Diferencia entre pàgines "Té (beguda)" i "Fernando Béjar Durá"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Tea remix.png|thumb|<center>Servici de (dalt) i hebres a granel (baix)</center>]]
+
{{Ficha de futboliste
 +
| nom = Ferrando Béjar
 +
| image =
 +
| nombrecompleto = Ferrando Béjar Durà
 +
| malnom =
 +
| fechadenacimiento = [[6 d'octubre]] de [[1980]] ({{edat|6|10|1980}})
 +
| ciudaddenacimiento = [[Novelda]], [[provincia d'Alacant|Alacant]]
 +
| paisdenacimiento = [[Espanya]]
 +
| fechafallecimiento =
 +
| ciudadfallecimiento =
 +
| paisfallecimiento =
 +
| minibandera = {{bandera|Espanya}}
 +
| club = [[Ontinyent Club de Fútbol]]
 +
| posició = [[Centrocampista#Interior|Interior]]
 +
| partidosinternacionales =
 +
| gols =
 +
| alçada = 1'80
 +
| añodebut = [[1999]]
 +
| clubdebut = [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 +
| añoretiro =
 +
| clubretiro =
 +
}}
 +
'''Ferrando Béjar Durà''' ([[Novelda]], [[provincia d'Alacant|Alacant]], [[Espanya]], [[6 d'octubre]] de [[1980]]), és un futboliste [[Espanya|espanyol]]. Juga de [[Centrocampista#Interior|Interior]] per la banda dreta i el seu equip actual és el [[Novelda Club de Fútbol]], de Tercera divisió.
  
El '''''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es varen exportar a atres països: "cha" i "té". Algunes llengües varen prendre la forma "té", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres varen prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] .
+
== Trayectoria ==
 +
'''Ferrando Béjar''' se formà en les categories inferiors del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]. Formà part de la generació de canteranos que conseguí el campeonat de [[Divisió d'Honor Jovenil]] (Grup V) i alcançà els semifinals de la [[Copa del Rei de Jovenils de Fútbol]] en l'equip jovenil de l[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]] en la temporada 1998/99. Despuix de la seua bona temporada en el jovenil herculà i despuix del descens de l[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules]] a [[Segona Divisió B d'Espanya|Segona B]], la primera plantilla se nutrí de varis canteranos com [[Gonçal Bonastre Fuster|Gonçal Bonastre]], [[Vicent Verdejo Coloma|Vicent Verdejo]], [[Manuel Martínez Lara|Manolo Martínez]] o [[Xavier Vert Rocamora|Xavi Vert]].
  
Encara que la paraula "té" s'aplica a vegades a atres infusions este artícul tracta la Camellia sinensis exclusivament
+
En les seues primeres temporades en l'equip [[Hèrcules Club de Fútbol|herculà]] tingué un bon rendiment, lo que feu despertar l'interés de varis equips de categories superiores. Ferrando fon habitual en les alineaments de l'Hèrcules]] en les 4 primeres temporades, no obstant en la 2003/04 jugà menys de lo habitual, i en la campanya 2004/05 se n'anà cedit al [[Villajoyosa Club de Fútbol|Villajoyosa CF]] i en el següent de nou cedit al [[Benidorm Club Deportiu|Benidorm CD]]. Aixina en l'any [[2006]] se desvinculà de l'Hèrcules]] i fichà pel [[Alacant Club de Fútbol|Alacant CF]], en el que realisà dos bones temporades, conseguint l'ascens a [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] en [[Segona Divisió B d'Espanya 2007/08|2008]].
  
== Designacions ==
+
En la temporada 2009/2010 emigrà fora de la província d'Alacant per a firmar per la [[Agrupacio Deportiva Alcorcón|A.D. Alcorcón]], club en el que conseguix l'ascens a Segona divisió. A pesar d'haver segut titular en l'equip madrileny se li donà la baixa. La campanya següent jugà per al [[Club Deportiu Castello|C.D. Castello]], també en la Segona Divisió B. Ferrando Béjar repetí titularidad, pero no exits colectius.
[[File:Tea plant drawing.png|right|150px|<center>Dibuix de la planta del té</center>]]
 
La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants.
 
