Wenley Palacios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Eduardo Wenley Palacios Carreras
Wenpal.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i escritor
Naiximent: 1931
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 26 de març de 2020
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Eduardo Wenley Palacios Carreras, conegut popularment com a Wenley Palacios, (Castelló, 1931 - † 26 de març de 2020), fon un advocat i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Wenley Palacios naixqué en el cèntric carrer d'Enmig de la ciutat de Castelló de la Plana, s'agüelo matern fon Ricardo Carreras, un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), ell despertà l'interés en la família per les arts i la lliteratura.

Se casà en Luisa Oliver, que fon alcaldesa de Vilafamés, i el matrimoni tingué dos fills, Wenley i Javier.

Estudià en els jesuïtes de Valéncia, més tart estudià en l'Universitat de Deusto Dret i Economia. Una volta acabats els estudis tornà a Castelló en l'any 1954. S'integrà en la vida social i cultural castellonenca participant en diverses activitats culturals.

Obtingué el premi Flor Natural de les Festes de la Magdalena de l'any 1956.

En 1958, organisa el II cicle d'Art Mediterràneu en Castelló, intervenint molts destacats pintors i artistes com Ciric Pellicer i Aguilera Cerni, participant Camilo José Cela.

Fon posseïdor d'una cultura excepcional i dotat d'un notable talent per a la pintura, passió que compartia en el seu gran amic el genial artiste Ripo. Wenley Palacios fon gran amic del pintor castellonenc Joan Ripollés, conegut popularment com Ripo.

Donà conferències i vibrà en la necessitat cultural de la seua ciutat. Es dedicà a la decoració, intervenint en l'estètica d'alguns establiments de la ciutat.

En l'any 1960, a la tornada del seu viage de nóvios, començà l'eixercici de l'adbogacia, dedicant-se plenament ad ella. Ha intervingut en casos molt significatius per a la província de Castelló, com fon el cas d'Imepiel.

Poeta, escritor, articuliste del periòdic Mediterráneo, tertulià habitual en TV de Castelló i més tart en Castàlia TV que dirigia el popular Josety. Foren molt famoses les seues tertúlies sobre temes d'actualitat política, social, econòmica o deportiva.

Amant del deport i de la seua terra, Wenley fon conseller del Club Deportiu Castelló. Bon aficionat albinegre, ell junt a Manolo Godoy, a qui li unia una estreta relació personal, i Isidoro Gasque, varen ser decisius per a que el club albinegre no desapareguera en la temporada 96-97, afavorint la transició per a l'arribada d'Antonio Bonet a la presidència del club.

Wenley Palacios fon un home sensible a les carències i canvis socials i sobretot rebel davant la manipulació.

Se recorda l'anècdota de la seua boda en Luisa, quan va prohibir els regals i va destinar els diners, que encara aixina va rebre, per a alçar una escultura de Ripo a l'entrada de Vilafamés, poble pel que Wenley tenia una especial predilecció.

Obra[editar | editar còdic]

  • El Belén de un poeta (Castelló, 2003). Servici de Publicacions de la Diputació de Castelló. ISBN: 978-84-89944-99-2.

L'autor definix esta obra com un "auto de Nadal de tall antic", pero a on el llenguage i la mentalitat dels seus personages no ho són. En els seus versos, magníficament acompanyats per les ilustracions de Luis Bolumar, es combina l'ironia en la dolçor i sensibilitat pròpies d'un tema nadalenc.

Cites[editar | editar còdic]

