Wawelia gerholdi

Wawelia és un gènero extint d'anurs del Mioceno de Patagonia (Argentina). Va ser erigit per Rodolfo Casamiquela (1963) a partir d'una impronta dorsal d'esquelet incomplet procedent de capes diatomíticas propenques a Ingenier Jacobacci (Riu Negre), i redescrito per Báez i Perí (1990). La posició familiar és incerta: l'assignació original a Ceratophryidae va ser qüestionada i, despuix d'una revaluación detallada, es va propondre que W. gerholdi podria correspondre a Calyptocephalella (species inquirenda), per lo que el seu us per a calibrar Ceratophryidae es considera dubtós fins a contar en material més complet.

Descobriment i material tipo

El gènero es basa en W. gerholdi (espècie tipo).

Holotip

MLP 62-XII-7-1, impronta dorsal d'un esquelet incomplet conservat en diatomita; procedix de la pedrera «Lif-Mahuida», 10 km a el SO d'Ingenier Jacobacci (Riu Negre). Repositori: Museu de l'Argent (L'Argent). Existixen ademés dos menuts blocs en improntes de falanges aïllades. Una reexaminación recent va incloure mòles i noves observacions anatòmiques comparades en jovenils de Ceratophryidae i de Calyptocephalella.

Procedència geològica i edat

El material prové de capes diatomíticas ubicades en l'àrea de Lif-Mahuida, que passen en concordancia a tobas en mamífers de l'edat Colloncurense–Friasense (Mioceno mig). Regionalmente, estes diatomitas s'inclouen en la Formació La Pava de la Formació Collón Curá, dins de la Conca de Collón Curá, a on l'evolució llacustre va estar fortament condicionada pel volcanismo explosiu i el clima. En el marc de la veïna Conca de Gastre (noroest de Chubut–sur de Riu Negre), una edat isotòpica de 14,8 ± 0,13 Ma en la base de la secció mija de la Formació Collón Curá acota el ranc temporal d'estos sistemes llacustres miocenos i respala l'assignació al Mioceno mig.