Diferència entre les revisions de "Hospital"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
 
* La casa en que es rebien els peregrins i els estrangers es dia ''*Xenodochium'', i li la dona la mateixa denominació en molts parages del [[dret canònic]].
 
* La casa en que es rebien els peregrins i els estrangers es dia ''*Xenodochium'', i li la dona la mateixa denominació en molts parages del [[dret canònic]].
 
* La ''llei Sancimus'' llama al lloc en que es cuiden els malalts ''Nosocomium'' o ''Nosoconium''. Els administradors d'esta espècie d'hospitals es coneixen en el dret en el nom de ''parabolani''.
 
* La ''llei Sancimus'' llama al lloc en que es cuiden els malalts ''Nosocomium'' o ''Nosoconium''. Els administradors d'esta espècie d'hospitals es coneixen en el dret en el nom de ''parabolani''.
* El lloc destinat a alimentar als chiquets com lo va ser l'[[*inclusa]] o casa de chiquets [[Expósito (recent naixcut)|expósito]]s, es dia ''Brephotrophium''
+
* El lloc destinat a alimentar als chiquets com lo va ser l'[[inclusa]] o casa de chiquets [[Expósito (recent naixcut)|expósito]]s, es dia ''Brephotrophium''
 
* Es coneixia en el nom ''Procotrophium'' el lloc en que s'arreplegaven els pobres i els [[menic]]s
 
* Es coneixia en el nom ''Procotrophium'' el lloc en que s'arreplegaven els pobres i els [[menic]]s
 
* ''Orphanotrophium'' era l'hospital dels òrfens.
 
* ''Orphanotrophium'' era l'hospital dels òrfens.
Llínea 41: Llínea 41:
  
 
No obstant molts hospitals moderns posseïxen la modalitat i estructura denominada '''Cuidats Progressius'''. En este tipo d'hospitals, no hi ha sales dividides per especialitats mèdiques com en els hospitals clàssics, sino que el cuidat del malalt es conseguix en forma progressiva, segons la seua gravetat i complexitat. En este tipo d'hospital de Cuidats Crítics, una atra de Cuidats Intermijos, i per últim Cuidats Mínims i Auto-cuidats. El pacient ingressa a una o una atra àrea segons la seua gravetat. Un pacient greument malalt i en risc de perdre la vida, ingressarà segurament en Cuidats Crítics, i posteriorment al millorar (eixir del seu estat crític), es traslladarà a Cuidats Intermijos, més tart a Mínims i aixina successivament fins a donar l'alta meja.
 
