Diferència entre les revisions de "Juli Moreno i Moreno"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|D'eixa tertulia que nos autorisà a gravar, volem destacar algunes opinions i consells que, fruit de les seues vivencies i reflexions, considerem mes que utils per a la pervivencia de la llengua valenciana, inclus per a la permanencia de la condicio de valencians. | ||
| + | |||
| + | Nos relatà la seua arribada al valencianisme, als inicis de la decada dels 80 del passat segle. Ho feu de la ma d'Amparo Cabanes i la primera associacio en la que contactà fon en "Valencia 2000". Alli trobà l'acaronament necessari i tambe el mecenage per a editar la seua primera gran obra sobre la llengua valenciana, la Fonetica de la Llengua Valenciana (1984). Esta obra sería l'arranc dels interessants estudis, cientifics i documentats, de qui era una autoritat en llengües classiques. Pronte es sumarien la Gramatica de la Llengua Valenciana (1987) i uns atres estudis documentats sobre ortografia o sociollingüistica. | ||
| + | |||
| + | El seu compromis cultural, des de llavors, l'obligà a manifestar-se davant d'imcomprensibles decisions, com la que impedi, per falta d'una clara i decidida posicio politica, el que en l'ultima etapa del Consell Preautonomic, presidit llavors per E. Monsonis, s'iniciara el proces d'ensenyança de la llengua valenciana en les escoles al no firmar els corresponents nomenaments als mestres de llengua valenciana. Mai va entendre este fet que sempre criticà. | ||
| + | Un compromis el de D. José Mª, que li ha permes obertament parlar respecte de que la solucio al problema nomes te una via, la politica, perque la científica està clara. La llengua valenciana, nos manifestava, no es mes que aixo, la llengua dels valencians diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua contemporania. No vacilà en criticar la tebea d'Unio Valenciana i l'oportunitat que deixà escapar quan fon necessari el seu recolzament per a governar en la Generalitat. Mai deuria d'haver acceptat cap contrapartida que no fora la de dirigir la Conselleria de Cultura. | ||
| + | |||
| + | Nos confessà alguns pensaments sobre determinades "personalitats" del mon cultural valencià i per a res titubejà a l'hora de manifestar la seua opinio respecte de la seua trayectoria. No entenia l'afany d'algunes d'elles de negar l'evidencia, de claudicar davant el fagocitador catalanisme absorcioniste. A moltes les situà a l'entorn de la AVLl, el principal cancer per a la llengua valenciana.|'A Don Josep Maria Guinot, sempre mestre', per Juli Moreno}} | ||
{{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi D. José María, en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l'introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia: | {{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi D. José María, en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l'introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia: | ||
| Llínea 64: | Llínea 73: | ||
'Nos hem proposat al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.' | 'Nos hem proposat al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.' | ||
| − | Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.|'Parlament en l'homenage postum a [[Pare Guinot|D. José María Guinot i Galán]]', per Juli Moreno}} | + | Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.|'Parlament en l'homenage postum a [[Pare Guinot|D. José María Guinot i Galán]]', per Juli Moreno}} |
| + | |||
| + | {{Cita|III Alguns pilars del valencianisme historic i de construccio | ||
| + | |||
| + | En el present intent per recuperar per a la memoria dels valencians trayectories i pensaments, alguns d'ells "cortesment" silenciats, es necessari fer referencia a personalitats com ara Constanti Llombart, Gaetà Huguet Breva, Fausti Barberà, Rafael Trullenque i Santafé, Rossent Gumiel, Ignaci Villalonga i Villalba, Joaquim Reig i Rodríguez, Josep Mª Bayarri, Miquel Adlert Noguerol o Julià San Valero Aparisi…, puix qualsevol d'ells pot encapçalar la llista dels qui han generat un bagage teoric, i tambe practic, per al moviment valencianiste, encara que son molts atres mes, els que podien fer-la mes llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleatoria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot les seues obres, entre tots ells i la seua produccio es podria estructurar un corpus teoric que reuniria una pluralitat de pensaments, a la vegada que unes coincidencies i concomitancies substancials en tot lo que fa referencia al concepte d´autoctonisme sociocultural, a pesar de les diferents epoques en que vixqueren. | ||
| + | |||
| + | Un atre sector el podrien conformar homens com Josep Nebot i Pérez o Lluïs Fullana i Mira, que, sense involucrar-se en aspectes politics o conceptuals sobre el valencianisme, son pilars basics en un aspecte substancial a l'hora d'abordar aquell concepte. Ells posaran les bases per al conreu de la llengua valenciana, contribuint en els seus estudis ortografics, semantics, en definitiva gramaticals i filologics, a una major conscienciacio sobre l´us de la llengua i a dotar a l'idioma dels valencians dels instruments necessaris per a un digne conreu.|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme' (2006), per Juli Moreno}} | ||
{{Cita|Raonaments en l'Historiador Juli Moreno. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d'encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}} | {{Cita|Raonaments en l'Historiador Juli Moreno. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d'encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}} | ||
Última revisió del 10:54 28 jul 2024
| Juli Moreno i Moreno | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i professor de llengua valenciana | ||
| Lloc de naiximent: | Montroy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Juli Moreno i Moreno, naix en la població de Montroy (Valéncia), en La Vall dels Alcalans (La Ribera Alta). És un historiador i professor de llengua valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudis[editar | editar còdic]
És Mestre-Diplomat per l'Escola Universitària del Professorat d'Educació General Bàsica (EGB) de Valéncia. Llicenciat en Geografia i Història per l'Universitat de Valéncia i Professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat.
