Diferència entre les revisions de "Hospital"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
  
  
 
+
[[Archiu:Hospitalclinicovalencia.jpg|thumb|rigth|Frontera sur de l'Hospital Clínic de Valéncia, en l'avinguda Blasco Ibáñez.]]
 
Un '''hospital''' és un establiment sanitari a on es dispon de la prestació de servicis de professionals mèdics, d'enfermeria i atres relacionats 24 hores, tots els dies de l'any.
 
Un '''hospital''' és un establiment sanitari a on es dispon de la prestació de servicis de professionals mèdics, d'enfermeria i atres relacionats 24 hores, tots els dies de l'any.
  

Revisió de 07:11 3 set 2016


Frontera sur de l'Hospital Clínic de Valéncia, en l'avinguda Blasco Ibáñez.

Un hospital és un establiment sanitari a on es dispon de la prestació de servicis de professionals mèdics, d'enfermeria i atres relacionats 24 hores, tots els dies de l'any.

Un hospital brinda atenció mèdica,o quirúrgica a pacients en fase de convalescència, periodo critic o cuidats paliatius, segons el cas. Per lo cual dispon de mijos diagnòstics i terapèutics necessaris.

Història

Antigament, el bisbe estava encarregat de cuidar de tots els pobres, sans i malalts, de les viudes, òrfens i pelegrís, i quan les iglésies tenien rendes segures, es destinava la quarta part d'elles al recobre dels pobres. Esta separació va donar lloc a l'establiment d'hospitals, domus religiosae, a on els pobres reunits podien rebre en més comoditat els auxilis que necessitaven. Després, la quarta dels pobres no es va pagar en exactitut i els abusos o el canvi de disciplina varen reduir les coses fins a tal punt que els hospitals no subsistien més que en les almoinas dels fidels: alguns es varen fundar en exenció de la jurisdicció dels ordinaris i uns atres a títul de benefici eclesiàstic i esta és la raó per la que els cànons i *canonistas parlen dels hospitals, distinguint els que constituïen verdaders beneficis administrats en lo espiritual i temporal per eclesiàstics titulars, dels hospitals que no sent fundats per bisbes ni regits per clercs, eren uns establiments purament seglars en els que el bisbe no té més que el dret de visita, com tractant-se d'una obra piula.

Les lleis del dret romà nos senyalen, en noms grecs, les diverses espècies d'hospitals que existien antigament en Orient.

  • La casa en que es rebien els peregrins i els estrangers es dia *Xenodochium, i li la dona la mateixa denominació en molts parages del dret canònic.
  • La llei Sancimus llama al lloc en que es cuiden els malalts Nosocomium o Nosoconium. Els administradors d'esta espècie d'hospitals es coneixen en el dret en el nom de parabolani.
  • El lloc destinat a alimentar als chiquets com lo va ser l'*inclusa o casa de chiquets expósitos, es dia Brephotrophium
  • Es coneixia en el nom Procotrophium el lloc en que s'arreplegaven els pobres i els menics
  • Orphanotrophium era l'hospital dels òrfens.
  • Gerentozomium era el lloc destinat als pobres vells i als invàlits.
  • Es dia Grotophomium a l'hospital en que faeminae debilium sententatrices habitabant.
  • Hi havia també hospitals destinats als leprosos.

Totes estes diferents cases i unes atres en diversos noms, pero de la mateixa classe de fundació, es comprenen hui en dia baix el nom genèric de hospital. Molt pronte va haver d'estes cases de caritat en totes les grans ciutats. Diu sant Epifanio:

Els bisbes per caritat cap als estrangers, acostumen establir estes cases en les que posen als invàlits i malalts i els suministren la subsistència fins a on els seus mijos alcancen.


Assistència especialisada

L'assistència sanitària especialisada inclou l'hospitalisació i la rehabilitació. És distinta de la atenció primària integral de la salut, que inclou ademés de les accions curatives i re-habilitadores, les que tendixquen a la promoció de la salut i a la prevenció de la malaltia de l'individu i de la comunitat; es presta en el centre de salut i en el domicili del pacient.[1]

L'Atenció Especialisada comprén:

Assistència especialisada en consultes. Assistència especialisada en hospital de dia mèdic o quirúrgic. Hospitalisació en règim d'internament. Hospitalisació domiciliària. Procediments diagnòstics i terapèutics.

Estructura de l'hospital

L'estructura d'un hospital esta especialment dissenyada per a complir les funcions de prevenció, diagnòstic i tractament de malalties.

No obstant molts hospitals moderns posseïxen la modalitat i estructura denominada Cuidats Progressius. En este tipo d'hospitals, no hi ha sales dividides per especialitats mèdiques com en els hospitals clàssics, sino que el cuidat del malalt es conseguix en forma progressiva, segons la seua gravetat i complexitat. En este tipo d'hospital de Cuidats Crítics, una atra de Cuidats Intermijos, i per últim Cuidats Mínims i Auto-cuidats. El pacient ingressa a una o una atra àrea segons la seua gravetat. Un pacient greument malalt i en risc de perdre la vida, ingressarà segurament en Cuidats Crítics, i posteriorment al millorar (eixir del seu estat crític), es traslladarà a Cuidats Intermijos, més tart a Mínims i aixina successivament fins a donar l'alta meja.

Vore també

Referències

  1. Llei General de Sanitat espanyola, Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat

Enllaços externs