Diferencia entre pàgines "Mare de Deu dels Desamparats" i "Cotes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:MaredeDeudelsDesamparats.jpg|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
+
'''Cotes''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]].
És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la [[Verge Maria]], que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a '''La Geperudeta''' o, en [[llengua valenciana]], per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.
 
  
== Orige del cult ==
+
Conta en una població de 332 habitants, segons el [[INE]] de l'any [[2018]].
 
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents).
 
  
L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.
+
Llimita en [[Alcàntera de Xúquer]], [[Antella]], [[Càrcer]], [[Sellent]] i [[Sumacàrcer]] (a la mateixa comarca); en [[Anna]] i [[Chella]] (en la comarca de la [[Canal de Navarrés]]).
 
Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com a Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant l'advocació com a la ''Verge dels Desamparats''.  
 
  
En l'any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com a ''l'Ermita''.
+
== Geografia ==
  
Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".
+
[[File:Clot del Negre.JPG|thumb|250px|Clot del Negre (Cotes)]]
  
 +
Travessen el terme de Cotes, de 5,8 km 2 , els rius [[riu Sellent|Sellent]], [[riu Escalona|Escalona]] i [[riu Xúquer|Xúquer]] i el cim del Montot permet observar tota la vall i gran part de la Ribera; la cova de la Moneda i el clot del Negre, meandre del riu Xúquer a on es pot prendre el bany.
  
El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[Lleó XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
+
==Història==
 +
[[Alqueria]] [[musulmà|musulmana]], [[Jaume I]] la donà a l'abat de la cartoixa d'Scala Dei en l'any [[1238]]. Passà successivament als Matoses, als Castella, als Ortiz, als Blanes i als Palafox, marquesos d'Ariza; lloc de [[moriscs]], en l'any [[1609]] quedà despoblat; va sofrir els efectes del [[terratrémol de 1748]].
  
== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
El vintiquatre de [[giner]] de [[1789]] el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
 
El vinticinc de maig de [[1809]] no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.
 
 
 
En la [[Guerra de la Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].
 
 
 
El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixina de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
 
 
 
Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.
 
 
 
== Coronació de la Verge ==
 
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de l'idea de la coronació de la Verge.
 
 
 
El quinze d'octubre de [[1921]], el Papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.
 
 
 
== La "Pelegrina" ==
 
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en l'any [[1966]] per el escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per a els seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]] ''.
 
 
 
== La Confraria ==
 
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]], despuix d'un sermó del [[pare Jofré]], un grup de comerciants de [[Valéncia]] encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benet XIII]] en data de vintisdís de febrer de [[1410]].
 
 
El dia 1 d'[[agost]] de [[1414]], [[Ferrando d'Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.
 
 
 
Els objectius de la confraria se foren ampliant a lo llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.
 
 
 
== [[Himne de la Coronació]] ==
 
 
 
"La pàtria valenciana
 
 
 
s´ampara baix ton mant
 
 
 
¡Oh, Verge Soberana
 
 
de terres de Llevant!".
 
 
 
La terra llevantina reviu en ta Capella
 
 
 
al fer-vos homenage de pur i ver amor.
 
 
 
Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella
 
 
 
pareix que està voltada de màgic resplandor.
 
 
 
La rosa perfumada, la mística assussena,
 
 
 
Lo seu verger formaren als peus de ton altar.
 
 
 
I fervorós en elles lo valencià t´ofrena
 
 
 
La devoció més santa que es puga professar.
 
 
 
En terres valencianes
 
 
 
La fe per Vós no mor
 
 
 
I vostra Image Santa
 
 
 
Portem sempre en lo cor.
 
 
 
Salve, Reina del cel i la terra;
 
 
 
Salve, Verge dels Desamparats;
 
 
 
Salve, sempre adorada Patrona;
 
 
 
Salve, Mare del bons valencians.
 
 
 
Musica: Romeu
 
Lletra: José María Juan Garcia (Retor valencià)
 
 
 
== Vore també ==
 
*[[Himne de la Coronació]]
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
 
*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]
 
 
 
==Referències==
 
*{{Traduït de|es|Virgen_de_los_Desamparados}}
 
 
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Catolicisme]]
 
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 

Revisió de 16:40 6 jun 2021

Cotes és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.

Conta en una població de 332 habitants, segons el INE de l'any 2018.

Llimita en Alcàntera de Xúquer, Antella, Càrcer, Sellent i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); en Anna i Chella (en la comarca de la Canal de Navarrés).

Geografia

Clot del Negre (Cotes)

Travessen el terme de Cotes, de 5,8 km 2 , els rius Sellent, Escalona i Xúquer i el cim del Montot permet observar tota la vall i gran part de la Ribera; la cova de la Moneda i el clot del Negre, meandre del riu Xúquer a on es pot prendre el bany.

Història

Alqueria musulmana, Jaume I la donà a l'abat de la cartoixa d'Scala Dei en l'any 1238. Passà successivament als Matoses, als Castella, als Ortiz, als Blanes i als Palafox, marquesos d'Ariza; lloc de moriscs, en l'any 1609 quedà despoblat; va sofrir els efectes del terratrémol de 1748.


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló