Wenley Palacios
| Eduardo Wenley Palacios Carreras | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i escritor | ||
| Naiximent: | 1931 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 26 de març de 2020 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eduardo Wenley Palacios Carreras, conegut popularment com a Wenley Palacios, (Castelló, 1931 - † 26 de març de 2020), fon un advocat i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Wenley Palacios naixqué en el cèntric carrer d'Enmig de la ciutat de Castelló de la Plana, s'agüelo matern fon Ricardo Carreras, un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), ell despertà l'interés en la família per les arts i la lliteratura.
Se casà en Luisa Oliver, que fon alcaldesa de Vilafamés, i el matrimoni tingué dos fills, Wenley i Javier.
Estudià en els jesuïtes de Valéncia, més tart estudià en l'Universitat de Deusto Dret i Economia. Una volta acabats els estudis tornà a Castelló en l'any 1954. S'integrà en la vida social i cultural castellonenca participant en diverses activitats culturals.
Obtingué el premi Flor Natural de les Festes de la Magdalena de l'any 1956.
En 1958, organisa el II cicle d'Art Mediterràneu en Castelló, intervenint molts destacats pintors i artistes com Ciric Pellicer i Aguilera Cerni, participant Camilo José Cela.
Fon posseïdor d'una cultura excepcional i dotat d'un notable talent per a la pintura, passió que compartia en el seu gran amic el genial artiste Ripo. Wenley Palacios fon gran amic del pintor castellonenc Joan Ripollés, conegut popularment com Ripo.
Donà conferències i vibrà en la necessitat cultural de la seua ciutat. Es dedicà a la decoració, intervenint en l'estètica d'alguns establiments de la ciutat.
En l'any 1960, a la tornada del seu viage de nóvios, començà l'eixercici de l'adbogacia, dedicant-se plenament ad ella. Ha intervingut en casos molt significatius per a la província de Castelló, com fon el cas d'Imepiel.
Poeta, escritor, articuliste del periòdic Mediterráneo, tertulià habitual en TV de Castelló i més tart en Castàlia TV que dirigia el popular Josety. Foren molt famoses les seues tertúlies sobre temes d'actualitat política, social, econòmica o deportiva.
Amant del deport i de la seua terra, Wenley fon conseller del Club Deportiu Castelló. Bon aficionat albinegre, ell junt a Manolo Godoy, a qui li unia una estreta relació personal, i Isidoro Gasque, varen ser decisius per a que el club albinegre no desapareguera en la temporada 96-97, afavorint la transició per a l'arribada d'Antonio Bonet a la presidència del club.
Wenley Palacios fon un home sensible a les carències i canvis socials i sobretot rebel davant la manipulació.
Se recorda l'anècdota de la seua boda en Luisa, quan va prohibir els regals i va destinar els diners, que encara aixina va rebre, per a alçar una escultura de Ripo a l'entrada de Vilafamés, poble pel que Wenley tenia una especial predilecció.
Obra[editar | editar còdic]
- El Belén de un poeta (Castelló, 2003). Servici de Publicacions de la Diputació de Castelló. ISBN: 978-84-89944-99-2.
L'autor definix esta obra com un "auto de Nadal de tall antic", pero a on el llenguage i la mentalitat dels seus personages no ho són. En els seus versos, magníficament acompanyats per les ilustracions de Luis Bolumar, es combina l'ironia en la dolçor i sensibilitat pròpies d'un tema nadalenc.
Cites[editar | editar còdic]
Mantenedor[editar | editar còdic]
Eduardo Wenley Palacios fon el mantenedor de l'acte de proclamació de la Na Violant d'Hongria -la 50 Na Violant-, de la 'Germandat dels Cavallers de la Conquesta'. En el qual pronuncià un discurs en l'any 2005 sobre l'història de Jaume I i la fundació del Regne de Valéncia.
Durant l'acte, el regidor de l'Ajuntament de Castelló i membre del partit polític pancatalaniste Bloc, Enric Nomdedéu, s'alçà 'indignat' i se'n anà del Teatre Principal de Castelló, lloc a on es celebrava.