Voynichés

El voynichés és l'idioma en el que està escrit el manuscrit Voynich.

Té un estil d'escritura clarament llegible que pot ser cridat «itálico», en contraposició a l'estil d'escritura medieval, que era anguloso, engorroso, pesat, llent d'escriure i de difícil llectura. Esta escritura itálica va aparéixer en Florencia (Itàlia), despuix del 1400 (en el periodo cridat Quattrocento).

ya que es desconeix la clau en la que ha segut sifrat, no se sap qué valors fonològics (sons) cal donar a cada signe, de manera que és impossible "llegir" o "pronunciar" les paraules escrites (suponent que l'autor no haja escrit paraules impronunciables, inventades de principi a fi), encara que sí se sap que ha segut escrit d'esquerra a dreta per lo que, segurament, ha de llegir-se igual.

No obstant, gràcies al conveni EVA (european voynich alphabet: ‘alfabet europeu de Voynich’) es podria conjeturar que si existira un idioma darrere d'este escrit, el resultat cariria de semblança en qualsevol idioma, actual o extint, sent únic i en característiques pròpies (possibilitat de descompondre les paraules en tres partícules, repetitividad de paraules, aparició de paraules casi idèntiques pero en una lletra canviada, etc.). Un eixemple de text transliterado en alfabet és el paràgraf que encapçala el foli 67 recte 1 de contingut astronòmic o astrológico:

Text en EVA teeodaiin shey epairody osaiin yteeoey shey epaiin oaiin daiir okeody qoekshg sar oeteody oteey keey keo keeodal ycheo s o g cheos aiin okesoe aram shees dalaiin m cheodaiin chekeey sar air soar cheey dair cthey

Transcripció llatina teeodaiin shey epairody osaiin yteeoey shey epaiin oaiin daiir okeody qoekshg sar oeteody oteey keey keo keeodal ycheo s o g cheos aiin okesoe aram shees dalaiin dam cheodaiin chekeey sar air soar cheey dair cthey

Es pot dir que en este curt paràgraf de text existix un abecedari llimitat a 19 lletras distintes (en les, que per eixemple, sh, ch i cth representen una única lletra, no dos o tres). També tindria la possibilitat de repetir-se certes terminacions (aiin o ey), de variar la llongitut de les paraules entre 1 i 9 caràcters, de que algunes paraules estiguen repetides en la mateixa frase (shey), que les paraules pogueren estar formades sempre per la construcció raïl + terminació (vos+aiin, ep+aiin, o+aiin, res+aiin o dal+aiin) o raïl + centre + terminació (tee+od+aiin, che+od+aiin), i amén d'atres complexitat estadístiques que en tan poc text no es posen de manifest.

Encara que no està molt clar cóm ha segut sifrat, William F. Friedman i Tiltman varen sostindre que per mig de distints métodos, notoris pels seus diferents "modos" estadístics, podria ser possible que estigam davant un idioma sintètic apriorístico o primitiu, a l'estil luliano, capaç d'expressar idees per mig de la codificació en símbols. Açò últim sembla ser demostrador per l'hipòtesis dels graus de llibertat en l'utilisació de símbols a l'hora de formar les "paraules".

Referències

• D'Imperi (1978): The Voynich Manuscript: An Elegant Enigma (en anglés). Aegean Park Press, 1980.
• Dos Sants, Marcelo (2005): El Manuscrit Voynich. Bogotà: Aguilar, 2005. ISBN 958-704-314-6.

Versió madrilenya: Madrit: Aguilar, 2006. ISBN 84-03-09587-2.

• Kennedy i Churchill (2004): The Voynich Manuscript (en anglés). Orion, 2004, ISBN 0-75285-996X.