Anar al contingut

Vulpes macrotis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
rabosot del desert (Vulpes macrotis)


El rabosot del desert (Vulpes macrotis), també cridat rabosot norteny o rabosot kit, és una espècie de mamífer carnívor de la família dels cánidos (rabosots, llops i parents).[1]

El seu cos medix entre 40 i 52 cm i la seua coa entre 26 i 32 cm; la seua llongitut total promig és de 84 cm. Pesa entre 1.5 i 2.8 kg. Pelaje gris en la part superior i en la coa la punta de la qual és negruzca; més clar en costats i  part inferior, en a on presenta tons groguencs. Té «rostre de rabosot» en orelles llargues. Cos  relativament prim, pates allargades i plantes de peus pilosas. La coa té forma de penacho en abundant pèl. Habita les regions àrides de praderies del suroest d'Estats Units i el desert chihuahuense en el nort de Mèxic ademés de la península de Baixa Califòrnia.[1] El seu hàbitat posseïx sols arenencs i profunts en els que construïx el seu cau, per lo general en zones planes en vegetació molt reduïda; el seu clima s'associa al de la península de Baixa Califòrnia, a on predomina clima sec, o dins d'est, de tipo molt àrit o sec desértico.[1] El seu estat de conservació és d'un risc baix, és dir, depén de mides de conservació. En la major part de la seua àrea de distribució l'hàbitat es troba en bones condicions, encara que s'extrau aigua dels pous per a l'agricultura; la IUCN2019-1 considera a l'espècie com de preocupació menor, no obstant la NOM-059-SEMARNAT 2010 la classifica com amenaçada.[1] Es deuen realisar estudis sobre l'espècie en tota la seua àrea de distribució, les senyes que es coneixen són molt llimitats i es requerixen per a posar en pràctica mides de conservació.[1] Viu de forma solitària. Sol evitar la calor del dia, descansant en el seu cau subterràneu; només ix de nit per a caçar conills, rates cangur i uns atres rosegadors i lagomorfos. Caça i consumix més animals, perque d'ells obté la humitat per als seus decorreguts. Durant el dia viu en caus propenques, en vàries entrades a voltes comunicades per llaberints. El emparellament ocorre entre decembre i giner. La gestació dura entre 49 i 56 dies despuix dels quals naixen 4 críes que permaneixen, per lo manco, un més dins del cau i atres sis mesos en els pares.


Referències