Diferència entre les revisions de "Teatre Principal de Valéncia"
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Teatre Principal de Valéncia''' fon el primer teatre construït en la [[ciutat de Valéncia]] tal i com concebem hui en dia el [[teatre]]. La programació en el teatre Principal és variada, en ell s'oferixen espectàculs de música, dansa i teatre. | + | El '''Teatre Principal de Valéncia''' fon el primer teatre construït en la [[ciutat de Valéncia]] tal i com concebem hui en dia el [[teatre]]. La programació en el teatre Principal és variada, en ell s'oferixen espectàculs de música, dansa i teatre. L'edifici està situat en el carrer de les Barques, nº 15, en el districte de Ciutat Vella. |
== Història == | == Història == | ||
| − | ( | + | === Sigles XVIII i XIX === |
| + | |||
| + | El Teatre Principal de Valéncia fon un proyecte inicial de l'arquitecte italià [[Filippo Fontana]] en l'any [[1774]], pero més tart foren modificats els plans originals. La seua construcció no va començar fins a uns anys més tart, i encara que es va inaugurar en l'any [[1832]] no estigué totalment finalisada l'obra fins a l'any [[1854]]. L'interior es va decorar inicialment al més pur estil rococó. | ||
| + | |||
| + | L'actuació més important dels primers anys de vida del teatre és la del compositor i virtuós pianiste austríac [[Franz Liszt]], en el marc de la seua gira per [[Espanya]] i [[Portugal]] entre octubre de [[1844]] i abril de [[1845]]. En la ciutat de Valéncia realisà tres actuacions entre els dies 27 i 31 de març de 1845, totes en el teatre principal. En l'última va oferir al públic tocar “lo que se li demane” improvisant sobre temes d'òpera populars de l'época. Els concerts varen ser un autèntic èxit de públic i crítica. | ||
| + | |||
| + | === Sigle XX === | ||
| + | |||
| + | Com a acontenyiment artístic, va anunciar la prensa valenciana, l'actuació dels Ballets Russos «procedents dels teatres Metropolitan Opera House de Nova York, Real de Madrit, Liceu de Barcelona, Gran Opera de París i Sant Carlo de Lisboa, dirigida per [[Sergei Diaghilev]]», per als dies 25, 27, 28 i 30 d'abril de [[1918]]. | ||
| + | |||
| + | Entre les estrenes operístiques celebrades en el teatre Principal destaquen els de ''El gat montés'' del mestre [[Manuel Penella]], el 23 de febrer de [[1916]]; ''La Venda dels Gats'', òpera pòstuma del mestre [[José Serrano Simeón|José Serrano]] (en l'apany, l'orquestació i la direcció orquestal del mestre Enrique Estela), el 24 d'abril de [[1943]]; i ''El triumfo de Tirant'' del mestre [[Amant Blanquer]], el 7 d'octubre de [[1992]]. | ||
| + | |||
| + | El 16 de març de l'any [[1969]] va acollir la presentació oficial al públic del popular cantant valencià [[Nino Bravo]] i el seu conjunt, ''Los Superson'', una gala que encara hui recorden centenars d'aficionats a la música pop. | ||
| + | |||
| + | Des de [[1943]] i fins a l'inauguració del [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]] en [[1987]], va servir com a sèu intermitent de l'Orquesta de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | Una de les representacions que més expectació va alçar fon la del ballarí rus [[Rudolf Nuréjev]] en novembre de [[1985]]. | ||
| + | |||
| + | En la década dels noranta el teatre va sofrir reformes per a adaptar-ho a les normatives i fer-ho més cómodo, modern i accessible. | ||
| + | |||
| + | Durant tres anys consecutius ([[1992]], [[1993]] i [[1994]]) va albergar el [[Festival de la OTI]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Teatre Principal d'Alacant]] | ||
| + | * [[Teatre Principal de Castelló]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 13:48 5 jul 2024
El Teatre Principal de Valéncia fon el primer teatre construït en la ciutat de Valéncia tal i com concebem hui en dia el teatre. La programació en el teatre Principal és variada, en ell s'oferixen espectàculs de música, dansa i teatre. L'edifici està situat en el carrer de les Barques, nº 15, en el districte de Ciutat Vella.
Història[editar | editar còdic]
Sigles XVIII i XIX[editar | editar còdic]
El Teatre Principal de Valéncia fon un proyecte inicial de l'arquitecte italià Filippo Fontana en l'any 1774, pero més tart foren modificats els plans originals. La seua construcció no va començar fins a uns anys més tart, i encara que es va inaugurar en l'any 1832 no estigué totalment finalisada l'obra fins a l'any 1854. L'interior es va decorar inicialment al més pur estil rococó.
L'actuació més important dels primers anys de vida del teatre és la del compositor i virtuós pianiste austríac Franz Liszt, en el marc de la seua gira per Espanya i Portugal entre octubre de 1844 i abril de 1845. En la ciutat de Valéncia realisà tres actuacions entre els dies 27 i 31 de març de 1845, totes en el teatre principal. En l'última va oferir al públic tocar “lo que se li demane” improvisant sobre temes d'òpera populars de l'época. Els concerts varen ser un autèntic èxit de públic i crítica.
Sigle XX[editar | editar còdic]
Com a acontenyiment artístic, va anunciar la prensa valenciana, l'actuació dels Ballets Russos «procedents dels teatres Metropolitan Opera House de Nova York, Real de Madrit, Liceu de Barcelona, Gran Opera de París i Sant Carlo de Lisboa, dirigida per Sergei Diaghilev», per als dies 25, 27, 28 i 30 d'abril de 1918.
Entre les estrenes operístiques celebrades en el teatre Principal destaquen els de El gat montés del mestre Manuel Penella, el 23 de febrer de 1916; La Venda dels Gats, òpera pòstuma del mestre José Serrano (en l'apany, l'orquestació i la direcció orquestal del mestre Enrique Estela), el 24 d'abril de 1943; i El triumfo de Tirant del mestre Amant Blanquer, el 7 d'octubre de 1992.
El 16 de març de l'any 1969 va acollir la presentació oficial al públic del popular cantant valencià Nino Bravo i el seu conjunt, Los Superson, una gala que encara hui recorden centenars d'aficionats a la música pop.
Des de 1943 i fins a l'inauguració del Palau de la Música en 1987, va servir com a sèu intermitent de l'Orquesta de Valéncia.
Una de les representacions que més expectació va alçar fon la del ballarí rus Rudolf Nuréjev en novembre de 1985.
En la década dels noranta el teatre va sofrir reformes per a adaptar-ho a les normatives i fer-ho més cómodo, modern i accessible.
Durant tres anys consecutius (1992, 1993 i 1994) va albergar el Festival de la OTI.