Alcanalí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vista d'Alcanalí, Marina Alta

Alcanalí, oficialment Alcalalí, és una població de la Vall de Pop, en la comarca de la Marina Alta (Comunitat Valenciana).

Geografia[editar]

Alcanalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcanalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camacho, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km2.

Núcleus[editar]

Llímits[editar]

El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de Benidoleig, Xaló, Llíber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (en la mateixa comarca); i també en el terme de Tàrbena (en la comarca de la Marina Baixa).

Accés[editar]

S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista AP-7. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

Història[editar]

Jaume I prengué Alcanalí en l'any 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina en l'any 1268. En 1325 l'adquirí n'Hugo de Cardona. Fins a l'any 1408 en Pere de Castellví fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. En l'any 1409 se li otorgà l'independència jurídica. En 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó.

Quedà despoblat en l'any 1609 a causa de l'expulsió dels moriscs i en 1610 se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En l'any 1616, es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de Mosquera. L'últim baró fon José Roiç de Lihori. El títul passà als barons de Llaurí.

En el sigle XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, almeles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del sigle XIV.

Demografia i economia[editar]

És remarcable l'evolució demogràfica: en l'any1572 tenia 36 famílies; en 1787 n'eren 369 habitants; en 1845, 450; en 1900, 1.118; i ya més recentment, en l'any 1986, 649, i en 2002 pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En l'any 2007 ya n'eren 1.395 habitants.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de raïm i taronges en les seues fèrtils terres.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2018
1.118 925 909 1.010 961 831 731 685 611 855 981 1.352 1.395 1.298

Monuments[editar]

Torre migeval d'Alcanalí
  • Torre Migeval. Del sigle XV, declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.
  • Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcanalí, Ruiz de Lihori.
  • Iglésia de la Nativitat. Edifici d'estil neoclàssic del sigle XVIII.
  • Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del sigle XVIII
  • Ermita del Calvari. Construïda entre els anys 1952 i 1954.

Cultura[editar]

Museus[editar]

  • Museu de la Pansa. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de l'any 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre sigles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
  • Museu Etnològic. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.

Deports[editar]

Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la Vall de Pop, és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la Pilota Valenciana. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les llargues que a soles permet la seua pràctica al carrer.

Gastronomia[editar]

Els menjars tradicionals són el puchero, les coques i l'arròs en fesols i naps.

Festes[editar]

  • Festes de Juny. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Són tradicionals les processons religioses, els fòcs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
  • Festes de Sant Miquel. Tradicionalment es celebraven el 29 de setembre, pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'agost. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego   El Poble Nou de Benitachell    Setla i Mirarrosa    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Ebo· La Vall de Gallinera    La Vall d'Alauar    Verger    Xaló    Xàbia