  
Com a arbust: té moltes ramificacions, d'entre 1 i 2 metros d'alçària, pot conseguir inclús els 12 metros, encara que molt rarament. Les fulles són sempre verdes, llanceolades cap avant i inclús del revés o obloncovades, d'uns 4 cm. d'ample i entre 3 i 12 cm. de llarc, sobre les quals destaca una forta nerviació. Les flors estan en grups de 2 o 3 o be aïllades, de color blanc, inclinat cap avall, i són aromàtiques. Les flors de Camellia japonica són dreçades.
+
== Clubs ==
 +
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" width=50%
 +
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
 +
!width="450"|Club
 +
!width="200"|Païs
 +
!width="125"|Periodo
 +
!width="75"|Lliga <br /> PJ (G)
 +
!width="75"|Copa <br /> PJ (G)
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol "B"|Hèrcules C. F. "B"]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|1999-2000
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|1998-1999
 +
|2 (0)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|1999-2000
 +
|4 (0)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|2000-2001
 +
|25 (3)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|2001-2002
 +
|23 (4)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|2002-2003
 +
|24 (1)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Hèrcules Club de Fútbol|Hèrcules CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|2003-2004
 +
|9 (0)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Villajoyosa Club de Fútbol|Villajoyosa CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|2004-2005
 +
|32 (2)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Benidorm Club Deportiu|Benidorm CD]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2005/06|2005-2006]]
 +
|23 (8)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Alacant CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2006/07|2006-2007]]
 +
|34 (3)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Alacant Club de Fútbol|Alacant CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2007/08|2007-2008]]
 +
|31 (6)
 +
|
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Alacant Club de Fútbol|Alacant CF]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió d'Espanya 2008/09|2008-2009]]
 +
|14 (1)
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Agrupació Deportiva Alcorcón|A.D. Alcorcón]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2009/10|2009-2010]]
 +
|39 (5)
 +
|-
 +
|-align=center
 +
|[[Club Deportiu Castelló|C.D. Castelló]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2010/11|2010-2011]]
 +
|26 (3)
 +
|1 (0)
 +
|-align=center
 +
|[[Ontinyent Club de Fútbol]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2011/12|2011-2012]]
 +
|
 +
|
 +
|-aling=center
 +
|[[Novelda Club de Fútbol]]
 +
|[[Espanya]]
 +
|[[Tercera Divisió d'Espanya 2012-?¿]]
  
L'arbust ha creixcut silvestre a lo llarc de l'història, en Extrem Orient, encara que hui en dia es cultiva en molts llocs a banda, si es fa sobre terreny poc fèrtil, sol ser sobre una terraça. Se sol descopetar el centre i es poda per a que no supere els 2 metros d'alçària, facilitant aixina la llabor de recolecció. A partir del tercer any, les fulles poden collir-se en rendiment.
+
== Palmarés ==
 +
* Ascenss a [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] en el [[Alacant Club de Fútbol|Alacant CF]] ([[Segona Divisió B d'Espanya 2007/08|2007/08]]) i en el [[Agrupació Deportiva Alcorcón|A.D. Alcorcón]] ([[Segona Divisió B d'Espanya 2009/10|2009/10]]) .
  
== Cultiu i classificació ==
+
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
[[File:Aichi Prefectural Ceramic Museum 2018 (135).jpg|right|thumbnail|250px|<center>Una tetera japonesa</center>]]
+
== Enllaços externs ==
El té prové principalment de la [[China]] continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]].
+
* [http://www.alicantecf.info/fiches/fernandobejar.htm Ficha en la web oficial de l'Alacant CF].
Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat.
 
