Época ibèrica en la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Dama d'Elig, obra mestra de l'art ibèric

L'época ibèrica en la Comunitat Valenciana correspon, aproximadament, al periodo 5000-sigle III aC de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant en les costes de la Península Ibèrica.

Época preibèrica[editar]

Els primers vestigis de població que es tenen en la Comunitat Valenciana, daten de l'época paleolítica i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en Xàtiva en la Cova Negra s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo neandertal que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de Bicorp, Ares del Maestrat, Valltorta, Morella, La Serreta (Alcoy), la Cova del Parpalló (Gandia), etc.. Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic.

Els ibers[editar]


Història de la Comunitat Valenciana
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg
Formació geològica
Prehistòria
Periodo iber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat mijana (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat

Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix orige que els vascs primitius, i s'haurien estés des d'un lloc pròxim als Pirineus per tota Europa, fa uns 30.000 anys. De fet els mots ibèric, o Ebre, Ivry, i Ebers podrien tindre el mateix orige, i el seu significat seria el d'un lloc relacionat en un curs d'aigua. Estos pobles a pesar de les seues característiques culturals comuns constituïren tribus separades i per tant, formaven una série de poblacions cadascuna d'elles més o menys independent de les atres pero dins d'una mateixa cultura. Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital".

En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la Ciutat de Valéncia, ya que en aquella época, la llacuna de l'Albufera era molt més gran i pràcticament unia el riu Túria en el Xúquer. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on a soles anaven els caçadors d'aus de tant en tant.

Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de mosquits. La capital ibèrica estava situada a on es troba actualment Llíria (capital del Camp de Túria) baix el nom d'Edeta. Tot sembla indicar que tingué una certa importància en la zona central de la comunitat, fins que fon destruïda el 76 aC per les guerres de Sertori.

Atres poblats ibèrics importants eren: Arse (Sagunt), Saitabi (Xàtiva), Torís, Cullera, Elig, Moixent, etc.. Tot plegat, totes estes poblacions constituirien una mena de xàrcia de ciutats-estat que estarien molt relacionades entre elles.

Sobre la Ciutat de Valéncia abans de l'época romana, no hi ha referències massa clares, pero tot sembla indicar que hi havia una chicoteta població fortificada que hauria portat el nom de Tyris o Tyrin, que estava situada en una illa sobre el riu Túria, riu del qual rep el seu nom.

Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la Dama d'Elig, un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món.

Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós Guerrer de Moixent, i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un cavall en la falcata i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de plom està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. També han estat trobades moltes peces de ceràmica, monedes, etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat.

Primers contactes[editar]

Els pobles més matinadors a l'hora d'establir contacte en el contestans i els edetans que vivien en l'actual Comunitat Valenciana, foren els fenicis, poble mariner que establí diverses factories comercials en la Comunitat Valenciana, com Herna (Guardamar del Segura).

Els grecs, no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com Hemeroskopeion (Dénia) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia.

Esta época durà ben poc, ya que els cartaginesos, descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la península.

A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els ibèrics, sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials.

Les guerres púniques[editar]

Artícul principal → Guerres Púniques.

Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el Mediterràneu. Roma, una chicoteta ciutat a la vora del Tíber s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de Sicília.

Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la Primera Guerra Púnica. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, després de fracassar al no poder prendre la ciutat de Siracusa foren forçats a signar una pau que els deixava la Península Ibèrica com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero Amílcar Barca era atacat per un rei ibèric de la Comunitat Valenciana i morí ofegat al Vinalopó durant la Batalla d'Ilici el 228 aC.

En la Segona Guerra Púnica, el general Aníbal Barca al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra Roma, atacà la ciutat d'Arse, aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins feren una defensa molt forta de la seua ciutat, i després de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els Pirineus i els Alps per enfrontar-se als romans al seu propi territori.

Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori italià. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en Publi Corneli Escipió el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'época romana en la Comunitat Valenciana i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana.

Vore també[editar]