Magín Pers y Ramona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Magín Pers y Ramona
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Sastre, publiciste i escritor.
Naiximent: 17 d'agost de 1803
Lloc de naiximent: Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 1888
Lloc de defunció: Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Catalunya, Espanya

Magín Pers y Ramona o Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 17 d'agost de 1803 - † 1888) fon un sastre, publiciste i escritor espanyol.

Biografia

Als dihuit anys, quan havia donat ya proves del seu especial talent per a la sastreria, passà a l'illa de Cuba, a on va adquirir tanta fama en el seu ofici que va assegurar la seua fortuna. Aficionat al cultiu de les lletres va reunir un depòsit de llibres, començant poc a poc a donar llum en el seudònim de Nuevo Fígaro algunes produccions lliteràries que despuix mencionem.

Amant de la seua pàtria va retornar a Barcelona i despuix donà unes classes que varen ser molt concorregudes i útils, puix difonia en elles i ensenyava els descobriments de l'art. Des d'esta época es va entregar a l'estudi de la lliteratura i alguns atres, escrivint incansablement, i demostrant, com diu en molt encert en la biografia d'est autor Coromines: «que es troba dotat de talent particular, geni i elevació, sent una notabilitat en la seua classe».

Obra

Els escrits de Pers són els següents:

  • Estado político y moral de la isla de Cuba. Publicat en el Eco del comercio.
  • Arte de sastrería. Un tom. Despuix escrigué per ad esta obra un "Suplemento práctico".
  • Lo temple de la gloria. Traduit al castellà este poema del català D. José Puiblanch.
  • Emancipación poética.
  • Manual práctico del magnetismo animal, d'Alfonso Teste.
  • Gramática catalana-castellana.
  • Cartilla de la ciencia política.
  • Manual de frenología al alcance de todos.

Cites

Entrando por el nordeste de España, hallamos el Principado de Cataluña en donde se habla catalán, y siguiendo la costa del Mediterráneo hácia el estrecho de Gibraltar, se llega á Valencia, en donde se habla valenciano. Hállanse situadas las islas Baleares en frente de Valencia, y en ellas de habla mallorquín, el mahonés y el ibisenco.
Historia y Literatura Catalana (1857) per Magín Pers y Ramona (pàgina 49)

Referències