Anar al contingut

Volcà Tacora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El volcà Tacora (en aimara: taqura ‘instrumente de teler, espècie de totora’) o (en quechua: tacuri ‘inquietut, rebombori’) s'ubica en la cordillera dels Vages al nort de Chile, molt pròxim a la frontera en Perú. En dies rebujats és visible des de la ciutat de Tacna. Administrativamente pertany a la Regió de Arica i Parinacota.

La seua principal qualitat és ser el volcà més septentrional de tots els existents en el país.

Junt al volcà Tacora s'ubica el seu germà bessó, el volcà Chupiquiña; lleument més baix que el Tacora; que marca el començ de la cordillera del Barroso cap al nort; la llínea fronteriça pansa entre abdós volcans sent el Tacora de Chile i el Chupiquiña del Perú.

Archiu:Ganado camélido en volcán Tacora.jpg
Ganaderia camélida als peus del Volcà Tacora.

En les ales del volcà es troben jaciments de sofre, ademés de l'abandonada Mina Aigües Calentes, important azufrera en temps passats, des d'a on es transportaven les riquees per un chicotet ramal del ferrocarril Arica-La Pau.

Poblats propencs al volcà són els caserius de Vila Tacora i Vila Industrial.

Tacora.-—Cerro prominent dels Vages prop de la frontera de la província de Tacna en Bolívia, situat baix els 17º 47' Lat. i 69º 45' Lon.; i d'una altitut sobre el nivell del Pacífic de 4,173 metros. Es troba contigu á un atre cerro, cobert com ell de perpètua neu, que es denomina pico de Ancochallaní. Á el seu peu està el chicotet llogaret del seu nom, el qual es creu format de la paraula quichua tacuri, que expressa inquietut, rebombori.

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'orige del topònim "Tacora", segons lo sostingut en 1899 per l'advocat i diplomàtic Astaburuaga Cienfuegos, prové del terme tacuri, d'orige quechua, que significa inquietut, rebombori.[2] No obstant, més recentment, l'acadèmic Mamani ha sostingut que "Tacora" prové del terme taqura, d'orige aimara, i que aludix a un instrument de teler i a una espècie de totora.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionari Geogràfic de la República de Chile
  2. Plantilla:Cita DGRCh
  3. Mamani Mamani, Manuel (2010). Estudie de la toponímia: Regió de Arica i Parinacota i Regió de Tarapacá. Orige i significat de Noms de Llocs del Nort Chilé, Editorial Universitat de Tarapacá, p. 281.