Vulcanisme en Mart
Mart té els cons volcànics en escude més grans del sistema solar. Ademés conta en una àmplia gama d'atres fenomens volcànics. El planeta Mart produïx fluix de lava i té volcans en escut de poca profunditat en els costats inclinats. Estos inclouen grans cons volcànics, estructures patera inusual, planures volcàniques, i un número d'atres característiques més menudes.
Hi ha menys de vint volcans en nom en Mart, i solament cinc d'ells són escuts jagants.[1] El vulcanisme es va produir en dos regions principals, Tharsis i Elysium Planitia. Tharsis conté tres grans volcans en escut, Ascraeus Mons, Pavonis Mons i Arsia Mons, pero també la montanya més alta en el sistema solar Olympus Mons o monte Olimp o vell volcà atípic Alba Patera. Elysium Planitia també té tres grans volcans en escut, Hecates Tholus, Elysium Mons i Albor Tholus. El volcà més gran del sistema solar, Olympus Mons, es troba en el flanc noroest de l'enorme replanell volcànic de Tharsis.
No hi ha evidència de vulcanisme actiu actual o punt calent en Mart. Les planures o mars de Mart tenen aproximadament 3000 a 3500 millons d'anys d'antiguetat. Els volcans en escut jagants són més jóvens, es varen formar entre 1000 i 2000 millons d'anys. El més jove dels fluix de lava en Olympus Mons són de sol 20 a 200 millons d'anys.[2] Estos fluix són molt menuts, no obstant, i provablement representen l'últim sospir de vulcanisme marcianà. S'estima, per lo tant, que les provabilitats de trobar un volcà actiu en Mart hui en dia són molt menudes.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vulcanismo en Marte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.