José Antonio Zarzalejos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:24 21 nov 2024 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
José Antonio Zarzalejos Nieto
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor.
Naiximent: 1954
Lloc de naiximent: Bilbao, País Vasc, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

José Antonio Zarzalejos Nieto (Bilbao, 1954), és un periodiste i escritor espanyol.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixqué en la ciutat vasca de Bilbao en l'any 1954, segon de cinc germans, fill de José Antonio Zarzalejos Altares, governador civil de Viscaya i fiscal del Tribunal Suprem (TS), i germà de Francisco Javier Zarzalejos i de la periodista Charo Zarzalejos.

Llicenciat en Dret per l'Universitat de Deusto, entre 1979 i 1989 va compaginar esta professió en el periodisme, despuix d'aprovar les oposicions a Lletrat de la Diputació Foral de Viscaya colaborant en mijos periodístics com La Gaceta del Norte.

En l'any 1989 ingressa en la plantilla del diari El Correo de Bilbao i un any despuix es convertix en director adjunt. En 1993 és nomenat president del Consell Editorial del seu grup i director del periòdic, amenaçat reiteradament per la banda terrorista ETA, que va intentar atentar contra ell en 1994 i 1997, deixà el País Vasc per a instalar-se en la capital d'Espanya. En giner de 1998 accedix al lloc de director editorial del Grupo Correo.

El 10 de setembre de 1999 fon nomenat director del diari ABC. En 2004 abandona el lloc per a eixercir com a secretari general del grup Vocento, llabor que compaginava en colaboracions en el programa "Protagonistas" de Punto Radio.

En decembre de 2005 va tornar a posar-se al front del periòdic ABC. Molt pronte escomençà a sofrir una campanya de desprestigi de Federico Jiménez Losantos, llavors en la Cadena COPE, que va motivar que el locutor fora condenat pel Tribunal Suprem (TS). Zarzalejos fon cessat del seu càrrec el 6 de febrer de l'any 2008 en gran part, segons la seua versió, per pressions d'Esperanza Aguirre. Ángel Expósito li va succeir en el lloc.

En maig de 2008 es va incorporar a la Consultoria de Comunicació Llorente & Cuenca com a vicepresident eixecutiu, en la missió principal de prestar assessorament estratègic als clients de la firma en l'àrea de Corporate Affairs. Dèu mesos despuix, en març de 2009, va assumir la posició de director general de Llorente & Cuenca en Espanya. Abandona la Direcció general de la mencionada Companyia en octubre de 2009.

Des de 2009 és colaborador del diari digital El Confidencial, a on escriu dos columnes a la semana, i de El Periódico de Catalunya. Adicionalment és tertulià del programa "Hora 25", de la Cadena SER.

El 2 de juny de 2014 publicà en El Confidencial l'abdicació del rei Joan Carles I de Borbó, rei d'Espanya entre 1975 i 2014, en favor del seu fill Felip VI, sent el primer periodiste en donar la notícia.

En 2020 fon director editorial de El Desafío: ETA, una série documental en huit capítuls emesa per la plataforma Amazon Prime Video que va reunir, ademés de testimonis de víctimes, periodistes, guàrdies civils, juges i personalitats internacionals, els de quatre expresidents del Govern (González, Aznar, Zapatero i Rajoy). Es considera la série documental més important realisada fins al moment sobre la trayectòria de la banda terrorista ETA i la lluita de la Guàrdia Civil contra ella.

En 2022 presentà l'informe sobre comunicació en temps de crisis "La nueva comunicación y marketing empresariales en tiempos de postpandemia, crisis económica y guerra’, durant l'inauguració de la nova sèu de l'agència Proa Comunicación.

Obra[editar | editar còdic]

  • País Vasco: crónicas de un analista político (Bilbao: El Correo Español-El Pueblo Vasco, 1989)
  • El presente discontinuo (Bilbao: Universidad de Deusto, 1992)
  • Contra la secesión vasca (Barcelona: Planeta, 2005)
  • La destitución. Historia de un periodismo imposible (Barcelona: Península, 2010)
  • La sonrisa de Julia Roberts: Zapatero y su época (Barcelona: Chronica, 2011)
  • Mañana será tarde (Barcelona: Planeta, 2015)
  • Felipe VI, un rey en la adversidad (Barcelona: Planeta, 2021)

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • Premi de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (1997)
  • Premi Mariano de Cavia (2004)
  • Legió d'Honor, otorgada pel Govern francés (2004)
  • Premi Rodríguez Santamaría de la Asociación de la Prensa de Madrid (2012)
  • Premi José Javier Uranga, concedit pel Diario de Navarra (2023).

Enllaços externs[editar | editar còdic]