Catí

Catí és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat. Catí conta en una població de 779 habitans segons el INE de l'any 2016.

Geografia

El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca d'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els Ports de Morella, comarca a la que va pertànyer històricament, i el Baix Maestrat, al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el tossal de la Nevera i de la Barbuda).

Barris i pedanies

En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població:

• L'Avellà.
• Hostal del Mestre.
• Mas Costereta.
• Mas d'En Ramón.
• Mas d'Evaristo.
• Mas de Gatella.
• Mas de Jaume Vicent.
• Mas de Roblasco.
• Mas de Segarra de Dalt.
• Mas Font Nova.

Poblacions limítrofs

El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: Ares del Maestrat, Morella, Chert, Tírig, Salzedella, Sant Mateu i Albocàsser totes elles de la província de Castelló.

Història

El 25 de giner de 1239 Catí va ser donat a poblar per Blasco de Alagón, a Ramón de Bocona (futur poblador d'Onda), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei Jaume I, en 1243). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de Lleida. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un gos errant, símbol de la fidelitat activa.

Catí ha participat en quants fets històrics ha pres partit la ciutat de Morella. Aixina, hòmens de Catí prenen part en la conquista de Mers-el-Kebir, Orà i Bugia, en la Nau del Bale de Morella. Això a pesar de que la vila de Catí, junt als demés llogarets, va començar en 1292 un pleit contra Morella, que no va concloure fins que en 1691 els va ser concedida l'independència.

Política

En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític UCD, durant dos llegislatures (1979-1983) i (1983-1987), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel PPCV.

Economia

En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de llana, en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el sigle XVI Catí contava en més de nou mil caps de ramat. Hui, com llavors, són famosos els productes que s'obtenen en forma de corders i cabrits per a l'hostaleria, com l'elaboració de formages de forma tradicional. També antigament varen ser important els cerers de Catí, pero esta activitat ha deixat pas a l'elaboració de torrons i massapans. Mentres que una atra variant artesanal important en el municipi, és la referent a l'indústria del moble rústic.

Patrimoni

Monuments civils

Catí conserva bells edificis medievals com Les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antonio Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de lHort de Masó, exponents dels sigles XV al XVII. Encara que el seu patrimoni civil més característic és:

• Casa de la Vila. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys 1417 i 1437, és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de Traiguera. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tingut lloc les reunions del Consell de Catí i s'han representat comèdies, la resta d'edifici en els seus baixos va servir com a presó, també de llonja de mercat a nivell del carrer Major i de depòsit de blat. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de Benassal.

• Casa Miralles. Fon alçada per Ramón Sanjuán en 1455. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del cantell càntabre Pedro Crespo.

• Mas de Torres. Inclós per l'UNESCO en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la Península Ibèrica declarat Patrimoni de l'Humanitat. Jaciment declarat Be d'Interés Cultural, representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.

• Casa dels Montserrat.
• Casa de Joan Espígol.
• Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí
• Escut de la Casa de l'Abadia
• Escut de l'antic hospital
• Conjunt Històric Artístic
• Escut nobiliari de la Casa dels Sans
• Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan
• Escuts de l'Iglésia
• Recint Amurallat

Monuments religiosos

• Iglésia parroquial. Situada en el centre del poble, va ser construïda en el sigle XIV. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules pintats del sigle XV, en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià Jacomart, pintor del rei Alfons V. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en 1376 pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població.

• Ermita de la Verge del Pilar. El dia 6 de giner de 1625, festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al sigle XVII. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la Verge del Pilar.

• Ermita de Santa Ana. És una de les més completes i acabades de Catí, situada a mig quilómetro de la població. Consta d'un sol cos en tres arcs, de regulars dimensions, en cor i altar major. Va ser director de l'obra Arnaldo Pedro, canter de Forcall, qui va posar la primera pedra el 29 d'agost de 1441.

• Ermita de Sant Vicent.

Gastronomia

En Catí i en els seus voltants pròxims existix una immillorable cuina tradicional: cuixot i cecina; ternascos i cabrits excelentment preparats al forn; les "creïlles farcides"; fesols com durant sigles s'han preparat en Sant Pere; guisat de vaquetes (una espècie de caragol blanc de montanya), coques de tomata, coques celestials, bunyols, pastiços de confit, fregit (carn conservada en oli), formages, quallades i brullo en el seu toc d'arrop, destaquen entre atres especialitats celosament guardades.

Tradicions

Cada any, coincidint en el primer dissabte del més de maig, els veïns de Catí realisen una romeria a l'Ermita de Sant Pere de Castellfort. Es tracta d'una processó molt arraïlada que es ve fent des de temps immemorial, ya documentada en 1321. És molt emotiva la "Despertà" que té lloc en la població ad això de les cinc del matí i que es torna a repetir en l'ermita de Sant Pere, en el matí del dumenge.

Turisme

És ben coneguda la bondat de les aigües de l'alvertent de l'Avellà (els àraps ya coneixien les seues propietats curatives), i el tranquil lloc que ocupa el conjunt de l'Ermitori de Nostra Senyora de la Misericòrdia i el balneari.

Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.

A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les errmites de Sant Vicent, El Pilar, L'Avellà, Santa Ana, Santa Llúcia i la Vallivana, Castells de Llaures i Morella. Pintures rupestres de Cova Remigia, en la Valltorta i Morella. Plages de Vinaròs, Benicarló i Peníscola.

Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació.

Enllaços externs

• Catí en Wikipedia
• Pàgina Ajuntament de Catí