No obstant molts hospitals moderns posseïxen la modalitat i estructura denominada '''Cuidats Progressius'''. En este tipo d'hospitals, no hi ha sales dividides per especialitats mèdiques com en els hospitals clàssics, sino que el cuidat del malalt es conseguix en forma progressiva, segons la seua gravetat i complexitat. En este tipo d'hospital de Cuidats Crítics, una atra de Cuidats Intermijos, i per últim Cuidats Mínims i Auto-cuidats. El pacient ingressa a una o una atra àrea segons la seua gravetat. Un pacient greument malalt i en risc de perdre la vida, ingressarà segurament en Cuidats Crítics, i posteriorment al millorar (eixir del seu estat crític), es traslladarà a Cuidats Intermijos, més tart a Mínims i aixina successivament fins a donar l'alta meja.
 +
 +
== Organisació hospitalària ==
 +
 +
=== Sistema assistencial ===
 +
Engloba a totes les àrees de l'hospital que tenen una funció assistencial, és dir atenció directa del pacient per part de professionals de l'equip de salut. Hi ha dos àrees primordials en l'assistència directa del pacient:
 +
 +
* els [[Consultori mèdic|consultori]]s externs per a atendre pacients en problemes ambulatoris (que no requerixen internació)
 +
* les àrees d'unitat del pacient, per a conte de problemes que sí requerixen hospitalisació.
 +
 +
-unitat del pacient: es nomena aixina a l'espai i conjunt que utilisa el pacient durant la seua estància en l'hospital, pot ser una habitació individual o en llits vàries separades per mig de cortines. Esta deu contar en espai suficient per a accedir al llit per 3 dels seus costats i contar en un caixonada per a guardar pertinences del pacient, presa d'oxigen i presa de va buidar.
 +
 +
En un hospital  de 2do. nivell comprén atenció preventiva - curativa. En l'atenció primària és quan aplega a consulta externa per algun patiment no urgent.
 +
 +
En un hospital de Segon Nivell es dona l'atenció a pacients en #patiment d'urgència. És puix, l'atenció que es brinda als pacients en un espai més ampli, ya que la majoria d'estos presenten ya patologies que no es poden tractar en el Primer Nivell d'Atenció, les que es deuen confirmar, i analisar per a poder portar a terme el tractament i finalment la restauració completa de la salut del pacient.
 +
 +
Hospitals de 3*er. Nivell són un conjunt d'establiments de salut en nivells de complexitat diferents, necessaris per a resoldre en eficàcia i eficiència necessitats de salut de diferent magnitut i severitat. Este nivell s'ubica a nivell de l'àmbit nacional i constituïx el centre de referència de major complexitat nacional i regional. Ací *laboran especialistes per a l'atenció de problemes patològics complexos, que necessiten equips i instalacions especialisades.
 +
 +
=== Sistema administratiu contable ===
 +
Este sistema té a vore en les tasques administratives d'un hospital. En ell es troben àrees com a admissió i @egresar de pacients, otorgament de tandes per a consultoris externs, departament de [[recursos humans]], oficines de [[auditoria]], [[farmàcia]], entre unes atres. En sí tota oficina que treballa en el públic en algun procés o tràmit en documentació, és una oficina administrativa. L'àrea contable de l'hospital s'encarrega primàriament de la facturació de les prestacions donades a les entitats de cobertura corresponents.
 +
 +
=== Sistema gerencial ===
 +
Està compost segons els hospitals per gerència o direccions. Les més destacada és la ''Gerència Mèdica'', que organisa o dirigix el funcionament global de l'hospital, les seues polítiques de prevenció, diagnòstic i tractament, i el presupost, entre atres temes.
 +
 +
=== Sistemes d'informació ===
 +
Es referix al sistema informàtic que té l'hospital i que soporta el seu funcionament en rets de computadores i programes dissenyats especialment per al correcte funcionament de totes les àrees. És manejada generalment per un Departament o gerència de Sistemes d'Informació.
 +
 +
=== Sistema tècnic ===
 +
Engloba a totes les dependències que proveïxen soport, manteniment preventiu i [[Bioingenieria]] en una institució.
 +
 +
=== Docència i investigació ===
 +
La [[docència]] en un hospital és un punt clau en la formació de professionals. La docència i la investigació estan lligades en varis aspectes. Molts hospitals posseïxen sistemes de capacitació i formació de nous professionals com a residències i becaris (''fellowships''), en programes ben organisats per a que el nou professional de l'equip de salut obtinga la millor formació possible.
 +
 +
=== Organisació polític administrativa ===
 +
El Sistema Sanitari consumix en [[Espanya]] entorn al 7% del [[PIB]] (al voltant d'1.000.000 €). Ocupa un lloc clau en les polítiques públiques i en la concepció política dels drets dels ciutadans i del paper de l'Estat en el recapte de servicis.
 +
 +
En l'hospital apareix l'idea de l'organisació com un espai comú en el que cada individu contribuïx en la seua excelència professional a la meta i objectius de la mateixa. En general, els components de l'estructura organisativa dels hospitals solen ser:
 +
 +
;El Comité Director
 +
Compost pels següents òrguens directius: Direcció Gerència, Subdirecció Gerència, Subdirecció de Comunicació i Relacions en el Ciutadà, Direcció Mèdica, Direcció d'Enfermeria, Direcció de Servicis Generals, Subdirecció de Personal, Subdirecció de Desenroll Tecnològic i Sistemes d'Informació, Els subdirectors mèdics.
 +
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 07:25 3 set 2016


Frontera sur de l'Hospital Clínic de Valéncia, en l'avinguda Blasco Ibáñez.

Un hospital és un establiment sanitari a on es dispon de la prestació de servicis de professionals mèdics, d'enfermeria i atres relacionats 24 hores, tots els dies de l'any.

Un hospital brinda atenció mèdica,o quirúrgica a pacients en fase de convalescència, periodo critic o cuidats paliatius, segons el cas. Per lo cual dispon de mijos diagnòstics i terapèutics necessaris.

