Anar al contingut

Xen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Xen

Xen és un hipervisor de tipo 1 de còdic obert originat en l'Universitat de Cambridge. Proporciona aïllament segur, control de recursos, garanties de calitat de servici i migració de màquines virtuals en calenta.

Història

Xen es va crear com a proyecte d'investigació de l'Universitat de Cambridge liderat per Ian Pratt i Keir Fraser. La seua primera versió pública va ser llançada en 2003. La versió 1.0 va aparéixer en 2004.

En 2005 els fundadors junt en atres estudiants de Cambridge i el CEO Nick Gault varen crear XenSource Inc. per a convertir Xen en un producte competitiu. Este mateix any es llança la versió 3.0 de Xen que permet virtualisació completa assistida per Hardware.[1][2]

En 2006 es llança XenEnterprise[1] una plataforma de virtualisació en el hipervisor Xen.

En 2007 es llança la primera versió d'Oracle VM, la qual està basada en el hipervisor Xen.[1] En octubre d'eixe any 2007 Citrix adquirix XenSource[3] i el proyecte es mou al domini xen.org. XenEnterprise passa a ser cridat Citrix Xenserver.

En 2008 es llança la primera versió pública de Secure Xen ARM per a soportar sistemes embebidos, tals com teléfons inteligents i dispositius IoT, en arquitectura ARM.[4][5][6][7][8]

En 2012 es llança la versió inicial del sistema operatiu Qubes OS. Este sistema operatiu usa Xen per a tindre múltiples màquines virtuals, cada una en una funció específica, que s'utilisen com un sistema operatiu integrat segur.


En 2013 es va anunciar que el proyecte Xen es movia baix els auspicis de la Linux Foundation com un proyecte colaboratiu.[9] La Linux Foundation va llançar la marca Xen Project per a diferenciar el proyecte de qualsevol us comercial de l'antiga marca Xen. Ademés es va crear un nou sitie web per a la comunitat xenproject.org.[10] En 2013 XenServer es llança com software lliure baix la llicència GPLv2, mantenint Citrix una versió comercial de XenServer, que ve en instalació automatizado, correccions de seguritat i manteniment de software..[11]

En 2018 Citrix Xenserver passa a cridar-se Citrix Hypervisor.[12]

Funcionament

Arquitectura de Xen

El hipervisor de Xen és una fina capa de software que emula l'arquitectura d'un computador permetent que vàries màquines virtuals s'eixecuten de forma simultànea.[13] En Xen les màquines virtuals que s'eixecuten sobre la seua hipervisor li les crida dominis.[14] Existix un domini especial cridat domini 0 (o també dom0 o domini privilegiat ) que és responsable de controlar el hipervisor i iniciar i controlar el restant de màquines virtuals.[14][13] Al restant de màquines virtuals se'ls crida domU (o també dominis d'usuari.[14][13] Se'ls crida aixina perque estos dominis no tenen privilegis en el sentit de que no poden controlar ni el hipervisor ni atres dominis.[14] Ademés els domU no tenen privilegis per a accedir directament a l'hardware, en canvi el dom0 si.[15]

El hipervisor s'inicia en el carregador d'arrancada de la computadora.[13] Una volta que el hipervisor està carregat, est inicia l'eixecució de dom0.[13] Una volta que el dom0 s'ha iniciat, des del dom0 s'inicien i controlen varis domU.[13]

El hipervisor de Xen soporta dos formes de virtualizar: paravirtualizaació (PV) i la virtualisació completa assistida per hardware (HVM) , introduïda en Xen 3.0:[2][14]

  • En la paravirtualizaació (PV) no es requerixen dispositius de hardware virtuals, es modifica el sistema operatiu de la màquina virtual per a que realise cridades especials al hipervisor per a poder accedir als recursos com les CPU, l'almagasenament i els recursos de ret. A les màquines virtuals en este tipo de virtualisació se li sol cridar hoste llaugers ya que necessiten menys recursos que les atres. No tots els sistemes operatius servixen per a paravirtualizar en Xen.[15] Per eixemple el kernel de Linux permet la virtualisació usant paravirt_ops (pvops) des de la versió 2.6.24.[15] Abans era necessari parchear linux per a donar eixe soport (Xenlinux).[16]
  • En la virtualisació completa assistida per hardware (HVM), el sistema operatiu de la màquina virtual no és modificat. En Xen el hipervisor es recolza en les tecnologia Intel VT i AMD-V presents en la major part de computadores actuals. En este cas el hipervisor crearà un conjunt virtual complet de dispositius de hardware (usa QEMU[15]) per a que la màquina virtual interprete que està en un computador x86. Esta emulació provoca més sobrecàrrega que les que usen paravirtualizaació. Lo que provoquen que s'eixecuten més llentament. Este tipo de virtualisació és especialment útil per a sistemes operatius dels que no es tenen els fonts i per tant no es poden modificar per a realisar la paravirtualizaació (Ej. sistemes operatius Microsoft Windows)

Per a tindre solucions intermiges que no requerixquen tanta modificació del sistema operatiu i tinguen millor rendiment han aparegut distintes tècniques.[14] Per eixemple HVM en drivers PV, paravirtualizaació sobre HVM (PHVM) i el més recent modo PVH.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Overview of Oracle VM. Michael New, Edward Whalen, Matthew Burke. 30 d'octubre 2015
  2. ↑ 2,0 2,1 Xen and The Art of Virtualization. Paul Barham et ali. 2003
  3. ↑ «Citrix Systems » Citrix Completes Acquisition of XenSource». Citrix Systems (2007-07-12). Archivat des de l'original, el 2012-02-15. Consultat el 2007-10-26.
  4. ↑ «Xen Summit April 2007». Xen Project (April 2007). Archivat des de l'original, el 4 de decembre de 2020. Consultat el 16 de decembre de 2020.
  5. ↑ Suh, Sang-bum (April 2007). «Secure Architecture and Implementation of Xen on the ARM for Mobile Devices». Xen Project. Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2020. Consultat el 16 de decembre de 2020.
  6. ↑ «Xen Summit Boston 2008». Xen Project (June 2008). Archivat des de l'original, el 13 d'agost de 2015. Consultat el 16 de decembre de 2020.
  7. ↑ Suh, Sang-bum (June 2008). «Secure Xen on ARM: Source Code Release and Update». Xen Project. Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2020. Consultat el 16 de decembre de 2020.
  8. ↑ «XenSummit Speaker Profiles». Xen Summit Boston 2008 (June 2008). Archivat des de l'original, el 21 d'agost de 2021. Consultat el 16 de decembre de 2020.
  9. ↑ «Linux Foundation Project». LinuxFoundation.org. Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2013. Consultat el 2013-05-03.
  10. ↑ «XenProject.org Website». XenProject.org. Consultat el 2013-05-03.
  11. ↑ XenServer Goes Open Source. Joe Caseu. 1 de juliol de 2013
  12. ↑ Nous noms de productes i números de versió. citrix.com. 8 de decembre de 2020
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Xen. wiki.archlinux.org. 13 de decembre de 2020
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Xen Project Beginners Guide. wiki.xenproject.org. 28 de juliol de 2020
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Virtualisació GNU/Linux (VIII/VIII): Virtualizar en Xen. Alberto González. nebul4ck.wordpress.com. 3 de febrer de 2016
  16. ↑ El soport Xen PVOPS ya esta dins del kernel Linux


Referències