Hi ha alguns que s'empenyoren en dir que el català i valencià són lo mateix, que som catalans i coses aixina, incomprensibles si coneixes l'Història
Wenley Palacios. Entrevista realisada per María Dolores Miralles - Revista Renou - Associació Cultural Cardona Vives
¿Qué opina d'este confusionisme que nos han creat en el valencià i el català? Encara que actualment hi ha una pandèmia de filòlecs, crec que és un assunt estrictament polític i no llingüístic. Ho vaig comprendre quan vaig sentir les declaracions d'un professor català en TV3 en les que dia: "si el valencià no és català, mai farem els països catalans"
Wenley Palacios. Entrevista realisada per María Dolores Miralles - Revista Renou - Associació Cultural Cardona Vives
El padre Fullana lo explicaba muy bien: el valenciano se forma sobre la base del latín vulgar, que hablaban los soldados y colonos que trajo Roma cuando conquistó estas tierras, con aportaciones íberas, visigodas y árabes. Cuando Don Jaime conquistó el Reino de Valencia, para diferenciarlo de sus otros territorios, lo dotó de instituciones, leyes y moneda propia. No quiso que nobles aragoneses, ni condes hoy llamados catalanes, estuvieran aquí imponiéndole sus exigencias como habían hecho durante su niñez y su pubertad. Ni volver a soportar la crueldad y rapiña de los catalanes en la conquista de Mallorca. Por eso, las leyes que nos había dado, escritas en latín según la costumbre de la época, las mandó traducir al "romance que aquí hablan mis súbditos".
Dos mujeres, dos libros (Mediterráneo, 8.4.2008), per Wenley Palacios

Mantenedor[editar | editar còdic]

Eduardo Wenley Palacios fon el mantenedor de l'acte de proclamació de la Na Violant d'Hongria -la 50 Na Violant-, de la 'Germandat dels Cavallers de la Conquesta'. En el qual pronuncià un discurs en l'any 2005 sobre l'història de Jaume I i la fundació del Regne de Valéncia.

Somos diferentes de los catalanes porque Don Jaime sufrió desde pequeño a aquellos nobles feudales, aragoneses y catalanes. Estaba hasta la corona de ellos. Le hicieron la vida imposible, exigiendo supuestos derechos, que jurase privilegios para ellos; y cuando encontró la oportunidad de hacer un reino suyo, en Valencia, se dijo: no, aquí no habrá nobleza feudal, me apoyaré para la conquista en la baja nobleza, en las huestes de los obispos, en las órdenes religiosas y en todo aquel caballero que quiera ayudar en la Cruzada contra los moros; y haré un reino a mi manera, donde se hablará la lengua que se habla aquí, no la que se habla en Aragón, ni la que se habla en Cataluña, y lo dotaré con leyes nuevas, distintas de las demás. Un Reino exclusivamente mío, donde yo sea el Rey y esos nobles no puedan entrar en mi alcoba y secuestrarme mientras duermo con la Reina. Donde el pueblo llano sea libre y tenga sus derechos, que yo juraré, y tenga asiento en las Cortes de Valencia.
'Na Violant d'Hongria 2005', per Wenley Palacios. Extracte del discurs pronunciat en el Teatre Principal de Castelló com a mantenedor de l'acte de la proclamació de la 50 Na Violant d'Hongria de la 'Germandat dels Cavallers de la Conquesta'
Preguntad a vuestros abuelos, a vuestros padres, qué hablaban cuando eran pequeños. Os contestarán: valenciano. Preguntad en las masías del interior qué hablaban sus padres, sus abuelos, os dirán: siempre han hablado valenciano. Hace unos años, han aparecido unos listos, apesebrados en el Instituto de Estudios Catalanes, que sueñan con esclavizar este Reino a Barcelona, y crear eso que llaman els Paisos Catalans, que nunca han existido. Esos supuestos sabios han decidido que catalán y valenciano son lo mismo. Habrá que explicárselo a vuestros abuelos, a mi mismo, a ver si logro entenderlo. En más de 750 años, de Don Jaime aquí, no nos habíamos enterado que hablábamos catalán, pero ¡milagro!, han venido los traidores catalanizados, que sueñan con arrancarnos de España y crear los Países Catalanes y han decidido que ambas lenguas son iguales. Esa colonización que no hizo, ni consintió Don Jaime, se ha inventado en el siglo XX, creando un catalán de laboratorio, en base a lo que se hablaba en 1.905 en la ciudad de Barcelona, no en toda Cataluña.
'Na Violant d'Hongria 2005', per Wenley Palacios. Extracte del discurs pronunciat en el Teatre Principal de Castelló com a mantenedor de l'acte de la proclamació de la 50 Na Violant d'Hongria de la 'Germandat dels Cavallers de la Conquesta'

Durant l'acte, el regidor de l'Ajuntament de Castelló i membre del partit polític pancatalaniste Bloc, Enric Nomdedéu, s'alçà 'indignat' i se'n anà del Teatre Principal de Castelló, lloc a on es celebrava.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]