La Yesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:22 14 jul 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Carrer de La Yesa

La Yesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.

Geografia[editar | editar còdic]

Es té accés, des de Valéncia, a través de la carretera provincial CV-35 per a enllaçar en la CV-345.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el territori de La Yesa es troba també el núcleu de població de la Cuevarruz. Curiosament, este núcleu de població està dividit pel llímit del territori de La Yesa i el terme municipal d'Alpuente, pertanyent a la primera el sector situat a l'est. La tradició popular atribuïx l'orige d'esta partició a una hàbil actuació del representant de La Yesa en les negociacions per a deslindar del territori yesà i el terme municipal d'Alpuente, despuix del reconeiximent com a Real poble independent, a finals del sigle XVI.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El territori de La Yesa llimita en les següents localitats: Alpuente, Andilla i Chelva totes elles de la província de Valéncia. Aixina mateix, llimita en els municipis d'Arcos de las Salinas, Torrijas i Abejuela, de la província de Terol.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Blas Zuriaga Adrián UCD
1983 - 1987 Juan Jordán Izquierdo AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Domingo Jordán Muñoz AP
1991 - 1995 Blas Zuriaga Adrián PPCV
1995 - 1999 Alfredo Zaragozà Zaragozà PPCV
1999 - 2003 Alfredo Zaragozà Zaragozà EUPV
2003 - 2007 Alfredo Zaragozà Zaragozà PPCV
2007 - 2011 Miguel Ángel Sanahuja PPCV
2011 - 2015 Miguel Ángel Sanahuja PPCV
2015 - 2019 Miguel Ángel Sanahuja PPCV
2019 - 2023 Miguel Ángel Sanahuja PPCV
2023 Julio Solaz Zuriaga PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 235 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2016 2021 2023
323 294 288 303 287 283 267 250 246 264 242 230 235

Economia[editar | editar còdic]

L'economia del poble gira entorn a l'agricultura i ganaderia, a cada volta més consolidat el sector de Turisme en la seua modalitat rural, aixina com l'extracció de caolí i la construcció, i cal destacar també l'importància dels servicis, si observem que per a l'escassea de població durant l'any, es disponen de varis comerços i bars. El sector servicis es veu favorit en gran part gràcies a l'aument poblacional de les fins de semana i vacacions.

Indústria[editar | editar còdic]

L'activitat industrial de la Yesa queda reduïda a una incipient activitat cervecera i una activitat minera en decliu.

La Yesa, de la mateixa manera que Villar de l'Arquebisbe són centres exportadors d'àrits per a les indústries de la construcció. D'estes terres ixen centenars de metros cúbics diàriament.

La planta principal de la comarca va aplegar a suministrar 50 000 t/any de caolí ceràmic (35.000 t/any), per a càrregues i per a ciment en la seua planta d'Higueruelas en una pedrera en Villar de l'Arquebisbe i una atra en Yesa (Valéncia).

Turisme[editar | editar còdic]

El turisme s'ha anat consolidant en la comarca de la Serranía com una alternativa econòmica social. L'oferta de la que dispon la comarca cada volta és més àmplia i en un objectiu clar: la calitat.

La població, en la seua majoria major, no és molt elevada entre semana pero creix de forma exponencial les fins de semana i les vacacions.

Monuments i elements d'interés[editar | editar còdic]

La Yesa també conta en un gran patrimoni històric-cultural, entre els que destaquen:

  • Ermita de Sant Roc
  • Ermita de Sant Sebastiá
  • Ermita de Nª Sª de Belem
  • Ermita de Sant Joan
  • Iglésia de Nª Sª dels Angels
  • Arbre Monumental El Pi Capell
  • Arbre Monumental La Carrasca Tombada
  • Monument als Carlistes
  • Pilar en l'escut del Rei Jaume I en el llavaor
  • Font del Carme
  • Caneleria
  • Teuleria
  • Els Quatre Creuaments
  • Quadro del Crist Resucitat
  • Retaule de Sant Joan Batiste

Gastronomia[editar | editar còdic]

La Yesa conta en una gastronomia molt marcada, en típics plats forts de l'interior.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de Els Serrans
Les Alcubles    Alpont    Andilla    Ares dels Olms    Benaixeve    Bugarra    Calles    Chelva    Chestalgar    Chulilla    Domenyo    Figueroles dels Serrans    La Llosa del Bisbe    Pedralba    Sot de Chera    Titagües    Toixa    El Vilar    La Yesa