Zorita (llinage)
Zorita és un llinage toponímic espanyol que pot tindre diferents grafies com Zorita o Zurita. També ho relacionen en Zorilla, Zurilla i Zorrilla.
Etimologia
No se sap en certea l'etimologia de Zorita o Zurita. Sembla un hidrónimo d'orige prerromano o protovasco, que podria estar relacionat en el vasc Zubia, «el pont», o Zubieta, «el lloc del pont», térmens derivats de Zur -ibi, compost de *Zur («fusta» en vasca) i -Ibi (camí, vau d'un riu), més el sufix -eta, que indica lloc.[1]
Encara que menys provable, no es descarta la relació en ___protected_title_7___, ___protected_title_13___ en vasc, en referència a la ___protected_title_14___, deesa mare de la mitologia europea antiga. En este sentit, la ___protected_title_15___ seria l'equivalent de la ___protected_title_16___, la ___protected_title_17___ i similars.[2] Ademés del santuari de la Verge de Zorita en Melgar de Fernamental (Burgos), hi ha una ermita cridada Verge de la Llum en Almonacid de Zorita (Guadalajara), per eixemple. També s'ha relacionat en Zorita dels Cans (Guadalajara) en la ciutadella celtíbera de ___protected_title_8___la blanca» en grec.[3]
En cap cas té relació en la coloma zurita, nom d'orige àrap.
Orígens
Existix el topònim Zorita (o Zurita) en Osca, Conca, Salamanca, Valladolit, Guadalajara, Àvila, Palència, Castelló i Burgos, per lo que el llinage pot tindre diferents orígens sense relació entre sí.
Orige en Burgos
El llinage va tindre el seu orige en l'antiga població de Zorita situada en el terme de Melgar de Fernamental.[4] Només es conserva la seua antiga iglésia, a 1 km del riu Pisuerga, hui una ermita coneguda com a santuari de la Verge de Zorita. La població, abandonada en el XV, apareix en documents de 950 i 970 en la grafia Zorieta.[5]
Referències
- ↑ Orotariko Euskal Hiztegia, Euskaltzaindia. Consultat el 30 d'abril de 2015.
- ↑ URKOLA, Mikel(2010).«Algunes senyes de toponímia preindoeuropea».ARSE.(44): 20-21.
- ↑ Escudero, José María (2004). Crònica de la província de Guadalajara, MAXTOR, p. 14.
- ↑ (1852) Colecció de furs i cartes-pobles d'Espanya, Imprenta de la Real Acadèmia de l'Història, p. 297.
- ↑ ÁLVAREZ BORGE, Ignacio (1993). Monarquia feudal i organisació territorial: alfoces i merindades en Castella (sigles X-XIV), CSIC, p. 84.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zorita (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.