Begís

Begís (Bejís, en castellà) és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància. Situat en el sur de la província de Castelló, prop del llímit en la de Terol. Conta en una població de 399 habitants segons el INE de l'any 2005.

La manera més senzilla d'aplegar és a través de l'autopista A-23 de Sagunt a Terol fins a les rodalies de Viver, a on s'enllaça en la CV-236. El poble es troba a 71 Km. de Valénciai a 79 Km. de Castelló de la Plana.

Geografia

Begís està situat entre les rodalies de la serra del Bou i la vertent noroest de la serra d'Andilla, sobre un cerro a 800 m. d'altitut, rodejat pels rius Palància i Canales, el seu terme és molt abrupte i en una elevada altitut mija. Conta en altures tan destacades com els cims dels monts La Juliana (1.476 m.), La Pericona (1.468 m.) i Peñaescabia (1.331 m.).

Barris

En el terme municipal de Begís se troben diferents nucleus de població (al ser una zona castellàparlant les denominacions estan en castellà):

• Masía de los Pérez
• Ríos de Arriba.
• Ríos de Abajo.
• Arteas de Abajo.
• Arteas de Arriba.
• Masía la Sorda.
• Ventas de Bejís

Poblacions llimítrofs

El terme municipal de Begís llimita en les següents poblacions: Sacanyet, Teresa, Toràs, El Toro.

Flora i fauna

Per les seues condicions geogràfiques, Begís conta en una fauna i flora molt variada. Entre les espècies a destacar, el javalí, el rabosot, la gineta i la farda; entre les aus, l'àguila, muçol real i el blauet.

La vegetació està representada per carrasques en erables de Montpellier, roures, serveres, pinades de pi albar i pi negre en les zones més altes, acompanyats per telles, agrifolis i curronyer, pinades de pi rodé en petorres i xares, en les zones més baixes pinades de pi carrasquer. En la ribera del Palància àlbers, fleixos i avellaners. També són abundants les plantes aromàtiques i medicinals.

Història

Les diverses pintures rupestres testifiquen l'existència d'assentaments humans des de fa 10.000 anys, encara que l'orige de l'actual població és romà. D'este periodo es conserva com a resto més important l'aqüeducte. Posteriorment va ser ocupada pels musulmans que varen contribuir al patrimoni cultural en l'edificació d'un important castell, fins a la reconquista, realisada en 1228-1229, al servici de Jaume I per Pedro Fernández de Azagra, senyor d'Albarrasí. Posteriorment, el mateix rei la va cedir a l'Orde de Calatrava el 27 d'abril de 1235 en el títul d'Encomana i representació en les Corts Valencianes, la seua Carta pobla coneguda data del 18 d'agost de 1276 concedida a 110 hòmens de l'Encomanda d'Alcanyís a fur de Valéncia en Sogorp per Roy Pérez comanador major d'Alcanyís de l'Orde de Calatrava. Estos fets varen facilitar la creació d'un assentament major, les dimensions territorials del qual comprenen els hui municipis de Teresa, Toràs i Sacanyet, formant una autèntica comarca en la capçalera del riu Palància en una unitat geogràfica i administrativa fins a mijan el sigle XIX.

Al final de la primera guerra Carlista, Begís encara permaneixia fidel al pretenent Carlos María Isidro de Borbón per lo que per a conquistar-la va ser designat el general isabelí Azpiroz, que es va instalar en la propenca localitat de Toràs des de la qual va sitiar Begís durant cinc mesos fins que esta va capitular el 22 de maig de 1840.

Durant la guerra civil de 1936 varen tindre lloc episodis rellevants en Begís i les seues afores en establir-se allí el front.

Begís en les observacions de Cavanilles

Begís es troba en la confluència dels rius Canales i Palància. En un clima sec, llevant de setembre. Un dels monuments importants és l'aqüeducte romà de sèt arcs, i un atre, el castell en la part alta del poble. Es podia accedir caminant des de Viver cap a ponent, com tres hores s'aplega i s'estén quatre hores i mija d'orient a ponent. En l'agricultura destaquen els arbres fructífers, llevat les hortes, on hi ha un sense número de cirerers, moreres i varis fruts. Les produccions de les hortes són dacsa, seda, cànem, blat, ordi, mel, ferraja, frutes i hortalices. En el secà algunes oliveres, armelers, vinyes i figueres. Sobre la ganaderia destaquen l'ovina i la vacuna. Cavanilles va deixar una impressió sobre Begís positiva, perque en cap moment ha dit res mal, tot lo contrari, segons pareix li va agradar.

Economia

La seua economia està basada en la ganaderia i agricultura, Begís tingué que recolzar-se en explotacions del mig natural per a eixir de la precarietat, a finals del sigle XVI es comença en la recollida de neu per a abastir de gèl a la ciutat de Valéncia, es va crear la major concentració de depòsits de neu del Mediterràneu occidental en el cerro de la Bellida. En els següents sigles es varen crear molins, màquines de teixir i serreries.

A principis del present sigle els molins són substituïts per centrals elèctriques. En l'actualitat tot açò ha desaparegut, pero aixina i tot l'aigua (hui en dia envasada), junt al turisme interior, seguix sent el motor de la seua economia.

Monuments

Religiosos

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a La nostra Senyora dels Àngels, i té portada renaixentista i un atri ajardinat complementat en els arcs procedents de l'antic ajuntament.
• Ermita de Sant Joan en Arteas d'Avall.
• Ermita de la Verge de Loreto. Edifici d'interés arquitectònic. Catàlec de Bens Protegits del PGOU de Begís. Dedicada a la patrona de Begís, és una obra del sigle XVIII que guarda un bell sòcol ceràmic també de la mateixa época; la portada és de pedra en primer cos llindat i arrematat en boles, el segon alberga la capelleta en l'image de la titular i sobre esta, un frontó corp en pinàcul.

Civils

• Aqüeducte. D'época romana i recentment restaurat de manera parcial per mig de l'us de materials que res tenen a vore en la seua época, com el ciment. Declarat Be d'Interés Cultural.
• Castell. Este notable castell es troba en ruïnes actualment. Consta de tres reductes fortificats i tres esclafidors per a canons. Encara es poden observar diversos llenços de muralla, la part inferior de la torre principal quadrada, vàries torres secundàries, siges i aljups.
• Graner de l'Infant. És un antic graner del sigle XV derribat i totalment reconstruït i en el que han sobrevixcut dos bells blasons originals en la Creu de l'Orde de Calatrava.

Llocs d'interés

• Peñaescabia. Una gran part de les afores d'este mont han segut declarats parage natural municipal pel govern valencià pel seu indubtable valor tant migambiental com a paisagístic.
• Los Cloticos. La font de Los Cloticos, dins del parage natural de Peñaescabia, brolla un manantial d'aigua dolça que naix de les estribacions dels Monts Universals. Un aigua mineral i natural d'excelents propietats.

Enllaços externs

• Begís en Wikipedia
• Pàgina Ajuntament de Begís