Xenomys nelsoni
La Rata de Magdalena (Xenomys nelsoni) [1] és una espècie de rosegador de la família Cricetidae endèmica de Mèxic. És poc coneguda i es troba protegida per la NOM-059-SEMARNAT-2010 en la categoria de Amenaçada (A).[2]
Distribució geogràfica
Es distribuïx pel sur de Jalisco i Colima, un àrea geogràfica chicoteta a comparació d'atres espècies de mamífers. Els biòlecs han reportat la seua presència només en tres àrees: Armería i Poble Juárez (Colima), aixina com en Chamela (Jalisco). Afortunadament, esta última àrea forma part de la Reserva de la Biosfera Chamela-Cuixmala (RBCC), en el municipi de l'Horta, aproximadament a 120 km al nort de Manzanillo, Colima, entre el marge nort del riu Cuitzmala i la riera Chamela.[3]
Descripció.[4]
Esta espècie de rata presenta un cràneu molt semblat al de Neotoma, pero en els lagrimales més allargats, de la mateixa manera que la bula auditiva.
Es distinguix per presentar una taca blancuzca damunt de l'anell ocular, casi del mateix tamany que l'ull verdader.
Mides externes
Les mides externes de tres mascles són les següents: Lt= 315, 300, 335; CV= 155, 143, 170; PT= 31, 30, 32.
Pelaje
Les parts dorsals són dorat o torrat-rojós; l'esquena està escassament mesclat en pèls en la punta negra; presenta un anell pardo i molt poc definit al voltant de cada ull, per damunt del com hi ha una taca blancuzca casi tan gran com el mateix ull; la coa és d'un color parell, café obscur ; les parts ventrales són blanc crema fins a la raïl dels pèls, llevat a lo llarc de les parts laterals de la pancha, en a on el pèl en la seua part basal és plúmbago; les llínees de demarcació entre el color de l'esquena i de la pancha són clares i ben definides.
Hàbits.[3]
És un rosegador d'hàbits principalment arborícolas, els biòlecs consideren que la major part del temps la passa entre el fullage dels arbres, a una altura d'entre 1 i 4 metros. Este mamífer utilisa buits i oquedades en les branques i tronc dels arbres com a refugi, aixina com enramadas i conglomerats de fullage. Es desconeix l'impacte que té l'época seca de l'any quan disminuïx considerablement el fullage dels arbres.
Com la majoria dels rosegadors, la rata de Magdalena és d'hàbits nocturns; en eixe horari busca el seu aliment i du al cap activitats d'exploració del seu territori. S'ha reportat que es troba activa d'1 a 1.5 hores despuix de l'obscuritat i fins a la mijanit. Fins a a on se sap, és una espècie els individus de la qual adults són solitaris, no formen agrupacions o colónies. Acostumen orinar i defecar en latrines que fan sobre horquetas i cavitats dels arbres.
Les observacions de camp indiquen que la seua temporada de reproducció és des del final de l'estació seca i durant la temporada de pluges, lo que comprén finals de maig fins a novembre. Estos rosegadors construïxen nius en forma d'esfera entre les branques dels arbres en fulls, ramitas, pastura i fibres vegetals. En cada part naixen una o dos crío, cegues, sense pèl, de tonalitat rosada i pesen al voltant de 5 g.
Referències
- ↑ «Ceballos, G., i Miranda, A. (2000). A field guide to the mammals from the Jalisco coast. Fundació Ecològica de Cuixmala-UNAM.». www.ecologia-unam.com.mx. Consultat el 2022-11-14.
- ↑ «NORMA Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades-Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi-Llista d'espècies en risc.».
- ↑ 3,0 3,1 rdu, Editor (2019-09-01). «Rata de Magdalena: un important mamífer mexicà, poc conegut i en risc d'extinció» (en es-mx). RDU UNAM. Consultat el 2022-11-14.
- ↑ «Sánchez Corder, V. 2003. Ficha tècnica de Xenomys nelsoni. Estat actual del coneiximent biològic d'algunes espècies de rosegadors de les famílies Muridae, Geomyidae, Heteromyidae i Sciuridae (Rodentia: Mammalia) incloses en el PROY-NOM-059-ECOL-2000. Departament de Zoologia, Institut de Biologia, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Bases de senyes SNIB-CONABIO. Proyecte No. W036. Mèxic, D.F.».
- Baillie, J. 1996. Xenomys nelsoni. 2006 IUCN Ret List of Threatened Species.
- Musser, G. G. and M. D. Carleton. 2005. Superfamily Muroidea. Pp. 894-1531 in Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.