Anar al contingut

ZMapp

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació general del método utilisat per a produir anticossos monoclonales de rata o murinos. Per mig d'ingenieria genètica s'obtenen anticossos monoclonales quiméricos o humanisats cultivats en animals o plantes.

ZMapp és un sèrum immunològic experimental que conté tres anticossos monoclonales i s'ampra en el tractament de l'infecció pel Virus de l'Ébola.[1][2][3]


Botant-se les etapes habituals en el desenroll d'un medicament i els seus corresponents ensajos clínics,[4][5][6] el 31 de juliol de 2014 el fàrmac va ser provat per primera volta en humans afectats pel brot d'Ébola en Àfrica Occidental de 2014. Va ser administrat a dos ciutadans nortamericans, coooperantes en Llibèria -Kent Brantly i Nancy Writebol-, que havien segut infectats pel ébola; en abdós sembla que el tractament ha segut positiu.[7][8][9][10]


El 9 d'agost de 2014 aplegava des de Ginebra a Espanya el fàrmac i al sendemà es feya oficial que el sacerdot espanyol Miguel Palleres, infectat pel virus en Llibèria anava a ser tractat en ZMapp despuix de tramitar-se en èxit les autorisacions pertinents.[11][12] El 10 d'agost es va confirmar que el malalt ya rebia el tractament[13] i el dia 12 d'agost va morir a causa de la febra hemorrágica de l'Ébola.[14]

El 12 d'agost de 2014 l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va aprovar l'us de tractaments experimentals per a curar l'ébola en Àfrica.[15]

Desenroll del medicament

[editar | editar còdic]

El fàrmac ZMapp ha segut desenrollat per l'empresa nortamericana Mapp Biopharmaceutical Inc., com a resultat de la colaboració entre Mapp Biopharmaceutical (Sant Diego), LeafBio (l'empresària filial comercializadora de Mapp Biopharmaceutical), Defyrus Inc. (Toronto), el Govern dels Estats Units i la 'Agència Pública de Salut de Canadà' (Canadà).[1] L'investigació en l'anticòs ZMapp va tindre el seu orige en proyectes d'investigació finançats pel Eixèrcit d'Estats Units a principis de el XXI.[16] La Agència de la Defensa per a la Reducció d'Amenaces -Defense Threat Reduction Agency (DTRA)- va anunciar l'aprovació de fondos adicionals per a l'investigació davant els "resultats prometedors".[17]


El 7 d'agost de 2014 l'Organisació Mundial de la Salut (WHO, per les seues sigles en anglés) va anunciar la creació d'un grup experts per a explorar els nous tractaments farmacològics que estan actualment en fase de desenroll, entre ells el ZMapp.[18][19]

Composició i producció de ZMapp

[editar | editar còdic]

El fàrmac està compost de tres anticossos monoclonales humanisats produïts transgénicamente i cultivats en plantes de tabac de l'espècie Nicotiana benthamiana (gènero Nicotiana).[20] El sèrum combina els components més idòneus de MB-003[3] (Mapp) i ZMAb (Defyrus/PHAC).[21][1][22] El disseny actual del procés inclou la colocació dels gens dels anticossos desijats en la planta Nicotiana benthamiana. L'incorporació dels gens en la planta es produïx gràcies a Agrobacterium (conegut gènero de bactèries que causen tumors en les plantes i que posseïxen la capacitat natural per a transferir ADN a les cèlules vegetals, fet que els científics ràpidament varen aprofitar per a convertir-la en una ferramenta per a la creació de plantes transgèniques per mig d'ingenieria genètica). La planta, comença llavors a crear anticossos que posteriorment s'extrauen i es purifiquen. El procés dura entorn a les dos semanes.[16] El cicle complet de producció dura uns mesos.[23]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «ZMapp Information Sheet». Mapp Biopharmaceutical. Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2014.
  2. (2011).PNAS.doi:10.1073/pnas.1108360108.Consultat el 10 d'agost de 2014.
  3. 3,0 3,1 (2012).PNAS.doi:10.1073/pnas.1213709109.Consultat el 10 d'agost de 2014.
  4. Quan es desenrolla un nou medicament o vacuna, normalment primer es prova en animals de tamany molt menut, despuix en primats no humans per a conéixer el seu grau d'eficàcia –si té capacitat de curar o previndre la malaltia- i el seu grau de seguritat -si és perjudicial o no-. Si els resultats són positius, a continuació es prova en sers humans sans per a comprovar novament la seua seguritat abans de provar-ho en malalts (o en persones exposta a un risc d'infecció, en el cas de les vacunes). Ara el debat se centra en el desplegament d'un fàrmac que mostra certes garanties de seguritat i eficàcia entre els primats no humans, pero falten els passos següents. Vore text de Meges Sense Fronteres, en Àfrica: detindre l'Ébola requerix acció massiva immediata, Meges sense Fronteres, publicat en Sense Permís, 10 d'agost de 2014.
  5. «[1]», El País. Consultat el 10 d'agost de 2014.
  6. «[2]», diagonalperiodico.net. Consultat el 10 d'agost de 2014.
  7. «Experimental serum improves ebola patients’ condition». MarketWatch.
  8. «Ebola patient got experimental serum, missionary group says». Los Angeles Claves.
  9. "Mystery Ebola virus serum manufactured by San Diego firm". Los Angeles Claves. August 4, 2014.
  10. «Experimental drug likely saved Ebola patients». CNN.
  11. Autorisacions relatives a l'importació del fàrmac, aprovació de tractament experimental, consentiment informat del pacient... «a-sacerdot-infectat-ebola/990221.shtml », RTVE. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  12. «[3]», Infolibre. Consultat el 10 d'agost de 2014.
  13. «[4]», elperiodico.com. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  14. «[5]», eldiario.és. Consultat el 12 d'agost de 2014.
  15. «[6]», 20 minuts. Consultat el 12 d'agost de 2014.
  16. 16,0 16,1 «Ebola Drug Made From Tobacco Plant Saves U.S. Aid Workers». BusinessWeek.
  17. «The U.S. Is Sitting on Promising Ebola Vaccines». NewsWeek.
  18. «CDC goes all out to combat Ebola». Boston Herald.
  19. «WHO consults ethics experts on wider use of experimental Ebola drugs». Reuters. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 10 d'agost de 2014.
  20. MaapBio. «ZMapp TM Information She» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2014. Consultat el 10 d'agost de 2014.
  21. doi:10.1038/srep03365.
  22. John Timmer. «Antibodies from mice, made to look human, then produced in tobacco». arstechnica.
  23. «In Ebola Outbreak, Who Should Get Experimental Drug?». The New York Claves.