Història

Antigament, el bisbe estava encarregat de cuidar de tots els pobres, sans i malalts, de les viudes, òrfens i pelegrís, i quan les iglésies tenien rendes segures, es destinava la quarta part d'elles al recobre dels pobres. Esta separació va donar lloc a l'establiment d'hospitals, domus religiosae, a on els pobres reunits podien rebre en més comoditat els auxilis que necessitaven. Després, la quarta dels pobres no es va pagar en exactitut i els abusos o el canvi de disciplina varen reduir les coses fins a tal punt que els hospitals no subsistien més que en les almoinas dels fidels: alguns es varen fundar en exenció de la jurisdicció dels ordinaris i uns atres a títul de benefici eclesiàstic i esta és la raó per la que els cànons i *canonistas parlen dels hospitals, distinguint els que constituïen verdaders beneficis administrats en lo espiritual i temporal per eclesiàstics titulars, dels hospitals que no sent fundats per bisbes ni regits per clercs, eren uns establiments purament seglars en els que el bisbe no té més que el dret de visita, com tractant-se d'una obra piula.

Les lleis del dret romà nos senyalen, en noms grecs, les diverses espècies d'hospitals que existien antigament en Orient.

  • La casa en que es rebien els peregrins i els estrangers es dia *Xenodochium, i li la dona la mateixa denominació en molts parages del dret canònic.
  • La llei Sancimus llama al lloc en que es cuiden els malalts Nosocomium o Nosoconium. Els administradors d'esta espècie d'hospitals es coneixen en el dret en el nom de parabolani.
  • El lloc destinat a alimentar als chiquets com lo va ser l'inclusa o casa de chiquets expósitos, es dia Brephotrophium
  • Es coneixia en el nom Procotrophium el lloc en que s'arreplegaven els pobres i els menics
  • Orphanotrophium era l'hospital dels òrfens.
  • Gerentozomium era el lloc destinat als pobres vells i als invàlits.
  • Es dia Grotophomium a l'hospital en que faeminae debilium sententatrices habitabant.
  • Hi havia també hospitals destinats als leprosos.

Totes estes diferents cases i unes atres en diversos noms, pero de la mateixa classe de fundació, es comprenen hui en dia baix el nom genèric de hospital. Molt pronte va haver d'estes cases de caritat en totes les grans ciutats. Diu sant Epifanio:

Els bisbes per caritat cap als estrangers, acostumen establir estes cases en les que posen als invàlits i malalts i els suministren la subsistència fins a on els seus mijos alcancen.


Assistència especialisada

L'assistència sanitària especialisada inclou l'hospitalisació i la rehabilitació. És distinta de la atenció primària integral de la salut, que inclou ademés de les accions curatives i re-habilitadores, les que tendixquen a la promoció de la salut i a la prevenció de la malaltia de l'individu i de la comunitat; es presta en el centre de salut i en el domicili del pacient.[1]

L'Atenció Especialisada comprén:

Assistència especialisada en consultes. Assistència especialisada en hospital de dia mèdic o quirúrgic. Hospitalisació en règim d'internament. Hospitalisació domiciliària. Procediments diagnòstics i terapèutics.

Estructura de l'hospital

L'estructura d'un hospital esta especialment dissenyada per a complir les funcions de prevenció, diagnòstic i tractament de malalties.

No obstant molts hospitals moderns posseïxen la modalitat i estructura denominada Cuidats Progressius. En este tipo d'hospitals, no hi ha sales dividides per especialitats mèdiques com en els hospitals clàssics, sino que el cuidat del malalt es conseguix en forma progressiva, segons la seua gravetat i complexitat. En este tipo d'hospital de Cuidats Crítics, una atra de Cuidats Intermijos, i per últim Cuidats Mínims i Auto-cuidats. El pacient ingressa a una o una atra àrea segons la seua gravetat. Un pacient greument malalt i en risc de perdre la vida, ingressarà segurament en Cuidats Crítics, i posteriorment al millorar (eixir del seu estat crític), es traslladarà a Cuidats Intermijos, més tart a Mínims i aixina successivament fins a donar l'alta meja.

