Empresa pública

Plantilla:Distinguir Una empresa pública, corporació pública, empresa estatal o societat estatal és aquella que és propietat del Estat, siga este nacional, municipal o de qualsevol atre estrat administratiu, ya siga d'un modo total o parcial. No obstant, la Unió Europea definix a una empresa pública com qualsevol empresa en la que els poders públics puguen eixercir, directa o indirectament, una influència dominant en raó de la propietat, de la participació financera o de les normes que les rigen.Plantilla:*cr

Este concepte no es deu confondre en la "public company" d'alguns paisos de parla anglesa.

En el cas de propietat parcial, el criteri per a determinar si una empresa deu o no ser considerada pública no és tant el percentage d'accions en poder del sector privat com el control efectiu que l'Estat tinga sobre el procés de presa de decisions en l'empresa. L'element crucial en l'empresa pública és la capacitat de l'Estat per a eixercir pressió política directa en la companyia. L'accioniste majoritari és l'Estat, en uns objectius que poden ser molt diversos i, #lo que és més, canviants en el procés polític. En opinió de J. K. Galbraith, hi ha moltes i molt característiques similituts entre les grans empreses privades i les grans empreses públiques.Plantilla:Cr

La gran majoria dels estats del món controlen empresas en diferents fins –a part del fi existencial de tota empresa de maximisar utilitats–, que poden ser proveir servicis públics, incentivar la producció del país o generar ocupació, per nomenar alguns.

Diferències entre empreses estatals públiques i privades

A pesar de convergir en la forma d'actuar, hi ha substancials diferències entre l'empresa pública i la privada. A títul d'eixemple, destaquen les següents:

• En els seus procediments de finançació. Esta diferència radica no tant en la possible existència de tractament diferencial en el mercat de capitals públic i privat, tracte que també sol rebre la gran empresa privada –de forma idèntica o molt semblada– en relació en l'empresa privada menuda o mija, sino en la possible finançació pública en orige en els presuposts que a sovint ve otorgant-se a este tipo d'empreses.

• La persecució del benefici i el control a que estan someses pels poders públics. Sense oblidar l'objectiu del benefici, està molt clar que la raó de l'existència de l'empresa pública no és l'obtenció de beneficis. Ací la diferència no és substancial, sino de grau, per quant els en les grans empreses privades, ademés de l'objectiu del benefici, concorren atres objectius igualment destacats, com lo són el creiximent i el poder de dites organisacions; circumstàncies que no tenen per qué estar –mediata ni immediatament al servici del benefici–. Per lo que al grau de control es referix, cal senyalar que les empreses públiques estan someses, ademés, al control específic que deriva de la seua pertinença al sector públic. cal puntualisar que el tema del grau d'algunes de les característiques diferenciadores entre empreses privades i empreses públiques no és uniforme dins de l'extensament gama de les empreses públiques, sino que obedix a la major o menor caracterisació de públiques que tinguen este tipo d'empreses.

L'existència d'empreses públiques en economies de mercat s'ha justificat tradicionalment per l'insatisfacció dels *responsabilisimos de la política econòmica, en els resultats generats pel mecanisme del mercat. No obstant, és important distinguir dos alvertents clarament diferenciades en dit argument. Per un costat, es pot considerar a l'empresa pública des de la perspectiva de la reacció de l'Estat davant determinades ineficiències del sistema de mercat en assignar els recursos productius. Es tracta dels coneguts “fallos del mercat”. En un atre àmbit, devem considerar l'utilisació de l'empresa pública com a instrument a la disposició de l'Estat per a corregir les assignacions del mercat que, des de posicions polítiques diverses, poden considerar-se no equitatives o concordes en l'elecció social.

Objectius de l'empresa pública

Els quatre objectius. L'empresa pública precisa conéixer clarament quins són els objectius d'índole social que s'esperen conseguir per mig de la seua actuació, quina contra-prestació social va a rebre per atendre a eixa finalitat i quins indicadors van a ser utilisats per la societat per a medir els guanys que es deuen realisar ^{cita requerida}.

bàsics que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són cita requerida:

• Efectes sobre la distribució de la renda.
• Efectes macroeconòmics.
• Eficiència econòmica.
• Rendabilitat.

Rendabilitat

A diferència de la empresa privada, en la que l'objectiu és la maximisació del benefici, en l'empresa pública en principi no té una especial consideració. No obstant, el canvi que s'experimenta en esta matèria és notable. A diferència del criteri estricte del benefici, en el cas de l'empresa pública resulta més apropiat parlar d'excedent comercial brut per a estimular l'eficiència tecnològica i directiva.

Este concepte comprén els conceptes de interesses, amortisació i beneficis, permetent a l'Estat conéixer qué necessitats financeres presenta cadascuna de les empreses públiques.

La busca de la rendabilitat per part de l'empresa pública es contempla també com un mig d'estimular l'eficiència tecnològica i de gestió. D'esta forma sabem que si una empresa busca maximisar el seu benefici, això li exigix que minimise els seus costs per a qualsevol nivell de *output. No obstant, l'objectiu de la @maximización del benefici s'ha rebujat explícitament per a les empreses públiques, ya que, en general, gogen de poder *monopolístico en a lo manco alguns dels mercats en que se suministren els seus productes.

Des d'un punt de vista financer i econòmic, els fondos que financen l'inversió de l'empresa púbica provenen de dos fonts: de les seues pròpies reserves i de les aportacions que realisa la Facenda Pública. Esta, per la seua banda, obté els fondos principalment dels excedents bruts comercials de les empreses públiques, dels imposts i d'atres fonts. Per això, coneguda l'inversió que té que realisar l'empresa pública, quant menor siga el seu excedent, major té que ser la tributació i la finançació externa; és dir, que no té tanta transcendència cóm es dividix l'excedent entre interessos, amortisació i benefici, lo que importa és la seua quantia total.

Efectes sobre la distribució de la renda

L'empresa pública sol actuar sobre la renda dels consumidorés garantisant un determinat nivell de prestació del servici més elevat o ben aplicant un sistema de preus polítics que possibilita una efectiva distribució real de renda (vore Eficiència distributiva), a no ser que resulte @perverso la distribució de la càrrega impositiva que facilita la finançació del dèficit en que s'incorre.

Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, #lo que afecta de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió.

Vejau també

• Sector públic
• Empresa privada
• Privatisació
• Neoliberalisme
• Lliberalisació
• Ben econòmic
• Bens lliures
• Ben comú (economia política)
• Ben públic
• Ben privat
• Entitat pública empresarial
• Externalitat
• Monopoli natural
• Cost per us
• Public company (EE.UU.)
• Recursos comuns
• Teorema de *Coase
• Tragèdia dels comuns

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Empresa pública de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.