Sant Pasqual Baylón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, Saragossa, Espanya, 16 de maig de 1540 - Vilarreal, Castelló, Espanya, 17 de maig de 1592) fon un flare franciscà. És venerat com a sant per l'Iglésia catòlica en el nom de Sant Pasqual Bailón o Baylón. És patró de les obres, associacions i congressos eucarístics, de Vilarreal i de la diòcesis de Sogorp-Castelló.

Vida[editar]

Pasqual va nàixer en Torrehermosa (Aragó) el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ahí el seu nom. El seu pare era Martín Baylón i la seua mare Isabel Jubera. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en Alconchel d'Ariza, vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pastoreig d'ovelles. En Alconchel d'Ariza va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de devocionaris.

Posteriorment va emigrar al Regne de Valéncia per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en Monfort ( Alacant). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de Nostra Senyora d'Orito, en Orito, una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans alcantarins que ho habitaven. Va vestir els hàbits en l'any 1564, en el convent ilicità de Sant Josep i va professar en Orito el 2 de febrer de 1565.

El milacre de l'aparició de l'Eucaristia[editar]

En la pedania d'Orito (Monfort, Alacant) se troba la coneguda "Ermita de l'Aparició" a on sant Pasqual va tindre una visió de Jesucrist en l'Eucaristia. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, Elig, Alacant, Monfort del Sit, Novelda i Aspe, i Vega Baixa se guarda una gran veneració a sant Pasqual.

Professió de fe eucarística[editar]

En una personalitat d'asceta i místic, va desenrollar la seua fe a través de la caritat fraterna, i va defendre la presència de Crist en l'Eucaristia dels atacs dels protestants hugonots quan creuà França com a mensager del provincial de la seua orde.

Milacres[editar]

Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del pa per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una pedra va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica).

Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en Vilarreal, a on va ser refetorer i almoiner, el 17 de maig de l'any 1592, també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se varen obrir per a adorar al Santíssim Sacrament.

Obres[editar]

Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any 2000 en el títul de Opúsculs de sant Pasqual Baylón. U d'ells va ser regalat al rei Felip II i l'atre se troba en la Basílica de Sant Pasqual de Vilarreal.

Patronage[editar]

Fon beatificat pel papa Pablo V el 19 d'octubre de 1618 i Canonisat per Aleixandre VIII el 16 d'octubre de 1690. Declarat patró de totes les associacions i congressos eucarístics pel Papa Lleó XIII el 28 de novembre de 1897. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel Papa Joan XXIII el 12 de maig de 1961. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, Alconchel d'Ariza i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers.

El rei d'Espanya Carles II va establir en l'any 1681 el seu patronat regi sobre la capella de Vila-real a on reposaven les restes del sant.

El 17 de maig de 1992, festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya Joan Carles I re-inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor Vicent Llorens Poy. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la Guerra Civil espanyola en 1936. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vila-real anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se varen quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat.

Confraria de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)[editar]

També coneguda com Molt ilustre Confraria de Sant Pasqual Baylón , de Valéncia.

La confraria fon fundada en l'any 1730 per una Bula papal de Clement XI, la seua seu es trobava en el convent de Sant Joan de la Ribera dels Pares Franciscans Alcantarins.

En 1835, en la Desamortisació de Mendizábal, els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a la Iglésia de Sant Joan de l'Hospital (Valéncia), tornant a l'Iglésia original quan en 1845 es va restituir el cult.

Anys despuix, en l'any 1865, el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.

Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a la situació original, conseguint el seu objectiu l'1 de maig de 1880 gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a 1898 que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.

El 25 de febrer de 1943, per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la parròquia de Sant Pasqual Baylón (Valéncia) de nova creació, a on contínua fins hui.

La Confraria té com a privilegi que en tota la diòcesis de Valéncia no podrà haver-hi una atra dedicada al Sant i rep el nom de Molt ilustre per les altes personalitats que pertanyien a la mateixa.

Té com a objectiu la confraria:

fomentar el cult al Santíssim Sacrament i a Sant Pasqual Baylón, transmetre la doctrina cristiana en nom de l'Iglésia; favorir la pràctica dels Sacraments i eixercir la caritat.

Parròquia de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)[editar]

L'Iglésia de Sant Pasqual Baylón, està edificada en els terrenys de l'antiga de Sant Miquel, la construcció de la qual data en 1684, segons cita de Gazull arreplegà per Cruilles. L'antic edifici fon destruït (en part per afonament propi, despuix de l'incendi de 1936), durant la Guerra Civil. Actualment es conserva la portada.

Romeria de Sant Pasqual[editar]

Tots els anys, en els dies anteriors al 17 de maig es ve celebrant en Orito la tradicional Romeria de sant Pasqual, que té com a punt d'arribada el santuari siti en la montanya conegut com Cova de sant Pasqual, en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la Vega Baixa i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a sant Pasqual Baylón.

També acodixen moltes persones de Vila-real en pelegrinage fins a Torrehermosa i Alconchel d'Ariza el mateix dia 17 de maig.

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]