Anar al contingut

Wuchiapingiense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Pérmico

Aflorament d'estrats del Pérmico superior alemà, que inclou sediment del Wuchiapingiense.

El Wuchiapingiense o Wuchiapingiano és el primer pis i edat del Lopingiense en l'escala temporal geològica. Succeïx al Capitaniense (últim pis del Guadalupiense) i precedix al Changhsingiense. Es va iniciar fa uns 259,5 millons d'anys i va terminar fa uns 254,2 millons d'anys.[1]

Les edats regionals en les quals el Wuchiapingiense és coetáneo o se solapa, inclouen el Djulfianense o Dzhulfianense, Longtaniense, Rustleriense, Saladoanense i Castillaniense.

El Wuchiapingiense conté dos biozonas d'amonites: la del gènero Araxoceras i la dels gèneros Roadoceras i Doulingoceras.

El Wuchiapingiense es va introduir en la lliteratura científica pel paleontòlec chinenc J. Z. Sheng en 1962 per a una formació geològica chinenca,[2] pero el nom va ser propost com unitat cronoestratigráfica pels paleontòlecs japonesos Kametoshi Kanmera i Keiji Nakazawa en 1973.[3] El nom procedix de la formació Wujiaping de l'àrea de Liangshan (Hanzhong, província de Shaanxi, China).

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Wuchiapingiense es troba en la secció de Penglaitan en el riu Hongshui (ciutat-prefectura de Laibin, província de Guangxi, China). Es caracterisa per la primera aparició del conodonto Clarkina postbitteri, que marca el fi de l'event d'extinció del Capitaniense. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i ratificats posteriorment per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en 2003, pero redefinit i ratificat novament en 2024 per l'inundació permanent de la primera ubicació des de 2020, per lo que es va desplaçar el GSSP uns metros dins de la mateixa secció.[1][4][5][6]

El sostre del Wuchiapingiense es definix per el GSSP de la base del Changhsingiense, que es caracterisa per la primera aparició del conodonto Clarkina wangi.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  2. ↑ Sheng, J. Z.(1962).«Estratigrafia del Pérmico en Chinenca».Science Record.4(4): 191–195.(en chinenc)
  3. ↑ Kanmera, Kametoshi i Nakazawa, Keiji(1973).«The Permian and Triassic Systems and their mutual boundary».Canadian Society of Petroleum Geologists.2: 100–129.
  4. ↑ Jin, Y.; Shen, S.; Henderson, C. M.; Wang, X.; Wang, W.; Wang, Y.; Cao, C. i Shang, Q.(2006).«The Global Stratotype Section and Point (GSSP) for the boundary between the Capitanian and Wuchiapingian Stage (Permian)».Episodes.29(4): 253-262.doi:10.18814/epiiugs/2006/v29i4/003.
  5. ↑ Shen, S.; Yuan, D.; Zhang, Y.; Henderson , C. M.; Zheng, Q.; Zhang, H.; Zhang, M.; Dai, Y.; Xu, H.; Wang, W.; Li, Q.; Wang, Y.; Wang, X.; Mu, L.; Ramezani, J.; Erwin, D. H.; Angiolini, L.; Zhang, F.; Hou, Z.; Chen, J.; Zhang, X.; Zhang, S.; Wu, Q.; Pa, Y.; Stephenson, M. i Mei, S.(2024).«Redefinition of the Global Stratotype Section and Point (GSSP) and new Standard Auxiliary Boundary Stratotype (SABS) for the base of Wuchiapingian Stage (Lopingian Séries, Permian) in South Chinenca».Episodes.47(1): 147-177.doi:10.18814/epiiugs/2023/023023.
  6. ↑ ICS. «GSSP for Wuchiapingian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  7. ↑ Jin, Y.; Wang, Y.; Henderson, C.; Wardlaw, B. R.; Shen, S. i Cao, C.(2006).«The Global Boundary Stratotype Section and Point (GSSP) for the base of Changhsingian Stage (Upper Permian)».Episodes.29(3): 175-182.doi:10.18814/epiiugs/2006/v29i3/003.