Trayectòria cultural[editar | editar còdic]
Ha segut director de la Secció de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat des de l'any 1990 fins a l'any 1998; entitat de la que ha segut també, Secretari General des de l'any 1990 fins a l'any 1998.
Fundador, secretari i president de l'Agrupació Cultural "Els Alcalans" de Montroy. Ha eixercit la seua professió de mestre des de l'any 1984 fins a l'any 1996, sent ara responsable de diferents programes jovenils en l'Administració Autònoma. Ha organisat i dirigit diferents cursos de Cultura Valenciana en diferents associacions del Regne de Valéncia. És president de l'associació Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana des de l'any 2005.
Premis[editar | editar còdic]
- Ha guanyat diversos premis en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i està en possessió de diferents distincions: La Medalla dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia per la seua dedicació ratpenatista (1983).
- El Premi "Fede i Àngels" concedit per l'Associació Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (1993).
- Medalla d'Argent de Lo Rat Penat per la seua llabor i participació en la redacció i com a colaborador en la revista Lo Rat (1995)
- Està en possessió del Premi Fadrí "Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" de l'associació Cardona i Vives", concedit per esta entitat castellonenca en l'any 1999.
- En l'any 2018, Juli Moreno és premiat en el Premi Llealtat que otorga l'entitat cultural valenciana Grup d'Acció Valencianista (GAV).
- Fon nomenat Membre d'Honor de l'entitat cultural valenciana Associació Cultural Roc Chabàs La Marina en octubre de 2022.
Obra[editar | editar còdic]
És autor d'Aproximació a l'història de Lo Rat Penat (1994), i coautor de diferents publicacions, entre les que destaquen:
- ¿És possible una convergència Social i Política Valenciana? (1985)
- Aportacions Ratpenatistes (1986)
- Francesc de Vinatea (1993), junt a Mariví Ferrandis i Olmos
- 9 d'Octubre, Dia Nacional Valencià (Lo Rat Penat, Valéncia, 1994), junt a Mariví Ferrandis. ISBN: 84-89069-31-X.
- El Palau de la Generalitat (1994), junt a Mariví Ferrandis i Olmos. ISBN: 84-89069-03-4.
- Lo Rat Penat (1996), junt a Joan Gil i Barberà, Mariví Ferrandis i Olmos, i Enric Martí i Mora. ISBN: 978-84-482-1219-3.
- Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats, 75 Aniversari de la seua Coronació Pontifícia (1998)
- Ortografies valencianes, de Josep Nebot a les Normes d'El Puig (2018) ISBN: 978-84-947175-3-6.
- L'Himne Valencià. Un himne per a un poble (2021) ISBN: 978-84-122763-4-3.
- Orgull del nostre poble, Mare i Sol de Valencia. En el centenari de la coronacio de la Mare de Deu dels Desamparats (1923-2023) (2023).
Juli Moreno també ha colaborat en l'elaboració del Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Ha participat en programes de ràdio, pronunciat conferències, presentant llibres i publicacions, guioniste i co-guioniste d'espectàculs dels Jocs Florals, a més de coordinador-responsable dels actes commemoratius de Lo Rat Penat que s'organisà en el 600 aniversari de la mort d'Ausias March (1998) i és assessor tècnic i llingüístic de la Secció de Publicacions de Lo Rat Penat.
