Vox AC30

Vox AC30

El AC30 és un amplificador a vàlvules de 30W de potència fet a mà, desenrollat i comercialisat per Vox Amplification per primera volta en 1958. Es caracterisa per un sò potent i distintiu de baixa fidelitat en el seu canal net, en tons suaus i contundents en el seu canal de distorsió.

La calitat dels seus components era alta. Es podia regular l'impedència d'eixida a 4, 8 o 16 Ω, segons convinguera. Tot això feya d'ell una gran revolució, tant dins de l'empresa Vox com en el món dels amplificadors, sent especial la seua repercussió en el Regne Unit.

Història

Creació i primera generació de el AC30

El Vox AC30 va ser presentat en 1958 com el “germà major” del model AC15 de 15 W, i va anar el buc insígnia de la marca Vox. El AC30 original, o AC30/4, només tenia un altaveu Goodman de 60 W i 12 polzades, mentres que les versions posteriors posseïen les convencionals parelles d'altaveus de 12". En el AC30/4 existien dos canals en dos entrades, d'ahí que el seu nom siga AC30/4. Només tenia un potenciómetro per al to. L'etapa de potència constava de vàlvules EL34, mentres que el preamplificador usava una EF86, una vàlvula poc fiable que corria el risc d'estropejar-se per les vibracions. l'amplificador tenia una vàlvula rectificadora.

La primera generació de l'amplificador AC30 estava encaixada en un moble semblat al de les antigues televisions, aixina com als primers models Fender, de mitan de la década dels 50. La série Vox lluïa una coberta blanca de resina, decorada en un chicotet motiu en forma de diamant, que es repetia a lo llarc de tota la coberta, i en un més gran en la tela, que amagava a l'altaveu. Les vàlvules EL34, varen anar pronte substituïdes per dos parells de vàlvules EL84, fent que el AC30 fora realment el doble de potent que el AC15, que contava en un únic parell d'estes vàlvules. Inicialment, Vox va oferir una versió 1X12" i més vesprada va presentar la versió 2X12" AC30 Twin, la que no presentava cap problema de volum en espais grans o oberts. El AC30 original s'ha convertit ya en una rarea, difícil de trobar.

El AC30 Twin

El primer AC30 Twin usava uns altaveus Goodmans Àudio 60's de 15 W, seguit d'uns Celestion G12. Per a 1960, Vox va abandonar l'apariència de televisió antiga de l'antic AC30 per a substituir-la pel seu característic disseny que ha permaneixcut casi immutable des de 1960. El nou disseny es caracterisava per una nova coberta de resina, similar al cuiro color beige en sotils vetes impreses. Es va incorporar una fina tira dorada que separava dos: la part superior, coberta de resina negra en les mateixes característiques ya citades, i la part inferior, coberta de tela de tons que van des del marró al dorat passant per l'beige i seguint el mateix motiu de diamants ya citat anteriorment. El sistema de ventilació constava de tres chicotetes reixetes situades en la part alta de l'amplificador, i el torra antiga va ser remplazada per tres torres negres fetes en cuiro, dos transversal als costats i una llongitudinal en el centre.

Eixemplar d'un Vox AC30.

Per a salvar la poca fiabilitat d'alguns elements de el AC30, Vox va realisar una nova versió d'est en 1961, en la que la vàlvula EF86 va ser reemplaçada en unes ECC83 (també conegut com 12AX7's). El seu circuit constava de tres canals, cada u d'ells en dos entrades. Este model va ser anomenat posteriorment AC30/6. Ademés, el model contava en tres jocs d'ecualización (Normal, Lluent (Aguts), i Greus), conseguits per mig de llaugeres modificacions en el circuit.

L'incorporació de el "Top Boost"

Ya que els músics varen acollir molt ben estos tres jocs d'ecualización, i inclús demanaven més alvanços en este sentit, Vox va desenrollar lo que passaria a cridar-se el “Top Boost”. El "Top Boost" o "Lluentor" ("Brilliance" en anglés), com va ser originalment cridat, era l'incorporació d'una unitat al panel atrasser, la qual afegia guany extra i controls de to per a greus i aguts, en contraposició a l'únic control de to del model original de el AC30. El "Top Boost" es va fer tan popular que es va incorporar al nou AC30/6 i va ser traslladat del panel atrasser al panel de control. Els Vox AC30/6 seguixen contant en este dispositiu des de 1963. Molta gent va començar a cridar a estos amplificadors AC30TBs. Mentrestant, Vox també va fer versions Agudes i Greus de el AC30 sense l'unitat "Top Boost". En estos models els circuits varen ser llaugerament modificats per a accentuar estes freqüències.

