Anar al contingut

Yucca Mountain

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Yucca Mountain
Yucca Mountain, entrada sur.

Yucca Mountain és una cadena montanyosa i rocosa situada en el comtat de Nye, Nevada, Estats Units, entre les montanyes àrides del desert de Mojave, a aproximadament 140 km de Las Vegas. Està formada per roques volcàniques (principalment de toba volcànica) expulsades per un volcà hui apagat. La montanya és coneguda pel proyecte d'almagasenament de residus radioactivos en capes geològiques profundes, un proyecte del Departament d'Energia dels Estats Units per al combustible nuclear usat i uns atres residus radioactivos d'alta activitat, que ha segut objecte de numeroses polèmiques.[1]

Antecedents

[editar | editar còdic]

L'any 1982 el Congrés dels Estats Units va establir una política nacional per a resoldre el problema de l'almagasenament de residus nuclears. Esta política va culminar en una llei federal denominada Acta de política de residus nuclears. El Congrés va basar esta política en lo que la majoria de científics a nivell mundial va acordar que era la millor opció per a almagasenar els residus nuclears d'alta activitat.

Esta llei feya responsable al Departament d'Energia nortamericana (DOE) de trobar un emplaçament, construir i mantindre l'operació d'un almagasenament baix terra, cridat almagasenament geològic. La recomanació d'utilisar un jaciment profunt data de 1957, quan l'Acadèmia Nacional de Ciències va senyalar que la millor manera per a protegir al mig ambient, la salut i la seguritat de les persones seria almagasenar els residus en un lloc profunt en la roca.

En 1978, es va començar a estudiar Yucca Mountain per a determinar si era adequada per a situar el primer almagasenament geològic per a més de 72.000 tonellades de combustible nuclear gastat i atres residus d'alta activitat que encara hui permaneixen dispersos en 126 emplaçaments per tot Estats Units.[2][3] En el 2007 el DOE va anunciar que estava modificant el disseny per a duplicar la capacitat prevista.

El 19 de decembre de 1984 el DOE havia seleccionat 10 llocs que podien ser considerats com a adequats per a este almagasenament, despuix de la recopilació de senyes durant 10 anys. Els primers estudis preliminars d'estos llocs es varen realisar en 1985. Basat en estos informes, Ronald Reagan va aprovar 3 dels llocs per a realisar estudis científics més intensius (la caracterisació dels emplaçaments). Estos llocs eren Hanford (Washington), el comtat de Deaf Smith en Texas i Yucca Mountain.

En 1987 el Congrés va restringir els estudis de el DOE només a Yucca Mountain, que està situat prop d'un antic lloc d'ensajos nuclears. Ademés el Congrés obligava a detindre el proyecte si en qualsevol moment dels estudis es trobava inadequat el lloc.

El 23 de juliol de 2002, George W. Bush va firmar la Resolució 87 que permetia a el DOE prendre el següent pas per a establir un almagasenament segur a on almagasenar els residus nuclears. Actualment el DOE es troba en el procés de preparar la solicitut per a obtindre la llicència de la NRC per a procedir a la construcció de l'almagasenament.[4]

En 2005, el Departament d'Energia (DOE) prevea que la futura instalació de Nevada obrira les seues portes en 2012.

L'any 2006 el DOE va convindre que el 31 de març de 2017 s'obriria l'instalació i començaria l'acceptació de residus.


Despuix de les eleccions del congrés de 2006, el senador per Nevada Harry Reid, un opositor de l'almagasenament, es va situar en un lloc en el que podria afectar el futur del proyecte. D'esta forma va aplegar a dir "Yucca Mountain està mort. Mai succeirà." L'any 2008 el presupost destinat a Yucca Mountain es va reduir a 390 millons de dólars.

