Virtual Theatre
Virtual Theatre és un motor de jocs de computadora dissenyat per Revolution Software per a produir jocs d'aventures per a plataformes informàtiques. El motor permetia al seu equip programar events i moure sprites animats sobre un fondo dibuixat en elements en moviment per mig d'un interfaç d'apuntar i fer clic (Point and clic). En el seu primer llançament, rivalizó en motors de la competència com SCUMM de LucasArts i Creative Interpreter de Serra, pel seu alt nivell d'inteligència artificial. El motor es va propondre per primera volta en 1989, mentres que el primer joc que ho va utilisar, Lure of the Temptress, va eixir a la venda en 1992, seguit de Beneath a Steel Sky (1994), Broken Sword: L'ombra dels templarios (1996) i Broken Sword II: L'espill humeante (1997).
Permetia als personages deambular pel món del joc independentment uns d'uns atres, realisant accions de la «vida quotidiana», lo que abans no era possible, i tots els personages i objectes ocupaven espai; en conseqüència, els personages no jugadors tenien que esquivar al protagoniste del jugador i qualsevol atre objecte en el que es creuaren, i el jugador també tenia que esquivar-los a ells, en lo que es conseguia un món de joc més realiste que els motors anteriors eren incapaços d'oferir, encara que els personages no jugadors podien bloquejar involuntàriament un camí mentres el jugador travessava l'escena del joc. Els personages no jugadors realisaven tasques molt més senzilles en cada versió per les llimitacions de tamany.
Dos jocs (Broken Sword: L'ombra dels templarios i Broken Sword II: L'espill humeante) que utilisen una variant del motor Virtual Theatre es poden jugar ara en hardware modern utilisant ScummVM, lo que permet que el motor funcione en plataformes en les que els títuls no es varen llançar oficialment. En 2012, es va confirmar que el motor reviuria com a «Virtual Theatre 7» per al quint Broken Sword, titulat Broken Sword: La maldicció de la serp (2013).
Desenroll
Charles Cecil i Tony Warriner havien treballat junts en Artic Computing, una empresa anglesa de desenroll de videojocs. En 1990 varen decidir crear la seua pròpia empresa de desenroll de videojocs, junt en David Sykes i Noirin Carmody.[1] Per al seu primer joc d'aventures, Lure of the Temptress, publicat en 1992 per a Amiga, Atari ST i PC,[1] Cecil, Warriner, Sykes i Donen Marchant varen crear el concepte del motor de joc titulat «Virtual Theatre», que va escriure Warriner.[2]

Para Beneath a Steel Sky, publicat en 1994 per a Amiga i PC,[3] Revolution va utilisar una versió actualisada de Virtual Theatre, Virtual Theatre 2.0, escrita per Warriner i Sykes.[2] No obstant, com el joc era sis voltes més gran que Lure of the Temptress, els personages no jugadors tenien que realisar tasques molt més senzilles que en el seu predecessor.[4][5]Broken Sword: L'ombra dels templarios, llançat en 1996 per a PC, Mac i PlayStation, i la seua seqüela, Broken Sword II: L'espill humeante, llançat en 1997 per a PC i PlayStation, també varen utilisar versions modificades del motor Virtual Theatre.[6][7][8] El motor va sofrir posteriorment vàries actualisacions. Per a Broken Sword: La maldicció de la serp es va desenrollar un motor completament nou (VT7) en la finalitat de fer front a múltiples plataformes i, en particular, a la resolució de pantalla (el sistema es basa en C++ i OpenGL, i un llenguage de scripting personalisat per a implementar el propi joc).[9]
Característiques
Tradicionalment, en els motors d'aventures gràfiques, els personages no jugadors permaneixien estàtics a l'espera de que el jugador interactuara en ells per a desencadenar un event. No obstant, Virtual Theatre permetia als personages no jugadors recórrer el món en patrons aparentment aleatoris, interactuant en el seu entorn. En el moment del seu llançament, el motor rivalizaba en uns atres de la competència, com el SCUMM de LucasArts i el Creative Interpreter de Serra, pel seu alt nivell d'inteligència artificial.[10]
Una atra ventaja del motor és que és multiplataforma. També era més ràpit en l'Amiga que el còdic C que utilisaven molts programadors nortamericans en aquella época. En comparació als títuls de Serra, el motor era en este aspecte més sofisticat, raó per la que Revolution va fer la conversió de King's Quest VI a l'Amiga.[11]
Tots els objectes del joc (inclosos els personages no jugadors) ocupaven espai en Virtual Theatre, una característica única per a un motor de l'época. En conseqüència, els personages no jugadors tenien que esquivar al protagoniste i a qualsevol atre objecte en el que es toparen, i el jugador tenia que esquivar-los a ells. Quan un personage no jugador esquivava al protagoniste, emetia un comentari (com «Disculpe, senyor»). Com a resultat, el motor va conseguir un món de joc més realiste que el que podien oferir els motors anteriors,[10] encara que els personages no jugadors podien bloquejar involuntàriament un camí mentres el jugador travessava l'escena del joc.[4][5] Açò es va remediar en el llançament de Broken Sword: L'ombra dels templarios, en el que el protagoniste, si trobava el seu camí bloquejat per un atre personage, podia simplement travessar-ho.[12]
Dos jocs (Broken Sword: L'ombra dels templarios i Broken Sword II: L'espill humeante) que utilisen un motor variant de Virtual Theatre poden jugar-se ara en hardware modern utilisant ScummVM.[13]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Edge Magazine | GamesRadar+» (en en). gamesradar (2024-08-08). Consultat el 2024-09-06.
- ↑ 2,0 2,1 (2024-06-20).«Revolution Software».Beneath a Steel Sky (PC)..Consultat el 2024-09-06.(en en)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 4,0 4,1 Wood, Claire(2012).«"Adventure Gamers: Lure of the Temptress review".».Adventure Gamers.
- ↑ 5,0 5,1 Wood, Claire(2005).«"Adventure Gamers: Beneath a Steel Sky review"».Adventure Gamers.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Revolution Software». web.archive.org (2012-03-15). Archivat des de l'original, el 15 de març de 2012. Consultat el 2024-09-07.
- ↑ «Hardcore Gaming 101: Broken Sword». web.archive.org (2012-04-28). Archivat des de l'original, el 28 d'abril de 2012. Consultat el 2024-09-07.
- ↑ Mulrooney, Martin (2012-09-10). «INTERVIEW – In Conversation With Tony Warriner (Revolution Software, Broken Sword: The Serpent’s Curse)» (en en). Alternative Magazine Online. Consultat el 2024-09-07.
- ↑ 10,0 10,1 Jackson, Neil(1992).«Game Review – Lure of the Temptress».Amiga Format. No. 36. Future Publishing..
- ↑ Font, Derek Dela(1993).«Beneath a Steel Sky».Joystick. No. 40. Hachette Disney Presse.
- ↑ (2024-06-20).«Revolution Software».Broken Sword: The Shadow of the Templars (PC)..Consultat el 2024-09-07.(en en)
- ↑ «Using ScummVM to Play Classic Adventure Games». techtinkering.com (2008-11-10). Consultat el 2024-09-07.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virtual Theatre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.