AC30 de circuit imprés * 1970 - 1973

En 1964, Tom Jennings, fundador de Vox, va vendre una participació majoritària de la seua companyia al Grup de Royston, un gran conglomerat d'electrònica britànica. A lo llarc de la década de 1960, Vox va aportar al Grup de Royston sucosos guanys. No obstant, Royston va desperdiciar els beneficis conseguits en Vox en un intent fallanc per desenrollar un radar per a avions. Finalment, les pèrdues sofrides pel Grup de Royston en este esforç d'ingenieria inútil va fer que Royston es declarara en fallida en 1969. Com a resultat, Vox en fallida va quedar en mans del Banc Corinto.

Baixe el control del banc, es va forçar als gestors de Vox a revisar tots els productes i processos per a conseguir baixar els costs de fabricació. Es va determinar que els amplificadors a vàlvules creats a mà, que havien segut els principals focs de vendes en els 60, estaven ara desfasados i no era rendable fabricar-los. Es va idear una placa de circuit imprés per als nous models AC30. Este nou disseny va demostrar ser poc confiable i no va ser ben rebut, causant el decliu de Vox en el mercat.

El AC-30 de circuit imprés oferit per Vox des de 1970 fins a 1973 es pot reconéixer fàcilment per l'us d'una placa d'identificació de Vox de forma rectangular, estil americà. Esta va reemplaçar al logo tradicional -VOX- utilisat en anteriors i posteriors amplificadors AC-30.

A finals de 1970, el Banc Corinto va vendre Vox a una companyia britànica cridada Indústries Stolec. Esta companyia va continuar produint els AC30 de placa de circuit imprés, models en o sense reverb. Per a llavors Vox s'havia transformat en una vella glòria del passat i les seues vendes varen seguir disminuint.

En 1972, Dallas Industries, distribuïdor britànic d'amplificadors Fender i Sound City, va vore l'oportunitat de comprar Vox quan va ser posat de nou en venda per Stolec. Dallas Industries, a través de les seues instalacions en Anglaterra: Dallas Arbiter seria els encarregats de donar carpetazo als AC30 de placa de circuit imprés i recuperar el clàssic AC30 dels 60.

AC30/6 Top Boost, AC30/6 TB Spring Reverb i AC30 Solid State * 1973-1979 Etapa Dallas Arbiter

En 1972, Dallas Arbiter, una companyia Britànica propietat de CBS, es va encarregar de la producció de el AC30 fins a l'any 1979. La seua fabricació manual va donar com resultat el model AC-30/6 Top Boost, totalment fidel al model original realisat per JMI dels 60. Tenia 3 canals: Vibrato-Tremolo, Normal i Lluent, en els seus corresponents guanys, ecualización en greus i aguts, filtre d'eixida i control de velocitat del Vibrato-Tremolo. En el seu interior contava en cinc vàlvules ECC83, una ECC82 i quatre EL-84s. L'única i gran diferència sobre el model dels anys 60 va ser la desaparició de la vàlvula rectificadora GZ-34 per un pont de diodos. Este canvi modificava llaugerament el sò clàssic de el AC30 en el seu màxim nivell de volum, perdent la cremosidad i compressió de l'amplificador, i conseguint una major pegada que superava els 40 W. El AC-30/6 TB, en el seu regrés a les raïls, va ser tot un èxit.

A raïl del bo acolliment de el AC-30/6 TB, Vox va decidir provar nous camins i va presentar el model AC30 Solid-state (AC30SS) que, per primera volta substituïa les seues vàlvules per estat sòlit. Este canvi va repercutir notablement en el sò, totalment alluntat dels clàssics AC30. A pesar d'açò, seria un model en un gran acolliment i bandes com "Queen" o "Status Quo" serien habituals usuaris d'este nou amplificador. El AC30TB en reverberació spring reverb va ser presentat en 1978.

Ya alvançats els 70, Vox va decidir incorporar Reverberació, baixe el nom "Spring Reverb", a el AC-30/6 TB. Este model eixiria a la venda en èxit en 1978. Tant el AC-30/6 TB en Reverb com el que no la duya es fabricarien fins a l'any 1980 en que Dallas Arbiter va decidir vendre Vox a Rose Morris, encara que este els seguiria fabricant baix el seu nom fins a 1985.

El AC30 en els 80 i 90

Es pot dir que la producció de el AC30 jamai ha cessat. Els nous models de el AC30 són reedicions dels anteriors AC30/6 (AC30TB). Sobre edicions llimitades hi ha hagut a lo manco una, en 1991, ademés de vàries reedicions en els 80 i els 90. Els AC30 produïts entre 1989 i 1993 també conten en la reverberació tipo spring reverb com el model estàndar.

