Diferencia entre pàgines "Sócrates" i "Benasau"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Socrates Louvre.jpg|thumb|250px|Sócrates, obra d'art romana del segle I]]
+
[[File:Vista de Benasau.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista de Benasau des de [[Penàguila]].</center>]]
−
'''Sócrates''' ([[470 a. C.|470&nbsp;a.&nbsp;C.]] - [[399 a. C.|399&nbsp;a.&nbsp;C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]] considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com de l'universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].
 
  
−
== Biografia ==
+
'''Benasau''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[comtat de Cocentaina]]. Conta en 156 habitants ([[INE]] [[2018]]).
−
Naixqué en [[Atenes]], a on vixqué durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en l'història de la seua ciutat natal, i de tota l'[[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li deya "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br />
 
−
Quan Sòcrates naixqué, son pare va rebre de l'[[oracle]] el consell de deixar créixer a son fill a la seua, sense reprimir els seus impulsos.{{citarequerida}}
 
  
−
Des de molt jove va atraure l'atenció per l'agudea dels seus [[raonament]]s i la seua facilitat de [[paraula]], ademés de la fina [[ironia]] en la que esguitava les seues tertúlies en els ciutadans jóvens aristocràtics d'Atenes, als que els preguntava sobre la seua confiança en opinions populars, encara que molt a sovint ell no li oferien cap ensenyança.{{citarequerida}}
+
== Geografia ==
−
Se casà en [[Xantipa]]. Ella era de família noble, pero tractava molt malament al filòsof, d'ací que els romans deyen a les dones de mal caràcter ''Xantipas''.
 
−
El seu inconformisme el va impulsar a opondre-se'n a l'ignorància popular i al coneiximent d'aquells qui es deyen sauts. Ell no es considerava ad ell mateix com a sabut, encara que un dels seus millors amics, [[Querefont]], li va demanar a l'[[oracle de Delfos]] si hi havia algú més sabut que Sòcrates, i la [[Pitonissa]] li va contestar que no hi havia cap grec més sabut que ell ([[Apologia]] 21a). Va començar aixina la seua busca, demanant i conversant en aquelles persones qui la gent considerava sabudes, pero es va donar conte que, realment, creen saber més que no lo que realment sabien. Filòsofs, poetes i artistes, tots creen tindre molt de coneiximent, pero al contrari, Sòcrates era conscient tant de l'ignorància que li voltava com de la seua pròpia. Este coneiximent el va dur a provar de fer pensar a la gent i fer-los vore el coneiximent real que tenien sobre les coses. Fingint saber-ne menys, conversava en la gent i despuix els feya assabentar-se dels seus erros; ad açò se li va dir «[[ironia socràtica]]», que queda expressada en la seua célebre frase «''Només sé que no sé res''». El seu més gran mèrit fon crear la [[mayèutica]], método inductiu que li permetia portar als seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven, per mig d'hàbils preguntes la llògica de les quals feya desenrollar el trellat. Com pensava, el coneiximent i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre l'humà i la naturalea.{{citarequerida}}
 
−
[[Image:David - The Death of Socrates.jpg|thumb|250px|''La mort de Sócrates'', de [[Jacques-Louis David]] ([[1787]])]]
 
  
−
Morí als 70 anys, l'any [[399 a. C.|399&nbsp;a.&nbsp;C.]] despuix d'acceptar una condena; li feren beure [[cicuta]], pena que el tribunal que el jujà li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que deixà del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va estimar-se més acatar-la i morir. Realment li varen jujar perque dos dels seus discípuls varen ser tirans que varen atentar contra Atenes. Despuix de la seua mort sorgiren les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que varen tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent de lo bo.{{citarequerida}}
+
La carretera que porta des d'[[Alcoy]] fins a [[Callosa d'En Sarrià]] pel port de Confrides creua Benasau.
  
−
La sabuderia de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que se'n tenen i, des d'ahí, construir coneiximents més sòlits.
+
El municipi comprén també el poble de [[Ares del Bosc]] que està a 1,5&nbsp;km de Benasau.  
  
−
Açò li convertix en una de les figures més extraordinàries i decisives de tota l'història; representa la reacció contra el [[relativisme]] i [[subjectivisme]] sofístics, i és un eixemple d'unitat entre teoria i conducta, entre pensament i acció. A l'hora, fon capaç de portar eixa unitat al coneiximent, a sostindre que la virtut és coneiximent i el vici, ignorància.
+
=== Localitats llimítrofes ===
 +
El seu terme municipal llimita en els de [[Alcoleja]], [[Quatretondeta]], [[Penàguila]] i [[Gorga]].
  