  
===Varietats de té===
+
{{NF|1980||Bejar, Ferrando}}
  
*Té blanc - fulles jóvens (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver segut protegits del sol per a evitar la formació de [[clorofila]].
+
[[Categoria:Valencians]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes]]
*Té vert - sense oxidació. És el preferit en Àsia, té vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament despuix de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el té vert generalment no se servix en [[llet]] ni [[sucre]]. Alguns tipos de té vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un té japonés també conegut com a té de rosada de perla.
+
[[Categoria:Futbolistes valencians]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes de la província d'Alacant]]
*Kukicha o Té d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en [[Japó]].
+
[[Categoria:Noveldenses]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes de l'Alacant Club de Fútbol]]
*Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels té negre i vert. Les seues  fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de [[China]], a on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de [[Taiwan]], és considerat per molts el té més fi de t'oolong.
+
[[Categoria:Futbolistes del Club Deportiu Castelló]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes de l'Hèrcules Club de Fútbol]]
*Té negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del té inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi.
+
[[Categoria:Futbolistes de l'Ontinyent Club de Fútbol]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes de fútbol base de l'Hèrcules Club de Fútbol]]
*Pu-erh (普洱茶), també nomenat té roig - és una subclasse del té negre de color rogenc, Pu-erh és un producte inusual atés que solen estacionar-se per un periodo de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal en China.
+
[[Categoria:Futbolistes del Benidorm Club Deportiu]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes de l'Hèrcules Club de Fútbol "B"]]
*Chong Cha (虫茶) - lliteralment "té cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China.
+
[[Categoria:Futbolistes del Villajoyosa Club de Fútbol]]
 
+
[[Categoria:Futbolistes de l'Agrupació Deportiva Alcorcón]]
== Producció del té ==
 
[[Archiu:Malaysia-tea plantation.jpg|thumb|300px|right|Plantació de té en [[Malàsia]]]]
 
 
 
Les fulles de té es processen per a produir el té vert o negre. La fabricació del té negre escomença en el procés de “dessecat” de les fulles, siga en forma natural o en aire calent. Després del dessecat, hi ha que passar el material entre els rodells per a escórrer  els sucs i colpejar-ho per a trencar les fulles. Posteriorment se cernen i es fermenten per a conseguir la calitat del producte final. Llavors, cal secar, graduar i classificar el té fermentat per a empaquetar-ho. El té vert es prepara calfant les fulles, siga en plats calents o en vapor, les fulles se ruglonen en el rodell, es calfen i es ruglonen una atra vegada, per a conseguir la calitat desijada.
 
 
 
La producció del té pot causar alguns rebujos gaseosos de l'operació de secat. Estes emissions tenen poca importància comparades en les descàrregues de les calderes a [[carbó]] o [[petròleu]] que s'utilisen per a produir el vapor. Els rebujos líquits procedents de les operacions de neteja són, igualment, de poca importància.
 
 
 
== Sals minerals i principis actius del té: teofilina  ==
 
 
Les sals minerals en el té són de [[sodi]], [[potassi]], i [[níquel]]. També conté [[coure]] i [[ferro]], [[silici]], [[alumini]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[calci]], encara que algunes d'elles perden la seua solubilitat en l'envelliment de les fulles.
 
 
 
Un atre dels continguts importants del té és el [[flúor]], conegut protector de les [[dent|dents]]. L'oli essencial destilat del té és de color [[groc]] i posseïx un forta olor, que és la causa dels  aromes del té. Conté el té tanins catéquics i derivats polifenólics, com els flavonoides kenferol, quercetol i miricetol.
 
 
 
Els components més coneguts del té, i els més apreciats pel seu efecte, són sens dubte les bases xàntiques, la principal d'elles és la [[cafeïna]], també conté [[teofilina]] i [[teobromina]]. La presència de [[vitamines]] en el té és mínima pero constituïxen un enriquiment de la beguda al contindre vitamines del tipos A, B, C, E i P.
 
 
 
Es considera que el té en major cantitat de principis actius altament benèfics per a la salut humana és el te vert.
 
 
 
== Història ==
 
[[File:Hojas de té.JPG|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]]
 
 
 
La costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en [[China]] cap al 2500 a. C. El té  entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho varen posar de moda cap a l'any [[1657]]. El consum de té a soles va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot lo món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l.
 
