Zona desmilitarizar de Idlib
La zona desmilitarizar de Idlib va ser una franja de seguritat existent entre 2018 a 2024 que separava en la seua majoria a les àrees rebels de l'oposició síria repartides entre Idlib, Latakia, Alep i Hama en els territoris siris del govern de Bashar al-Ásad.[1] Va ser establida el 16 de setembre de 2018 per part de Turquia i Rússia, cada u aliat respectiu de cada bando, en l'intenció d'evitar una ofensiva governamental que poguera provocar una crisis humanitària o un conflicte intern entre els mateixos rebels.[2]
A finals de novembre de 2024 les forces del Govern de Salvació Nacional de Síria, heretat i sent l'entitat gobernant dins de la zona desmilitarizar va violar els llímits pactats i va iniciar una ofensiva en direcció a la ciutat d'Alep provocant que de facto la zona desmilitarizar deixe de tindre efecte.
Context
[editar | editar còdic]Trasllade dels rebels a Idlib i intervenció de Turquia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Intervenció militar turca en la guerra civil síria.
.jpg){kind=link}
El trasllat de diversos rebels per part de la Coalició RSII cap a Idlib sempre es va utilisar en les negociacions durant les diverses batalles que es varen lliurar en el sur, nort i centre de Síria,[3][4] el número poblacional de la governació es va vore triplicat per l'arribada de rebels, i els grups insurgents autòctons del lloc varen ser subordinats per organisacions majors com l'Eixèrcit Lliure Siri[5] o Tahrir Al-Sham.[6]
Pels interessos del govern de Bashar al-Ásad de recuperar «cada centímetro de Síria per als siris»,[7][8] Turquia es va afanyar en dur tropes a les àrees subversivas, de formar una espècie d'eixèrcit militar rebel sòlit a similitut del eixèrcit de Turquia, l'Eixèrcit Nacional Siri i a la seua volta formar aliances en grups de tendències yihadistas,[9] açò últim va donar com resultat la formació del Front Nacional per a la Lliberació (en la que el propi Eixèrcit Nacional Siri està inclós).[10]
Crisis de Idlib
[editar | editar còdic]
El temor de Turquia es desprenia en tres, el de que la possible ofensiva militar poguera provocar una crisis humanitària de refugiats que afectarà tot el país,[11] perdre rellevància en la guerra civil síria i per tant rellevància a nivell regional[12] i per últim, les discretament bones relacions que tenia el govern de Bashar al-Ásad en la Federació Democràtica del Nort de Síria lo que, en opinió de Turquia, representa una amenaça a la seua seguritat nacional[13][14] (alguns mijos de comunicació locals plantejaven que els kurdo participarien junt al govern siri en una possible ofensiva cap a Idlib).[15][16] Estats Units, França i Regne Unit varen afirmar que compartixen la primera preocupació de Turquia i el «possible i indubtable us d'armes químiques» per part del-Ásad en Idlib durant la seua ofensiva, lo que carrejaria una «resposta molt forta» per part d'eixes tres nacions contra Síria.[17]
El 7 de setembre de 2018 es va portar a terme una cim en la ciutat de Teheran entre els aliats del-Ásad: Vladímir Putin per Rússia i Hasán Rohaní per Iran i el principal representant dels rebels: Recep Tayyip Erdoğan per Turquia; per a tractar el tema d'una possible solució a la crisis de Idlib, de forma pragmàtica els tres garants no varen aplegar a un acort unificat puix en el comunicat oficial del cim solament es varen llimitar a afirmar que lluitaren contra el terrorisme yihadiste i mantindran l'unitat territorial de Síria.[18] Com a conseqüència, el govern de Bashar al-Ásad ya començava a bombardejar algunes àrees perifèriques de tota la governació de Idlib en una espècie d'antesala a una operació de gran envergadura, inclusivament la força aérea de Rússia va participar en eixos bombardejos.[19][20]
Creació de la zona desmilitarizar i la seua aplicació
[editar | editar còdic]
Els presidents de Rússia i Turquia es varen reunir d'emergència en la ciutat russa de Sochi el 16 de setembre del mateix any, en a on varen acordar crear una zona desmilitarizar d'entre 10 i 20 quilómetros, resguardada per les policies militars rus-turques.[21] Sent el 10 d'octubre de 2018 la data pactada per al retir d'armament pesat per part de tots els bandos i el 15 d'octubre del mateix any el dia que té que entrar en funcionament la zona desmilitarizar.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Moscou i Ankara delimiten la zona desmilitarizar en Idlib.
- ↑ Rússia i Turquia acorden les fronteres de la zona desmilitarizar en la província de Idlib.
- ↑ abandonar-ghuta-oriental-traslladat-idlib-20180323085237.html Rússia diu que uns 1.900 civils i rebels que varen abandonar Ghuta Oriental s'han traslladat a Idlib.
- ↑ Prop de 300 rebels més accepten el trasllat del sur de Síria a Idlib.
- ↑ No sanctuary city: Last rebel enclavament of Idlib becomes Syrian 'dumping ground'.
- ↑ Hayat Tahrir al-Sham: Syria Regime's Toughest Foe in Idlib.
- ↑ a-recuperar-tot-el-territori-siri-al-assad La guerra contra el terrorisme continuarà fins a recuperar tot el territori siri: Al Assad.
- ↑ L'imparable alvanç cap a la victòria de Bashar al Torreu en la guerra de Síria.
- ↑ Naix un nou 'Eixèrcit Nacional' en Síria.
- ↑ «Many factions in the province of Idlib llaure moving to merge under the name "National Liberation Front".». Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2018. Consultat el 21 de setembre de 2018.
- ↑ Per qué la batalla per Idlib pot ser la definitiva en la guerra en Síria.
- ↑ Turquia, cap a un paper més actiu en Síria.
- ↑ «Els kurdo, arma letal de Rússia en Síria.». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2018. Consultat el 21 de setembre de 2018.
- ↑ Rússia "eclipsa" a EE.UU. en la seua aliança en els kurdo.
- ↑ Turquia: Milícia kurdo podria ajudar participar en ofensiva síria en Idlib.
- ↑ Abandonats per Estats Units, els kurdo busquen una aliança en el Govern siri.
- ↑ EEUU, Regne Unit i França condenen l'us d'armes químiques en Síria.
- ↑ Iran, Russia, Turkey reaffirm determination to continue cooperation until full eradication of terrorist groups in Syria/Full text of the statement.
- ↑ Rússia reinicia la seua campanya de bombardejos en Idlib, segons l'Observatori Siri per als Drets Humans.
- ↑ Aumenta la crisis en la província síria de Idlib després de bombardejos russos.
- ↑ “El conveni de Sochi podria salvar a 3 millons de civils”.
- ↑ El secretari general de l'Organisació de Nacions Unides, Antonio Guterres, va calificar de positiu l'acort alcançat entre Rússia i Turquia el passat 17 de setembre sobre una zona de desmilitarisació en Idlib, Síria.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona desmilitarizada de Idlib» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.