Xantoconita
La xantoconita és un mineral de la classe dels minerals sulfur. És un arseniosulfur d'argent, format per mig de l'unió química o íntima d'un sulfarsenito d'argent en un sulfarseniato del propi metal, i molt poques voltes es presenta en cristals aïllats i quan ho fa apareix formant romboedros, en el cas de la qual oferix dos exfoliacióés prou fàcils, clares i ben determinades, i és un mineral de la major rarea trobat primerament en 1840 en Freiberg (Sajonia),[1] acompanyat d'estaurosa, i a la seua composició es referix el mineral cridat ritingerita, que ve a ser un sulfur d'argent i arsènic cristalizado en prismas oblicuos que es va trobar primerament en Bohèmia.
Composició
Cos de prou complicació molecular.
- Sulfoarseniuro d'argent, contenint sulfur arsenioso, combinat en un atre sulfarseniuro, contenint sulfure arsènic.
Presentació
D'ordinari apareix constituint massas concrecionadas i no molt voluminoses, que el seu interior és cristalí. Es pot vore en esta estructura cristalina interna les formes romboèdriques prou perfectes i sense aparents modificacions. És de color pardo rojós. Els cristals i les massa cristalines quan es troben en làmines primes deixen passar la llum, que en este cas presenta color blau anaranjado.
Durea
Un dels minerals que més fàcilment es poden rayar. En tal concepte s'equipara al algeps. Tant la ralla com la pols del mineral té color groc prou pur i casi sense matís algun rojós.
Soplete
Al soplete, sostenint el fòc viu durant algun temps es descompon i queda per residu un glòbul metàlic blanc i lluent d'argent pur.
Referències
- ↑ Breithaupt, J.F.A.(1840).«Xanthokon, ein neues glied der ordnung der blenden».Journal für Praktische Chemie.20: 67-69.(en alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xantoconita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.