−
El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu punt més fort per a conseguir l'atenció de les persones.
+
== Història ==
  
−
Sòcrates no va escriure cap obra perque crea que cada u havia de desenrollar les seues pròpies idees. Coneixem les seues idees perqué [[Plató]] es va basar en elles per a escriure els seus diàlecs.
+
Població d'orige musulmà. Fon ocupada a mitat del [[sigle XIII]] pel rei [[Jaume I]]. Lloc de [[moriscs]] que en la sublevació de [[Al-Azraq]] i la subsegüent [[Expulsió dels moriscs|expulsió]], quasi es va despoblar. En l'any [[1609]] tenia uns 145 habitants. A partir de l'any [[1535]] va entrar a formar part del rectorat de [[Alcoleja]], de la qual es va separar posteriorment.
  
−
[[Categoria:Filòsofs]]
+
== Demografia ==
 +
La població, en 728 habitants en l'any [[1860]], ha disminuït fins als 156 en l'any [[2018]], i s'observa emigració cap als núcleus industrials més pròxims com [[Alcoy]] i [[Cocentaina]].
 +
 
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràficaEvolució demogràfica de Benasau<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 +
|-
 +
! !![[1857]]!![[1887]]!![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]]
 +
|-
 +
| Població|| align=center| 682 ||align=center| 678 ||align=center| 651 || align=center| 516 || align=center| 493 || align=center| 478 || align=center| 481 || align=center| 470 || align=center| 397 || align=center| 341 || align=center| 253
 +
 
 +
|-
 +
! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]
 +
|-
 +
| Població|| align=center| 221 || align=center| 189 || align=center| 222 || align=center| 210 || align=center| 156
 +
|}
 +
 
 +
== Monuments i llocs d'interés ==
 +
*'''Torre del Palau'''. Torre-Palau dels barons de Finestrat. Declarada [[Be d'Interés Cultural]].
 +
 
 +
*'''Iglésia Parroquial de Sant Pere'''. Edifici d'interés arquitectònic.
 +
 
 +
== Festes locals ==
 +
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de Sant Joaquim a partir del [[16 d'agost]].
 +
 
 +
== Política ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Rafael Grau Ivorra
 +
  | Partit_1 =
 +
  | Alcalde_2 = Rafael Grau Ivorra
 +
  | Partit_2 =
 +
  | Alcalde_3 = Rafael Grau Ivorra
 +
  | Partit_3 =
 +
  | Alcalde_4 = Rafael Grau Ivorra
 +
  | Partit_4 =
 +
  | Alcalde_5 = Rafael Grau Ivorra
 +
  | Partit_5 =
 +
  | Alcalde_6 = Vicente Cantó García
 +
  | Partit_6 = [[AJB]]
 +
  | Alcalde_7 = Maria Glòria Oltra i Grau
 +
  | Partit_7 = [[BNV]]
 +
  | Alcalde_8 = Nieves Mes Gadea
 +
  | Partit_8 = [[PSOE]]
 +
}}
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03022&Submit.x=26&Submit.y=4 Senyes i Sifres de Benasau]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
 +
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03022 Benasau en el Registre d'entitats locals de la Generalitat Valenciana]
 +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
 
 +
{{Localitats d'El Comtat}}
 +
 
 +
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Revisió de 18:36 16 set 2021

Vista de Benasau des de Penàguila.

Benasau és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en el nort de la província d'Alacant, en la comarca del comtat de Cocentaina. Conta en 156 habitants (INE 2018).

Geografia

La carretera que porta des d'Alcoy fins a Callosa d'En Sarrià pel port de Confrides creua Benasau.

El municipi comprén també el poble de Ares del Bosc que està a 1,5 km de Benasau.

Localitats llimítrofes

El seu terme municipal llimita en els de Alcoleja, Quatretondeta, Penàguila i Gorga.

Història

Població d'orige musulmà. Fon ocupada a mitat del sigle XIII pel rei Jaume I. Lloc de moriscs que en la sublevació de Al-Azraq i la subsegüent expulsió, quasi es va despoblar. En l'any 1609 tenia uns 145 habitants. A partir de l'any 1535 va entrar a formar part del rectorat de Alcoleja, de la qual es va separar posteriorment.

Demografia

La població, en 728 habitants en l'any 1860, ha disminuït fins als 156 en l'any 2018, i s'observa emigració cap als núcleus industrials més pròxims com Alcoy i Cocentaina.

Evolució demogràficaEvolució demogràfica de Benasau[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981
Població 682 678 651 516 493 478 481 470 397 341 253
1991 2000 2005 2006 2018
Població 221 189 222 210 156

Monuments i llocs d'interés

  • Iglésia Parroquial de Sant Pere. Edifici d'interés arquitectònic.

Festes locals

  • Festes Patronals. Se celebren en honor de Sant Joaquim a partir del 16 d'agost.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rafael Grau Ivorra
1983 - 1987 Rafael Grau Ivorra
1987 - 1991 Rafael Grau Ivorra
1991 - 1995 Rafael Grau Ivorra
1995 - 1999 Rafael Grau Ivorra
1999 - 2003 Vicente Cantó García AJB
2003 - 2007 Maria Glòria Oltra i Grau BNV
2007 - 2011 Nieves Mes Gadea PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Vore també

Referències

  1. ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Enllaços externs

Plantilla:Localitats d'El Comtat

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sócrates&oldid=183470»