AC30 Custom Classic Séries (AC30 CC2) * 2004-2009

En el 2004, Vox va presentar la seua nova, més versàtil i completa, série d'amplificadors en l'història de la marca, coneguda com AC30 Custom Classic (AC30CC) dissenyada per a reemplaçar els models AC30TB, AC30TBX, AC15TB i AC15TBX fabricats (baix contracte en Vox) per Marshall en les seues instalacions en Anglaterra.

La decisió d'interrompre els models de TB i TBX en 2004 va ser causada per un número de raons. En primer lloc, Marshall Amplification PLC necessitava concentrar tota la seua capacitat de producció en la creixent popularitat dels productes de Marshall. En segon lloc, els costs de materials i mà d'obra en el Regne Unit s'havien intensificat, causant que el preu de venda de el AC30TBX a pujara fins a 3200 dólars. Les vendes havien començat a caure pels auments de preus.

Una tercera preocupació era els costs adicionals per l'inclusió del complex circuit "Vib / Trem" de el CA-30 TB i models TBX. El "Vib / Trem" era una característica original dels amplificadors Vox JMI realisats en la década de 1960. L'efecte "Vib / Trem" era únic per al Vox AC-30. Molts amplificadors tenen "trémolo", pero no "Vib / Trem" . En térmens tècnics, el tremolo és "modulació d'amplitut variable." En poques paraules, açò significa una modulació de l'intensitat de l'eixida de l'amplificador a diferents velocitats i profunditat. Açò no és un efecte difícil de dissenyar en un amplificador de guitarra. En canvi, el Vibrato és "modulació de freqüència variable." Es tracta d'una oscilació de to. És necessari un circuit molt més complicat, i un cost molt major, per a crear l'efecte de vibrato en un amplificador de guitarra.

Com el costós canal "Vib / Trem" no era molt popular entre la majoria dels guitarristes, va semblar una bona idea eliminar esta característica en la nova série Custom Classic. L'aforro derivat de llevar el "Vib / Trem" permetria l'incorporació d'un circuit reverb d'alta calitat, no inclosos anteriorment en la série d'amplificadors AC-30 TB i TBX.

Steve Grindsrod, ingenier cap de Vox en 2004, va tindre moltes noves idees per a la versió Custom Classic de el AC30, l'inclusió d'un control de volum MÁSTER permetria que el nou amplificador poguera distorsionar a volums molt més baixos, pujant el Volum del canal al màxim si es volia i baixant el màster. També inclouria numerosos commutadors que permetrien modificar gran cantitat de paràmetros de l'amplificador (Reverb, Wattios, Ecualización) que jamai abans s'havien pogut modificar i que jamai es tornarien a trobar en models posteriors. Eixes modificacions es mencionaran més alvance, com per eixemple l'adició d'un interruptor "Output Bias" que permetia la possibilitat d'elegir entre una resistència de 82 Ω (com l'original AC-30) o una resistència de 50 (en un to i eixida més càlits).

En el disseny d'esta "llista de novetats" en la mà, Vox va ser en 2004 en busca d'un fabricant de calitat i econòmic per a produir esta nova série d'amplificadors. Esta busca els va dur fins a una empresa d'electrònica d'àudio en China, que tenia una excelent reputació per a la producció de productes en excelent mà d'obra i l'us de materials de calitat. Esta firma chinenca, ademés de treballar per a Vox, es dedicava també a la fabricació de components d'alta gama estéreo contractats per una famosa marca europea de "boutique" hi-fi.

El resultat final va ser l'amplificador VOX AC30 més complet fins al present, combinant les característiques més atractives del clàssic AC30 en les millors innovacions sobre sò, ecualización i circuits. El disseny final incorporava: dos entrades (Top Boost i Normal). Un controlador de volum Normal i un Top Boost, en un commutador de "lluentor" en el canal Normal que pulsat simulava el tercer canal "Treble" del model Vox AC-30 JMI de 1964, o siga, com si tinguera els tres canals de llavors. En les entrades de Top Boost i Normal també hi havia un commutador que permetia sumar les senyals d'abdós canals. En la part de la Ecualización incorporava un commutador entre EQ Estàndart (com la de 1964) o Custom (actual); en la secció de Reverberació incloïa un commutador de reverberació clàssica "Low Drive" o més profunda "High Drive" a banda de to i cantitat de reverberació. En la secció trémolo dos controladors, un de velocitat i un atre de profunditat. En la secció de màster d'eixida incorporava un controlador "Tone Cut" que variava la presència en la secció d'amplificament de potència, i un controlador de volum màster per a conseguir saturar a volums més baixos (antigament calia pujar el volum del canal a nivells altíssims per a conseguir la saturació, fent impossible el seu us domèstic; en el màster açò quedava subsanat).

