Anar al contingut

Wuchiapingiense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Pérmico

Aflorament d'estrats del Pérmico superior alemà, que inclou sediment del Wuchiapingiense.

El Wuchiapingiense o Wuchiapingiano és el primer pis i edat del Lopingiense en la escala temporal geològica. Succeïx al Capitaniense (últim pis del Guadalupiense) i precedix al Changhsingiense. Es va iniciar fa uns 259,5 millons d'anys i va terminar fa uns 254,2 millons d'anys.[1][2]

Les edats regionals en les quals el Wuchiapingiense és coetáneo o se solapa, inclouen el Djulfianense o Dzhulfianense, Longtaniense, Rustleriense, Saladoanense i Castillaniense.

El Wuchiapingiense conté dos biozonas d'amonites: la del gènero Araxoceras i la dels gèneros Roadoceras i Doulingoceras.

El Wuchiapingiense es va introduir en la lliteratura científica pel paleontòlec chinenc J. Z. Sheng en 1962 per a una formació geològica chinenca,[3] pero el nom va ser propost com unitat cronoestratigráfica pels paleontòlecs japonesos Kametoshi Kanmera i Keiji Nakazawa en 1973.[4] El nom procedix de la formació Wujiaping de l'àrea de Liangshan (Hanzhong, província de Shaanxi, China).

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Wuchiapingiense es troba en la secció de Penglaitan en el riu Hongshui (ciutat-prefectura de Laibin, província de Guangxi, China). Es caracterisa per la primera aparició del conodonto Clarkina postbitteri, que marca el fi de l'event d'extinció del Capitaniense. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i ratificats posteriorment per la Unió Internacional de Ciències Geològiques en 2003, pero redefinit i ratificat novament en 2024 per l'inundació permanent de la primera ubicació des de 2020, per lo que es va desplaçar el GSSP uns metros dins de la mateixa secció.[2][5][6][7]

El sostre del Wuchiapingiense es definix per el GSSP de la base del Changhsingiense, que es caracterisa per la primera aparició del conodonto Clarkina wangi.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICSchart
  2. 2,0 2,1 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  3. Sheng, J. Z.(1962).4(4)
    191–195.
  4. Kanmera, Kametoshi i Nakazawa, Keiji(1973).Canadian Society of Petroleum Geologists.2
    100–129.
  5. Jin, Y.; Shen, S.; Henderson, C. M.; Wang, X.; Wang, W.; Wang, Y.; Cao, C. i Shang, Q.(2006).29(4)
    253-262.doi:10.18814/epiiugs/2006/v29i4/003.
  6. Shen, S.; Yuan, D.; Zhang, Y.; Henderson , C. M.; Zheng, Q.; Zhang, H.; Zhang, M.; Dai, Y.; Xu, H.; Wang, W.; Li, Q.; Wang, Y.; Wang, X.; Mu, L.; Ramezani, J.; Erwin, D. H.; Angiolini, L.; Zhang, F.; Hou, Z.; Chen, J.; Zhang, X.; Zhang, S.; Wu, Q.; Pa, Y.; Stephenson, M. i Mei, S.(2024).47(1)
    147-177.doi:10.18814/epiiugs/2023/023023.
  7. ICS. «GSSP for Wuchiapingian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  8. Jin, Y.; Wang, Y.; Henderson, C.; Wardlaw, B. R.; Shen, S. i Cao, C.(2006).29(3)
    175-182.doi:10.18814/epiiugs/2006/v29i3/003.