Anar al contingut

Villamaina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Villamaina és un dels 119 municipios o comunas ("comune" en italià) de la província de Avellino, en la regió de Campània. En prop d'1.005 habitants, s'estén per una àrea de 9 km², tenint una densidad de población de 112 hab/km². Lindo en els municipis de Frigento, Gesualdo, Paternopoli, Rocca San Felice, Sant'Angelo dei Lombardi, i Torella dei Lombardi.

Història

Conta una llegenda difosa en Villamaina, que l'Emperador Carlemany durant el seu pas per esta zona, cap al VII, li va tocar acampar en este lloc a on solament existia una comuna (villaggio) Li va resultar tan acollidor el lloc que va decidir que allí es fundara un poble en un nom formal asociable al seu, el qual va ser Vila Magna, poc a poc en el coloquial dialecte de la regió va ser canviant, fins a ser Villamaina. És de notar que durant la retirada dels alemans durant l'II Guerra Mundial varen passar pel poble, i ademés a tan sol 5 km pobles com Gesualdo varen ser bombardejats pels estadounidenses, que els atacaven. Un atre moment azaroso per al poble com per a uns atres tants d'esta regió, que també rep el nom de Irpinia, va anar el terrible terremot de 1980, el qual els va devastar fortament, no obstant la seua reconstrucció ha permés en gran part que conten actualment en un urbanisme més modern.


Torre campanaria de la Iglesia de San Roque, reconstruida después del terremoto de 1980.

El campanar de l'Iglésia de Sant Roque, ha constituït un icon del poble, puix domina la seua part més alta per lo que pot ser vist la distància en lo més alt del tossal (560 m s. n. m.), per lo que va ser reconstruït despuix del terremot que va assotar la regió el 1980, ademés tant campanar com a iglésia són elements fonamentals de l'entorn de la plaça principal del poble "Piazza Risorgimento" que significa precisament Resorgiment.

Lugares de interés

La fonte di Formulano

Vindria a significar "La Font de Formulano", queda en l'alvertent d'arrere del poble denominada Antica, que dona al riu de la vall, casi a mitat del trayecte fins al mateix, ara hi ha una moderna via que du fins a allí, pero en el passat es baixava del poble per caminerias que passaven pels sembradíos que s'ubiquen en la falda del tossal, i era precisament esta font la principal provision d'aigua del poble abans d'existir els aqüeductes.

Balneario-Terme

Irònicament podríem dir que el balneari de tots els jóvens, és el riu Fredano que queda en el fondo de la vall baixant el tossal del poble, pero per als entrats en edat este balneari es referix a les aigües termals propenques al poble (3 km) que coloquialmente ells denominaven "I bagni" i a on actualment existix un ben constituït i modern establiment obert en 1997, que oferix els seus servicis en este tipo d'opció terapèutica, que rep el nom de "Terme vaig donar Sant Teodoro"

És de fer notar que antigament, a voltes en les nits en les seues rodalies i a voltes fins a des del propi poble es podia detectar en l'aire l'olor característica de les aigües (cridat mefita) en el seu alt contingut sulfuroso i atres minerals, que són apreciats per les seues propietats terapèutiques i en excelents resultats. Hui per hui com poden vore en l'enllaç al seu lloc web, actualment este centre també oferix un complet hotel en diferents piscines externes.

La central eólica

Aprofiten estes imponents estructures l'altura de Frigento poble ubicat al front de Villamaina, en una cuasi montanya, per lo que el vent que bufa fortament a eixe nivell servix per a propulsar les turbines que serviran per a generació d'energia

Fracciones

Antica, Bagni, Buffone (Toppolo), Campoluongo, Cerasito, Cesine, Cisterne, Conche, Costa, Croce, Demanio, Fontanelle, Formulano, Fulitto, Isca, Madonna delle Grazie, Lenze, Luccolo, Mazzarella, Melazzo, Osco, Piro, Ponterutto, Pretachiana, Rasole, Sant Giovanni, Sant Paolino, Santa Caterina, Sarzano, Sicciano, Sotto li Cost, Taverna, Vertoli, Puntiddi, Vallipara.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 772 835 865 995 1026 1160 1218 1298 1412 1358 1232 1158 1051 1005
Font ISTAT

Enllaços externs