Diferència entre les revisions de "Baltasar Belenguer Hervás"
m (Text reemplaça - 'abdos' a 'abdós') |
m |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Trayectoria == | == Trayectoria == | ||
| − | Naixque en [[ | + | Naixque en [[Valéncia]] el [[15 d'octubre]] de [[1911]] i falli en [[setembre]] de [[1992]]. Fon el primer boxejador espanyol que se convertí en campeó del mon. Despuix de varis intents d'espanyols que havien fracassat pel titul del mon el [[1 de juny]] de [[1935]] hauria dos oportunitats per a conseguir-ho, una en [[Madrit]] a on [[Ignaci Ara]] fracassaria davant [[Marcel Thil]], a'atra en [[Valencia]], en la plaça de bous, a on Sangchili vence per punts en 15 assalts al panameny [[Alf Brown]] proclamant-se campeó mundial del pes gall versió IBU, organisme que per aquell entoces regia els destins del boxeig en [[Europa]]. |
| − | Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat | + | Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat campeó d'Espanya front a [[Carles Flix]], titul que retingue davant el mateix boxejador. Ademés realisà dos intents per conquistar el títul d'Europa davant [[Nicolas Petit-Biquet]] no conseguint-ho en la primera ocasió despuix d'un combat nul i sent derrotat en el segon intent per derrota per punts en 15 assalts. |
| − | Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, [[Victor Young Pérez]] al que derrotà per punts en 10 assalts en [[Madrit]]. L'enfrontament que | + | Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, [[Victor Young Pérez]] al que derrotà per punts en 10 assalts en [[Madrit]]. L'enfrontament que sostingué contra el panameny pel títul del mon fon el segon entre abdós pugils uns mesos abans, ya s'havia enfrontat el valencià a [[Alf Brown]] sense que este posara el títul en joc i acabant el combat en nul. |
| − | Una volta | + | Una volta obtingué el títul realisà una exitosa gira collint gran numero de victories tant en Espanya com en l'estranger, sempre sense posar el títul en joc fins que el veterà [[Benny Sharkey]] en mes de cents victories a les seues esquenes li derrota en [[Newcastle]], d'a on es natiu el pugil angles. D'este esvaraments se recuperà als pocs dies derrotant en [[Liverpool]] a atre magnific oponent Ronnie James que nomes havia collit una derrota en les seues més de cinquanta baralles i al que el valencià derrotà per punts. |
| − | El [[10 de febrer]] de [[1936]] fa el seu debut en [[Estats Units]], i res | + | El [[10 de febrer]] de [[1936]] fa el seu debut en [[Estats Units]], i res més i res menys que en el mitic [[Madison Square Garden]] de [[Nova York]], El seu rival fon [[Lew Farber]], un experimentat rival al que venç per punts en 10 assalts. Pijor sort corre el [[29 de juny]] de [[1936]] contra [[Tony Mari]], en qui havia posat el seu tÍtul en joc i que li derrotà per [[nocaut]] en 14 assalts quan l'espanyol que dominava per punts semblava que anava a retindre el cinturó. |
| − | No recuperat de la | + | No recuperat de la decepció d'haver perdut el seu títul torna a perdre en [[Montreal]] un combat contra [[Frankie Martin]]. Encara que en el seu següent combat te l'opció de vengarse de [[Tony Mari]] derrotant-ho per punts en 10 assalts, llamentablement Tony Mari havia tingut la precaució de no posar el cinturó en joc aixina que no pogué tornar a les mans de l'espanyol. |
| − | + | Acabà la seua gira americana en una derrota en [[Méxic]] contra el boxejador local [[Joan Zurita]] i retorna a Europa a on realisà varis combats en [[França]] en els següents dos anys, fins que en [[1938]] el títul gall de a'IBU torna a quedar vacant i són nomenats aspirants dos vells coneguts, els excampeons, [[Panama Alf Brown]] i Baltasar Berenguer Sangchili. El combat se disputà en [[Pariu]] i esta volta guanyà el panameny per punts en 15 assalts. | |
| − | De la seua carrera | + | De la seua carrera pugilística poc quedava ya, salvo una victoria front al veterà [[Eugene Huat]] i un intent per obtindre el títul d'Europa front a [[Valentin Angelmann]] en [[Pariu]] per descalificacio en quatre assalts. Tancà la seua carrera en [[1940]] conseguint el títul nacional front a [[Miquel Safont]] per punts en 12 assalts. |
== Principals Combats == | == Principals Combats == | ||
| − | *[[22 d'abril]] de [[1933]], | + | *[[22 d'abril]] de [[1933]], Valéncia. Venç a Carles Flix per punts en 12 assalts i se proclama campeó d'Espanya dels pesos galls. |
| − | *[[15 de juliol]] de [[1933]], | + | *[[15 de juliol]] de [[1933]], Valéncia. Fa nul en Nicolas Petit-Biquet i no conseguix conquistar la corona europea dels galls. |
*[[6 de febrer]] de [[1934]], Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional. | *[[6 de febrer]] de [[1934]], Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional. | ||
| − | *[[18 d'agost]] de [[1934]], [[Argel]], [[Argelia]]. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el | + | *[[18 d'agost]] de [[1934]], [[Argel]], [[Argelia]]. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el títul europeu dels gall. |
| − | *[[1 de juny]] de [[1935]], | + | *[[1 de juny]] de [[1935]], Valéncia. Venç a Alf Brown per punts en 15 assalts i se proclama campeó del mon del pes gall. |
| − | *[[29 de maig]] de [[1936]], Nova York, venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts. | + | *[[29 de maig]] de [[1936]], [[Nova York]], venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts. |
| − | *[[29 de juny]] de [[1936]] Nova York, | + | *[[29 de juny]] de [[1936]] Nova York, és derrotat per Tony Mari per KO en 14 assalts i pert la seua corona mundial |
| − | *[[4 de març]] de [[1938]] | + | *[[4 de març]] de [[1938]] [[Paris]], és derrotat per Alf Brown per punts en 15 assalts i no pot reconquistar el títul mundial dels galls. |
| − | *[[6 d'octubre]] de [[1938]] | + | *[[6 d'octubre]] de [[1938]] Paris, és derrotat per Valentin Angleman per descalificacio en 4 assalts no conseguint conquistar el títul d'Europa dels galls. |
| − | *[[1 de giner]] de [[1940]] | + | *[[1 de giner]] de [[1940]] Valéncia, venç per punts en 12 assalts a Miquel Safont proclamant-se campeó d'Espanya. |
{{NF|1911|1992|Berenguer, Baltasar}} | {{NF|1911|1992|Berenguer, Baltasar}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Boxejadors d'Espanya]] | [[Categoria:Boxejadors d'Espanya]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Deportistes valencians]] | [[Categoria:Deportistes valencians]] | ||
Revisió de 08:37 19 jun 2017
 |
Est artícul o secció necessita fonts o referències que apareguen en una publicació acreditada, com llibres de text o atres publicacions especialisades en el tema. |
Baltasar Berenguer Hervás. Boxejador espanyol, conegut en la seua epoca popularment com Sangchili, malnom que el mateix s'ho posà copiant el nom d'un criat chinenc amic de la seua familia (Sang Chi Li), per a que son pare no ho coneixquera.
Trayectoria
Naixque en Valéncia el 15 d'octubre de 1911 i falli en setembre de 1992. Fon el primer boxejador espanyol que se convertí en campeó del mon. Despuix de varis intents d'espanyols que havien fracassat pel titul del mon el 1 de juny de 1935 hauria dos oportunitats per a conseguir-ho, una en Madrit a on Ignaci Ara fracassaria davant Marcel Thil, a'atra en Valencia, en la plaça de bous, a on Sangchili vence per punts en 15 assalts al panameny Alf Brown proclamant-se campeó mundial del pes gall versió IBU, organisme que per aquell entoces regia els destins del boxeig en Europa.
Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat campeó d'Espanya front a Carles Flix, titul que retingue davant el mateix boxejador. Ademés realisà dos intents per conquistar el títul d'Europa davant Nicolas Petit-Biquet no conseguint-ho en la primera ocasió despuix d'un combat nul i sent derrotat en el segon intent per derrota per punts en 15 assalts.
Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, Victor Young Pérez al que derrotà per punts en 10 assalts en Madrit. L'enfrontament que sostingué contra el panameny pel títul del mon fon el segon entre abdós pugils uns mesos abans, ya s'havia enfrontat el valencià a Alf Brown sense que este posara el títul en joc i acabant el combat en nul.
Una volta obtingué el títul realisà una exitosa gira collint gran numero de victories tant en Espanya com en l'estranger, sempre sense posar el títul en joc fins que el veterà Benny Sharkey en mes de cents victories a les seues esquenes li derrota en Newcastle, d'a on es natiu el pugil angles. D'este esvaraments se recuperà als pocs dies derrotant en Liverpool a atre magnific oponent Ronnie James que nomes havia collit una derrota en les seues més de cinquanta baralles i al que el valencià derrotà per punts.
El 10 de febrer de 1936 fa el seu debut en Estats Units, i res més i res menys que en el mitic Madison Square Garden de Nova York, El seu rival fon Lew Farber, un experimentat rival al que venç per punts en 10 assalts. Pijor sort corre el 29 de juny de 1936 contra Tony Mari, en qui havia posat el seu tÍtul en joc i que li derrotà per nocaut en 14 assalts quan l'espanyol que dominava per punts semblava que anava a retindre el cinturó.
No recuperat de la decepció d'haver perdut el seu títul torna a perdre en Montreal un combat contra Frankie Martin. Encara que en el seu següent combat te l'opció de vengarse de Tony Mari derrotant-ho per punts en 10 assalts, llamentablement Tony Mari havia tingut la precaució de no posar el cinturó en joc aixina que no pogué tornar a les mans de l'espanyol.
Acabà la seua gira americana en una derrota en Méxic contra el boxejador local Joan Zurita i retorna a Europa a on realisà varis combats en França en els següents dos anys, fins que en 1938 el títul gall de a'IBU torna a quedar vacant i són nomenats aspirants dos vells coneguts, els excampeons, Panama Alf Brown i Baltasar Berenguer Sangchili. El combat se disputà en Pariu i esta volta guanyà el panameny per punts en 15 assalts.
De la seua carrera pugilística poc quedava ya, salvo una victoria front al veterà Eugene Huat i un intent per obtindre el títul d'Europa front a Valentin Angelmann en Pariu per descalificacio en quatre assalts. Tancà la seua carrera en 1940 conseguint el títul nacional front a Miquel Safont per punts en 12 assalts.
Principals Combats
- 22 d'abril de 1933, Valéncia. Venç a Carles Flix per punts en 12 assalts i se proclama campeó d'Espanya dels pesos galls.
- 15 de juliol de 1933, Valéncia. Fa nul en Nicolas Petit-Biquet i no conseguix conquistar la corona europea dels galls.
- 6 de febrer de 1934, Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional.
- 18 d'agost de 1934, Argel, Argelia. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el títul europeu dels gall.
- 1 de juny de 1935, Valéncia. Venç a Alf Brown per punts en 15 assalts i se proclama campeó del mon del pes gall.
- 29 de maig de 1936, Nova York, venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts.
- 29 de juny de 1936 Nova York, és derrotat per Tony Mari per KO en 14 assalts i pert la seua corona mundial
- 4 de març de 1938 Paris, és derrotat per Alf Brown per punts en 15 assalts i no pot reconquistar el títul mundial dels galls.
- 6 d'octubre de 1938 Paris, és derrotat per Valentin Angleman per descalificacio en 4 assalts no conseguint conquistar el títul d'Europa dels galls.
- 1 de giner de 1940 Valéncia, venç per punts en 12 assalts a Miquel Safont proclamant-se campeó d'Espanya.