|refrende]] de la població. Està integrada per un [[President del Govern de Navarresa|president]] elegit pel [[Parlament de Navarra]].

La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a [[1984]] en que es transforma en el [[Govern de Navarra]], encara que mantenint també com a segona denominació la de '''Diputació Foral de Navarra''', despuix de l'aprovació de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] en l'any [[1982]] despuix de negociació sense [[referèndum|refrende]] de la població. Està integrada per un [[President del Govern de Navarresa|president]] elegit pel [[Parlament de Navarra]].

== Referències ==

== Referències ==