Organisació hospitalària

Sistema assistencial

Engloba a totes les àrees de l'hospital que tenen una funció assistencial, és dir atenció directa del pacient per part de professionals de l'equip de salut. Hi ha dos àrees primordials en l'assistència directa del pacient:

  • els consultoris externs per a atendre pacients en problemes ambulatoris (que no requerixen internació)
  • les àrees d'unitat del pacient, per a conte de problemes que sí requerixen hospitalisació.

-unitat del pacient: es nomena aixina a l'espai i conjunt que utilisa el pacient durant la seua estància en l'hospital, pot ser una habitació individual o en llits vàries separades per mig de cortines. Esta deu contar en espai suficient per a accedir al llit per 3 dels seus costats i contar en un caixonada per a guardar pertinences del pacient, presa d'oxigen i presa de va buidar.

En un hospital de 2do. nivell comprén atenció preventiva - curativa. En l'atenció primària és quan aplega a consulta externa per algun patiment no urgent.

En un hospital de Segon Nivell es dona l'atenció a pacients en #patiment d'urgència. És puix, l'atenció que es brinda als pacients en un espai més ampli, ya que la majoria d'estos presenten ya patologies que no es poden tractar en el Primer Nivell d'Atenció, les que es deuen confirmar, i analisar per a poder portar a terme el tractament i finalment la restauració completa de la salut del pacient.

Hospitals de 3*er. Nivell són un conjunt d'establiments de salut en nivells de complexitat diferents, necessaris per a resoldre en eficàcia i eficiència necessitats de salut de diferent magnitut i severitat. Este nivell s'ubica a nivell de l'àmbit nacional i constituïx el centre de referència de major complexitat nacional i regional. Ací *laboran especialistes per a l'atenció de problemes patològics complexos, que necessiten equips i instalacions especialisades.

Sistema administratiu contable

Este sistema té a vore en les tasques administratives d'un hospital. En ell es troben àrees com a admissió i @egresar de pacients, otorgament de tandes per a consultoris externs, departament de recursos humans, oficines de auditoria, farmàcia, entre unes atres. En sí tota oficina que treballa en el públic en algun procés o tràmit en documentació, és una oficina administrativa. L'àrea contable de l'hospital s'encarrega primàriament de la facturació de les prestacions donades a les entitats de cobertura corresponents.

Sistema gerencial

Està compost segons els hospitals per gerència o direccions. Les més destacada és la Gerència Mèdica, que organisa o dirigix el funcionament global de l'hospital, les seues polítiques de prevenció, diagnòstic i tractament, i el presupost, entre atres temes.

Sistemes d'informació

Es referix al sistema informàtic que té l'hospital i que soporta el seu funcionament en rets de computadores i programes dissenyats especialment per al correcte funcionament de totes les àrees. És manejada generalment per un Departament o gerència de Sistemes d'Informació.

Sistema tècnic

Engloba a totes les dependències que proveïxen soport, manteniment preventiu i Bioingenieria en una institució.

Docència i investigació

La docència en un hospital és un punt clau en la formació de professionals. La docència i la investigació estan lligades en varis aspectes. Molts hospitals posseïxen sistemes de capacitació i formació de nous professionals com a residències i becaris (fellowships), en programes ben organisats per a que el nou professional de l'equip de salut obtinga la millor formació possible.

Organisació polític administrativa

El Sistema Sanitari consumix en Espanya entorn al 7% del PIB (al voltant d'1.000.000 €). Ocupa un lloc clau en les polítiques públiques i en la concepció política dels drets dels ciutadans i del paper de l'Estat en el recapte de servicis.

En l'hospital apareix l'idea de l'organisació com un espai comú en el que cada individu contribuïx en la seua excelència professional a la meta i objectius de la mateixa. En general, els components de l'estructura organisativa dels hospitals solen ser:

El Comité Director

Compost pels següents òrguens directius: Direcció Gerència, Subdirecció Gerència, Subdirecció de Comunicació i Relacions en el Ciutadà, Direcció Mèdica, Direcció d'Enfermeria, Direcció de Servicis Generals, Subdirecció de Personal, Subdirecció de Desenroll Tecnològic i Sistemes d'Informació, Els subdirectors mèdics.


Vore també

Referències

  1. Llei General de Sanitat espanyola, Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat

Enllaços externs