Diferència entre les revisions de "Ricardo de la Cierva"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
m (Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets') |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en [[Alfons XIII]]. El seu tio va ser [[Juan de la Cierva]], inventor del ''autogiro''. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de Gil Robles, va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a [[França]] per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills | + | Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en [[Alfons XIII]]. El seu tio va ser [[Juan de la Cierva]], inventor del ''autogiro''. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de Gil Robles, va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a [[França]] per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills chicotets. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces. |
Ricardo de la Cierva es va doctorar en Ciències Químiques i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit. En [[1975]] va ser nomenat professor agregat d'Història Contemporànea en l'Universitat Complutense de Madrit. Va ser nomenat en [[1979]] catedràtic d'Història Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Granada per a més tart obtindre el lloc de catedràtic d'Història Contemporànea Universal i d'Espanya en l'Universitat d'Alcalà d'Henares. | Ricardo de la Cierva es va doctorar en Ciències Químiques i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit. En [[1975]] va ser nomenat professor agregat d'Història Contemporànea en l'Universitat Complutense de Madrit. Va ser nomenat en [[1979]] catedràtic d'Història Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Granada per a més tart obtindre el lloc de catedràtic d'Història Contemporànea Universal i d'Espanya en l'Universitat d'Alcalà d'Henares. | ||
Revisió de 16:41 3 gin 2017
| Ricardo de la Cierva y Hoces | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 9 de novembre de 1926 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 19 de novembre de 2015 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 9 de novembre de 1926-Madrit, 19 de novembre de 2015) va ser un historiador, escritor i polític espanyol, catedràtic en les universitats de Granada i Alcalà d'Henares, i ministre de Cultura en 1980, durant la Transició Espanyola.
Biografia
Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en Alfons XIII. El seu tio va ser Juan de la Cierva, inventor del autogiro. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de Gil Robles, va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a França per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills chicotets. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces.
Ricardo de la Cierva es va doctorar en Ciències Químiques i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit. En 1975 va ser nomenat professor agregat d'Història Contemporànea en l'Universitat Complutense de Madrit. Va ser nomenat en 1979 catedràtic d'Història Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Granada per a més tart obtindre el lloc de catedràtic d'Història Contemporànea Universal i d'Espanya en l'Universitat d'Alcalà d'Henares.
Cites
Millones de españoles, fuera del Reino de Valencia, ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes.
Misterios de la Historia (Cap. IX) (1991).
En 1932, los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. El Institut d'Estudis Catalans convoca a los valencianos a una reunión, que se celebró en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y catalán según patrones catalanistas.
Misterios de la Historia (1991).
El Reino de Valencia se llama así desde el siglo XIII, es una barbaridad que se haya politizado este nombre, me parece una chorrada lo de país valenciano.
Obres
- Cien libros básicos sobre la guerra de España (1966)
- Bibliografía general sobre la guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporánea de España (1968)
- Historia de la guerra civil española (1969)
- Historia general de España (1980)
- Historia del socialismo en España (1879–1983) (1986)
- Franco (1986)
- Nueva y definitiva historia de la guerra civil (1986)
- España, la sociedad violada (1989)
- El diario secreto de Juan Pablo I (1990)
- Misterios de la Historia (1991)
- Mujeres esenciales de la historia (1993)
- Los años mentidos: falsificaciones y mentiras sobre la historia (1993)
- Carrillo miente: 156 documentos contra 103 falsedades (1994)
- El mito de la sangre real (1995)
- Las puertas del infierno. La historia de la Iglesia jamás contada (1996)
- La hoz y la cruz. Auge y caída del marxismo y la teología de la liberación (1996)
- Historia esencial de la Iglesia católica en el siglo XX: asalto y defensa de la Roca (1997)
- Historia total de España (1997), ediciones actualizadas (última, 2006)
- Don Juan de Borbón: por fin toda la verdad (1997)
- Brigadas internacionales 1936–1939. La verdadera historia. Mentira histórica y error de Estado (1997)
- El 23F sin máscaras (1998)
- Templarios: la historia oculta (1998)
- Vida y amores de Isabel II (1999)
- La palabra perdida: constituciones y rituales de la masonería (1999)
- El 18 de julio no fue un golpe militar fascista (2000)
- La otra vida de Alfonso XII (2000)
- Franco — La historia (2000)
- Historia esencial de la guerra civil española: todos los problemas resueltos, sesenta años después (2001)
- Historia de España: 800.000 a. C.–2001 d. C.: guía imprescindible para jóvenes (2001)
- La masonería invisible. Una investigación en Internet sobre la masonería moderna (2002)
- Media nación no se resigna a morir: los documentos perdidos del Frente Popular (2002)
- Secretos de la historia (2003)
- Historia actualizada de la segunda república y la guerra de España 1931–1939 (2003)
- Hijos de la gloria y la mentira (T. I): los vascos entre España y la Antiespaña (2004)
- Hijos de la gloria y la mentira (T. II): Euskadi en el siglo XX (2005)
- Hijos de la gloria y la mentira (T. III): el clerical-nacionalismo (2005)
- Templarios, la historia — Las cuatro dimensiones del Temple (2006)
- ZP — Tres años de gobierno masónico (2007)
- Los años mentidos: falsificaciones de historia de España en el siglo XX (2008)
- La infiltración. La infiltración marxista y masónica en la Iglesia católica del siglo XX (2008)
- 113.178 Caídos por Dios y por España (2009)
- Prieto, el cerco de la fe (2009)