Volcà Corcovado

Volcà Corcovado

Volcà Corcovado o Puntudo del tipo estratovolcán, de 2300 m s. n. m., localisat al sur de Chile, dominant el paisage del golf de Corcovado, a uns 25 km al sur de la desembocadura del riu Yelcho i a uns 50 km al nort de la desembocadura del ric Tic Toc. Es troba cirscuncrito administrativamente a la Regió dels Lagos, Província de Palena, Comuna de Chaitén. La seua ubicació geogràfica és latitut 43º11'Sur i llongitut 72º47'W.

La caprichosa silueta del cim ganchuda del Corcovado, corresponent a una paret supervivent del seu antic con colapsat, és molt característica i sol estar present en material turístic que promou a la zona com a destí vacacional.

El volcà és de difícil accés. Les seues faldes N i I es troben rodejades per sis menuts llac, conformant un escenari de gran bellea paisagística. El conjunt es troba inserte en el Parc nacional Corcovado, de 209.623 ha.

El material de la seua base correspon a fluix de lava del Holoceno. Existixen registres històrics de erupció de el XIX i anteriors, pero no resulten del tot confiables, puix corresponen a observacions fetes des de Chiloé, a centenars de km, que podrien haver confòs l'activitat del Corcovado en la dels propencs Volcà Michinmahuida, o Volcà Chaitén.

Sense anar més llunt, Charles Darwin, en 1834, va arreplegar testimonis en la lluntana Ancud (a 180 km) que parlaven de que les erupció del Corcovado eren famoses per: "les grans masses (de material volcànic) que proyecta cap a dalt, i que vistes esclatar en l'aire, assumixen moltes formes fantàstiques, tals com a arbres". El naturaliste va prendre nota, sorprés, calculant que la columna de material expelida devia ser enorme, si era possible de vore en tant detall a semblant distància.

L'últim periodo d'activitat observat va ser en 1834, culminant en un fluix de lava en novembre de 1835.