Cites[editar | editar còdic]
Nos relatà la seua arribada al valencianisme, als inicis de la decada dels 80 del passat segle. Ho feu de la ma d'Amparo Cabanes i la primera associacio en la que contactà fon en "Valencia 2000". Alli trobà l'acaronament necessari i tambe el mecenage per a editar la seua primera gran obra sobre la llengua valenciana, la Fonetica de la Llengua Valenciana (1984). Esta obra sería l'arranc dels interessants estudis, cientifics i documentats, de qui era una autoritat en llengües classiques. Pronte es sumarien la Gramatica de la Llengua Valenciana (1987) i uns atres estudis documentats sobre ortografia o sociollingüistica.
El seu compromis cultural, des de llavors, l'obligà a manifestar-se davant d'imcomprensibles decisions, com la que impedi, per falta d'una clara i decidida posicio politica, el que en l'ultima etapa del Consell Preautonomic, presidit llavors per E. Monsonis, s'iniciara el proces d'ensenyança de la llengua valenciana en les escoles al no firmar els corresponents nomenaments als mestres de llengua valenciana. Mai va entendre este fet que sempre criticà. Un compromis el de D. José Mª, que li ha permes obertament parlar respecte de que la solucio al problema nomes te una via, la politica, perque la científica està clara. La llengua valenciana, nos manifestava, no es mes que aixo, la llengua dels valencians diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua contemporania. No vacilà en criticar la tebea d'Unio Valenciana i l'oportunitat que deixà escapar quan fon necessari el seu recolzament per a governar en la Generalitat. Mai deuria d'haver acceptat cap contrapartida que no fora la de dirigir la Conselleria de Cultura.
Nos confessà alguns pensaments sobre determinades "personalitats" del mon cultural valencià i per a res titubejà a l'hora de manifestar la seua opinio respecte de la seua trayectoria. No entenia l'afany d'algunes d'elles de negar l'evidencia, de claudicar davant el fagocitador catalanisme absorcioniste. A moltes les situà a l'entorn de la AVLl, el principal cancer per a la llengua valenciana.'Nos hem proposat al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.'
Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.En el present intent per recuperar per a la memoria dels valencians trayectories i pensaments, alguns d'ells "cortesment" silenciats, es necessari fer referencia a personalitats com ara Constanti Llombart, Gaetà Huguet Breva, Fausti Barberà, Rafael Trullenque i Santafé, Rossent Gumiel, Ignaci Villalonga i Villalba, Joaquim Reig i Rodríguez, Josep Mª Bayarri, Miquel Adlert Noguerol o Julià San Valero Aparisi…, puix qualsevol d'ells pot encapçalar la llista dels qui han generat un bagage teoric, i tambe practic, per al moviment valencianiste, encara que son molts atres mes, els que podien fer-la mes llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleatoria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot les seues obres, entre tots ells i la seua produccio es podria estructurar un corpus teoric que reuniria una pluralitat de pensaments, a la vegada que unes coincidencies i concomitancies substancials en tot lo que fa referencia al concepte d´autoctonisme sociocultural, a pesar de les diferents epoques en que vixqueren.
Un atre sector el podrien conformar homens com Josep Nebot i Pérez o Lluïs Fullana i Mira, que, sense involucrar-se en aspectes politics o conceptuals sobre el valencianisme, son pilars basics en un aspecte substancial a l'hora d'abordar aquell concepte. Ells posaran les bases per al conreu de la llengua valenciana, contribuint en els seus estudis ortografics, semantics, en definitiva gramaticals i filologics, a una major conscienciacio sobre l´us de la llengua i a dotar a l'idioma dels valencians dels instruments necessaris per a un digne conreu.Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Entrevista a Juli Moreno - Cultura Valenciana
- Entrevista a Juli Moreno - Cardona Vives
- Juli Moreno premi Llealtat 2018 - Cultura Valenciana
- “Les Normes d'El Puig són les normes ortografiques de la Llengua Valenciana” - Cultura Valenciana
- Llibre primordial per als defensors i amants de la Llengua Valenciana - Cultura Valenciana
- Juli Moreno: «Este llibre es una manera de retre homenage a la patrona de Valencia» - Cultura Valenciana