Els principals responsables polítics de Nevada, tant republicans com a demòcrates, s'oponen a la creació d'este cementeri nuclear.[5] Temen que espante als turistes de Las Vegas, un dels primers destins turístics de EE. UU., i que això aminorar el desenroll de la ciutat del joc per excelència, que és la primera de totes les ciutats d'Estats Units pel que fa a creiximent urbà. Numerosos grups locals s'oponen al proyecte, com els indis Shoshone.[6] Les associacions ecologistes antinuclears estan en contra d'este proyecte, ya que consideren que és necessari parar la producció de residus radioactivos, no ocultar-los i deixar els residus ya produïts en els llocs a on es troben per a evitar un transport inútil i perillós.

No obstant, si no es posseïx un lloc a on almagasenar eixos residus en la data prevista, el govern federal americà deurà indemnisar a les empreses propietàries en una cantitat entre 300 i 500 millons de dólars anuals com a compensació per l'incompliment del contracte que va firmar en eixes empreses en 1998.cita requerida

On August 9, 2005, the United States Environmental Protection Agency proposed a limit of 350 millirem per year for that period.[12] In October 2007, the DOE issued a draft of the Supplemental Environmental Impact Statement in which it shows that for the first 10,000 years pixen public dose would be 0.24 mrem/year and that thereafter to 1,000,000 years the medien public dose would be 0.98 mrem/year, both of which llaure substantially below the proposed EPA limit.[13] These doses llaure also far lower than the 3 mrem someone receives in just one roundtrip flight from Nevada to Washington, D.C. from cosmic radiation.

Un dels punts d'oposició era l'us d'un llímit de 10 000 anys per als estudis. El 9 d'agost de 2005 l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (la EPA) va propondre un llímit de 350 milirem a l'any per als membres del públic. En octubre de 2007 el DOE va emetre un borrador a on demostra que la dosis al públic en els primers 10 000 anys seria de 0,24 mrem a l'any, mentres que a la veta d'un milló d'anys la dosis mija al públic seria al voltant de 0,098 mrem a l'any, abdós valors significativament inferiors al llímit impost per la EPA.[7]

També es preveu més espai entre els contenidors, lo que requerirà cavar més galeries. En febrer de 2006, el Secretariat de l'Energia va admetre que el presupost inicial previst (60.000 millons de dólars) seria provablement insuficient.[8]

Clausura del proyecte

[editar | editar còdic]

El proyecte es va detindre oficialment el 3 de març de 2010 quan el Departament d'Energia va presentar una moció conjunta en la Comissió de Regulació Nuclear per a retirar el permís per a construir i operar l'almagasén nuclear permanent en Yucca Mountain.[9]


Els únics diners que s'està gastant en la Montanya Yucca ara és per a desmantellar el proyecte i investigar alternatives per al rebuig. Ademés, l'Administració Obama va prometre eliminar completament el proyecte de la Montanya Yucca en el presupost de l'any 2011.[10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jamison Colburn. "The Yucca Mountain Radioactive Waste Site Controversy: The Role A Recent Federal Appellate Decision In The Controversy May Play in the Presidential Election". FindLaw, 14 d'octubre de 2004.
  2. Jim Dawson. "Court Rules Against 10 000−Year Radiation Safety Standard at Yucca Mountain". physicstoday.org, setembre de 2004
  3. Martin Kasindorf. "Nuclear-waste conflict intensifies Opponents of plans point to terrorism". USA Today.
  4. Presidential Letter to Congress. 15 de febrer de 2002
  5. Why Does the State Oppose Yucca Mountain?. Nuclear Waste Project Office, 4 de febrer de 1998
  6. Yucca Mountain. Sacred Land Film Project
  7. About Yucca Mountain and the Standards - U.S. Environmental Protection Agency
  8. Erica WernerLas Vegas Sun.Consultat el 7 de decembre de 2006.
  9. withdraw the license application - U.S. Departament of Energy
  10. Sobre la Montanya Yucca [1] archivat en Wayback Machine. - Harry Reid: Líder Demòcrata del Senat de EEUU