Anar al contingut

Volcà Olca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Volcà Olca

El Olca és un estratovolcán ubicat en la cordillera dels Vages, en la frontera entre Bolívia i Chile. S'emplaça en el mig d'una cordonera montanyosa de 15 km de llarc compost de varis estratovolcanes. El cerro Minchincha s'emplaça a l'oest, i el Paruma a l'est. Pertany a la zona volcànica central dels Vages (ZVCA) i presenta fluix de lava, de composició andesítica i dacítica, que s'estenen per varis quilómetros cap al nort del volcà. L'última activitat coneguda de la cordonera va ser una erupció d'un dels seus flancs entre 1865 i 1867.

Emissió i composició dels gasos

[editar | editar còdic]

L'emissió de gasos d'este penacho comprén una font d'aigua termal en la base del volcà[1] i una fumarola persistent en el cim des d'a lo manco uns 60 anys.[2] El camp fumarolico considera uns 0.1 km2 i els estudis realiseu-vos en tècniques in situ mostren un sistema mixt entre gasos d'alta temperatura en decorreguts hidrotermales.

Els gasos presenten una concentració baixa d'H2, monòxit de carbono i gasos àcits, junt a una alta concentració d'H2S i hidrocarburs.[2] La raó de carbó/sofre i els valors de certs isotopos demostra el caràcter mixt del sistema, entre fonts magmáticas, hidrotermales i atmosfèriques.[2] Atres formes per a medir la cantitat de SO2 inclou tècniques com el difractómetro òptic d'absorció espectroscópica en la qual s'observa un màxim de 35 ppm.m de SO2.[3] Les senyes més freqüents varen ser realisats utilisant una cambra UV que sugerix valores promijos de 18.4 t d-1.[4]

Activitat històrica i actual

[editar | editar còdic]
Vista del volcà Olca des del sur

Existix diversa informació relacionada en l'activitat del volcà Olca i la migració d'esta. Estos estudis inclouen datacions en dos fluix que sugerixen una edat de formació Pleistocena,[5] mentres que atres estudis indiquen que són més antics en la tendència de que l'activitat del edifici volcànic ha migrado cap a l'Est en el temps.() Ademés d'això existix evidència de glaciars que es varen desenrollar en el Pleistoceno Tardà.[6]

Se sospita d'una erupció històrica no confirmada en els anys 1865-1867.[7] L'última activitat sísmica reportada inclou un eixam de baixa intensitat en activitat fumarólica en novembre de 1989 i una de major intensitat fumarólica en març de 1990.[8] En 2010 es va conduir una campanya sísmica en tres potencials eixams sísmics pero en poca claritat per a ser interpretats.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «GRC Geothermal Library». www.geothermal-library.org. Consultat el 2021-12-11.
  2. 2,0 2,1 2,2 Annals of Geophysics.54(2)doi:10.4401/ag-5173.Consultat el 2021-12-11.
  3. Clavero J., Soler V., Amic A. 2006. Caracterisació preliminar de l'activitat sísmica i de desgasificación passiva de volcans actius dels Vages Centrals del Nort de Chile. XI Congrés Geològic Chilé, Actes II, 443-446 (Spanish)
  4. Remote Sensing.12(13)
    2122.ISSN 2072-4292.doi:10.3390/rs12132122.Consultat el 2021-12-11.
  5. Worner, Gerhard; Hammerschmidt, Konrad; Henjes-Kunst, Friedhelm; Lezaun, Judith; Wilke, Hans. "Geochronology (40Ar/39Ar, K-Ar and He-exposure ages) of Cenozoic magmatic rocks from Northern Chile (18-22°S): Implications for magmatism and tectonic evolution of the Central Vages". Revista geològica de Chile. 27: 205–240.
  6. «Olca & Paruma». volcano.oregonstate.edu. Consultat el 2021-12-11.
  7. 7,0 7,1 «Olca & Paruma». volcano.oregonstate.edu. Consultat el 2021-12-11.
  8. Bulletin of the Global Volcanism Network.15(3)ISSN 1050-4818.doi:10.5479/si.GVP.BGVN199003-355050.Consultat el 2021-12-11.