Josep Martínez Aloy
Josep Martínez Aloy (Valéncia, 4 de juny de 1855 — 3 d'abril de 1924) fon un historiador i polític valencià.
Biografia
Josep Martínez Aloy fon afiliat al Partit Lliberal Conservador i participà activament en la política local, sent diverses voltes regidor, alcalde en l'any 1907 i president de la Diputació de Valéncia durant els anys 1914–1915.
Era llicenciat en Dret per l'Universitat de València. Publicà diversos treballs d'investigació històrica i fon croniste de la Província de Valéncia. També dirigí el Museu de Belles Arts de Valéncia i fon membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de Lo Rat Penat.
Es declarava discípul de Teodor Llorente i presidí la festa de la coronació del poeta que organisà l'Ajuntament de Valéncia. Des de la Diputació fon un dels promotors de la creació del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
A partir de l'estudi La Casa de la Generalidad, sobre el Palau de la Generalitat Valenciana, premiat en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l'any 1893, s'elaborà i s'edità l'any 1910 una monografia ilustrada i prologada per Teodor Llorente en el títul La Casa de la Diputación que despuix sería traduïda al valencià.
Josep Martínez Aloy també colaborà en la Geografía del Reino de Valencia (1924) dirigida per Francesc Carreras i Candi. A la seua mort deixà inacabat un proyecte d'Enciclopèdia Valenciana.
Obra
- 1881 Formación de los apellidos lemosines
- 1884 De la alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios
- 1885 La aparición del Cristianismo en Valencia
- 1887 Los prelados valentinos
- 1890 Blasones de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante y de varios Reyes, Títulos, Villas y Ciudades de España, recopilados por Jaime Bendicho
- 1893 La Casa de la Generalidad
- 1910 La Casa de la Diputación