Diferència entre les revisions de "Jaume Roig"
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | *[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
*[[Ruta dels Clàssics]] | *[[Ruta dels Clàssics]] | ||
| + | *[[L'Espill]] | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 18:10 22 gin 2017
| Jaume Roig i Perez | |||
|---|---|---|---|
| Ocupació: | Mege | ||
| Naiximent: | principis del sigle XV | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia | ||
| Defunció: | 1478 | ||
| Lloc de defunció: | Benimàmet | ||
Jaume Roig i Perez (principis del sigle XV — †Benimàmet, 1478) naixqué en la ciutat de Valéncia a principis del sigle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià. Es autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana medieval, titulada L'Espill.
Biografia
.jpg)
Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.
Estigue casat en N’Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l'hospital d’En Clapers. En 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Martir", per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d’Alfons el magnanim en 1458.
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d'En Sarria, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L'Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Va ser un llibre d’ampla difussio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig també es autor de “Noves rimades” I en 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d'abril de 1478 mori en sa casa de Valéncia.
L'Espill
Ha passat a la posteritat per ser autor de L'Espill, novela també coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre silabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
L'Espill o Llibre de les dones, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:
, fins a onze voltes en quinze folis.