 
 
En [[Anglaterra]] aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la [[Ginebra (beguda)|ginebra]] (molt requerida per les classes baixes angleses), En [[Chile]] el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'[[Amèrica Llatina]]. Hui, el prendre té és una de les característiques del [[Regne Unit]]. Encara que en [[China]] es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món.
 
 
 
== Miscelànea ==
 
[[File:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de [[1930]] com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president [[Roostvelt]]]]
 
 
 
*El primer en patentar una bossa de té fon Thomas Lipton.
 
*El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de [[1904]] en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gèl en el té.
 
*La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat.
 
*Les sublevacions com el motí del té en Boston varen provocar l'inici de la guerra d'independència dels [[USA|Estats Units d'Amèrica]].
 
 
 
{{Traduït de|es|té}}
 
 
 
[[Category:Begudes]]
 

Revisió de 14:04 26 maig 2021

Fernando Béjar Durá
NomFerrando Béjar Durà
Nacionalitat[[Archiu:
Bandera de España.svg
|border|20px|Espanya]]
Club actualOntinyent Club de Fútbol
PosicióInterior
Club del debutHercules CF

Ferrando Béjar Durà (Novelda, Alacant, Espanya, 6 d'octubre de 1980), és un futboliste espanyol. Juga de Interior per la banda dreta i el seu equip actual és el Novelda Club de Fútbol, de Tercera divisió.

Trayectoria

Ferrando Béjar se formà en les categories inferiors del Hercules CF. Formà part de la generació de canteranos que conseguí el campeonat de Divisió d'Honor Jovenil (Grup V) i alcançà els semifinals de la Copa del Rei de Jovenils de Fútbol en l'equip jovenil de lHèrcules CF en la temporada 1998/99. Despuix de la seua bona temporada en el jovenil herculà i despuix del descens de lHèrcules a Segona B, la primera plantilla se nutrí de varis canteranos com Gonçal Bonastre, Vicent Verdejo, Manolo Martínez o Xavi Vert.

En les seues primeres temporades en l'equip herculà tingué un bon rendiment, lo que feu despertar l'interés de varis equips de categories superiores. Ferrando fon habitual en les alineaments de l'Hèrcules]] en les 4 primeres temporades, no obstant en la 2003/04 jugà menys de lo habitual, i en la campanya 2004/05 se n'anà cedit al Villajoyosa CF i en el següent de nou cedit al Benidorm CD. Aixina en l'any 2006 se desvinculà de l'Hèrcules]] i fichà pel Alacant CF, en el que realisà dos bones temporades, conseguint l'ascens a Segona Divisió en 2008.

En la temporada 2009/2010 emigrà fora de la província d'Alacant per a firmar per la A.D. Alcorcón, club en el que conseguix l'ascens a Segona divisió. A pesar d'haver segut titular en l'equip madrileny se li donà la baixa. La campanya següent jugà per al C.D. Castello, també en la Segona Divisió B. Ferrando Béjar repetí titularidad, pero no exits colectius.

Clubs

Club Païs Periodo Lliga
PJ (G)
Copa
PJ (G)
Hèrcules C. F. "B" Espanya 1999-2000
Hèrcules CF Espanya 1998-1999 2 (0)
Hèrcules CF Espanya 1999-2000 4 (0)
Hèrcules CF Espanya 2000-2001 25 (3)
Hèrcules CF Espanya 2001-2002 23 (4)
Hèrcules CF Espanya 2002-2003 24 (1)
Hèrcules CF Espanya 2003-2004 9 (0)
Villajoyosa CF Espanya 2004-2005 32 (2)
Benidorm CD Espanya 2005-2006 23 (8)
Alacant CF Espanya 2006-2007 34 (3)
Alacant CF Espanya 2007-2008 31 (6)
Alacant CF Espanya 2008-2009 14 (1)
A.D. Alcorcón Espanya 2009-2010 39 (5)
C.D. Castelló Espanya 2010-2011 26 (3) 1 (0)
Ontinyent Club de Fútbol Espanya 2011-2012
Novelda Club de Fútbol Espanya Tercera Divisió d'Espanya 2012-?¿

Palmarés

Referències

Enllaços externs