A totes les novetats calia afegir dos de les més interessants: l'interruptor (que ya hem mencionat abans) "Output Bias" que permetia la possibilitat d'elegir entre una resistència de 82 Ω (com l'original AC-30) o una resistència de 50 (en un to i eixida més càlits); i l'adició d'un commutador "Smoothing" que permetia alterar el voltage de l'amplificador entre 22 V (Vintage) i 33 V (Modern), conseguint saturar molt abans als 22 V sense necessitat d'aplegar a volums atronadores.

Els altaveus varen ser encarregats per primera i única volta a la reputada empresa britànica Wharfedale que va dissenyar uns altaveus imitant la tonalitat dels clàssics "greenback" usats per Vox des dels 70 fins als 90. També va eixir un model més car, el AC30 CC2x, en els altaveus Celestion Alnico Blue, els més clàssics de el AC30.

El fet de que a partir de 2004 la fabricació dels amplificadors Vox anara realisada en China baixe la supervisió de Vox Anglaterra, va disgustar inicialment a alguns puristes, que poc a poc varen poder comprovar que els nous models no només mantenien la calitat sonora dels seus antecessors, sino que incorporaven moltíssimes novetats molt útils (com els Loops d'efectes) que s'ajustaven perfectament a les necessitats musicals de les noves tendències.

AC30 Custom Séries (AC30 C2) * 2010-actualitat

En giner de 2010, en la crisis econòmica colpejant l'economia mundial, Vox va decidir llançar al mercat una nova série d'amplificadors, el Vox AC30 C2, que resultara més econòmic per als compradors que els seus models anteriors. Açò va supondre sacrificar moltes de les versàtils novetats de l'anterior AC30 CC2 per a abaratir la seua fabricació i el seu preu de mercat.

El canvi més cridaner del nou AC30 C2 era no incorporar la vàlvula rectificadora GZ34 / 5AR4 substituint-la per un diodo de silici ('estat sòlit'). Si ben Vox es va escudar que esta vàlvula sempre va donar problemes en els models clàssics (ya que si es fonia deixava de funcionar l'amplificador), sí que varen decidir incloure-la en els models de lux fets a mà que varen editar de el VOX AC30 un any despuix. La vàlvula rectificadora, encarregada de suministrar alimentació al restant de vàlvules quan s'aplegaven als màxims nivells de potència de l'amplificador, aportava una compressió al sò que caracterisava la cremosidad del mateix en trencar, tan clàssica en guitarristes com Brian May que duen els volums al llímit. El nou model sacrificava eixa calidea en favor d'un major punch obtingut en el pont de diodos. L'autèntica raó era economizar la fabricació.

Entre els numerosos canvis també es trobaven la trista desaparició dels commutadors de: canal Normal en lluentor, reverb "High Drive" i "Low Drive", suma de canals Normal i Top Boost, "Output Bias" per a canviar entre 82 Ω (com l'original AC-30) i 50 (en un to i eixida més càlits), "Smoothing" que permetia alterar el voltage de l'amplificador entre 22 V (Vintage) i 44 V (Modern). Pèrdues que feyen el model molt manco versàtil que el seu antecessor CC2.

Tot açò sumat a un acabament en fusta prensada en lloc d'abedull i no incorporar el pedal de selecció de trémolo i reverb, va abaratir considerablement el cost de l'amplificador i varen poder aixina reduir el seu preu. Com a compensació varen incloure dos entrades per al canal Normal i atres dos per a Top Boost, unes en major guany i unes atres en menys, pero de poca utilitat en comparació a les perdudes de les prestacions del model anterior; i varen canviar els models Wharfedale GSH12-30 (que imitaven els GreenBack dels 70) pels actuals Celestion GreenBack. En els models C2x incorporaven els clàssics i reputats Celestion Blue Alnico.

Al contrari que el AC30 C2, el seu germà inferior, el AC15 C2, va millorar sobre el model anterior, AC15 CC2, en incorporar dos canals Normal i Top Boost en els nous models, quan abans només contava en un, Top Boost.

Edicions especials

Recentment, Vox ha llançat al mercat versions llimitades de el AC30. El AC30BM, basat en destacat to i sò de l'amplificador de Brian May, de Queen. Esta edició especial llimitada consta només d'un parell de centenars en tot lo món. Ya que este model està dissenyat per a imitar el sò de Brian May, l'amplificador solament té un control de volum, encara que un commutador permet a l'usuari reduir a la mitat les vàlvules d'eixida, reduint d'esta manera la potència a 15 W i el volum a la mitat, alguna cosa molt útil per a tocar en casa. També cap la possibilitat d'activar la funció Top Boost per mig d'un pedal.

També s'ha fabricat el Vox AC30 amPlug, un mini amplificador dissenyat per a tocar escoltant pels caixcos.

Guitarres i AC30 de John Lennon.

Referències

Lionel Campoy de Nivell X