Diferència entre les revisions de "José María Chiquillo"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''José María | + | '''José María Chiquillo Barber''' ([[Sumacàrcer]], [[1964]]) és un polític de la [[Comunitat Valenciana]]. |
És llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], especialisat en Dret Públic. Membre de [[Lo Rat Penat]] va militar durant més de dos décades, des de 1983, en [[Unió Valenciana]] (UV). Fon assessor jurídic del grup municipal d'UV en l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1988]]-[[1994]]) i vocal de la societat AUMSA ([[1992]]-[[1994]]). | És llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], especialisat en Dret Públic. Membre de [[Lo Rat Penat]] va militar durant més de dos décades, des de 1983, en [[Unió Valenciana]] (UV). Fon assessor jurídic del grup municipal d'UV en l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1988]]-[[1994]]) i vocal de la societat AUMSA ([[1992]]-[[1994]]). | ||
Revisió de 17:39 23 nov 2016
José María Chiquillo Barber (Sumacàrcer, 1964) és un polític de la Comunitat Valenciana.
És llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, especialisat en Dret Públic. Membre de Lo Rat Penat va militar durant més de dos décades, des de 1983, en Unió Valenciana (UV). Fon assessor jurídic del grup municipal d'UV en l'Ajuntament de Valéncia (1988-1994) i vocal de la societat AUMSA (1992-1994).
Número dos de la llista per Valéncia d'Unió Valenciana en les eleccions generals de 1993, no va obtindre l'acta de diputat (UV només va obtindre un). Va accedir finalment al Congrés substituint, en octubre de 1994, a Vicent González Lizondo que va abandonar l'escan degut al seu estat de salut. Fon reelegit en les eleccions generals de 1996, pero no en les de 2000, en les que UV va perdre la seua representació parlamentària. Després de la dimissió d'Héctor Villalba, produïda pels fracassos electorals (en 1999 UV havia perdut també la seua representació en les Corts Valencianes), es va fer càrrec de la presidència d'Unió Valenciana (setembre de 1999), en la qual cosa la formació va tornar als seus postulats ideològics originals, suavisats durant la presidència de Villalba.
Encara que l'assamblea del partit a on fon triat fon anulada per un juge al haver-la impugnat una candidata que no fon autorisada a presentar-se, Chiquillo fon triat de nou en una assamblea extraordinària celebrada en abril del 2001.[1] En octubre del 2003 fon substituït per Julio Chanzá, en el recolzament del propi Chiquillo.[2]
En 2004 el Consell Nacional d'UV va firmar un pacte en el Partit Popular pel que Unió Valenciana renunciava a presentar-se a les eleccions generals a canvi d'incloure a Chiquillo, com a independent, com a número dos, en la seua candidatura al Senat per Valéncia.[3] El 14 de març del 2004 Chiquillo fon triat senador en les llistes del PP. Este pacte va resultar altament controvertit dins del partit, per la qual cosa Chanzá va dimitir.
En març del 2005, Chiquillo es va postular com a secretari general dins de la candidatura encapçalada per Amparo Picó, que va perdre per un estret marge davant de l'encapçalada per Joaquín Ballester.[4] Després de la derrota, el sector encapçalat per Chiquillo va abandonar el partit en abril[5] emportant-se l'ex-president l'acta de senador i va fundar un nou partit, Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana (UPCV), presidit per Amparo Picó.[6]
Finalment, el seu partit es va integrar en el Partit Popular i Chiquillo fon de nou triat senador en les eleccions generals de 2008 per la província de Valéncia pel Partit Popular.
José María Chiquillo està casat i té dos fills.
Referencies
- ↑ UV reelegix Chiquet com a president en el 90% dels vots , El País , 2 d'abril del 2001.]
- ↑ Julio Chanzá és triat president d'UV en menys de la mitat dels vots, El País , 27 d'octubre del 2003.
- ↑ UV renúncia a les seues sigles i Chiquillo anirà en la llista del PP al Senat, El País , 29 de giner de 2004.
- ↑ Joaquín Ballester presidirà UV al guanyar per 12 vots a la candidatura de Chiquillo, El País , 14 de març del 2005.
- ↑ Chiquillo deixa UV despuix de 22 anys de militancia perqué li han "espentat", El País , 16 d'abril del 2005.
- ↑ Chiquillo i Picó funden Unió de Progres com a alternativa 'de centre lliberal' diferenciada de les opcions 'radicals', Europa Press , 22 d'abril del 2005.