Anar al contingut

Vila Savoye

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Vila Savoye (en francés: Vila Savoye, del llinage del seu primer propietari)[1] és un edifici situat en Poissy, a les afores de París, que va ser construït en 1929 i proyectat per Li Corbusier, un dels arquitectes més influents de el XX. La Vila Savoye és considerada com el paradigma de l'Arquitectura Internacional i de la nova manera de construir edificis de vivendes de el XX (junt en la Casa Farnsworth de Ludwig Mies van der Rohe, la Casa de la Cascada de Frank Lloyd Wright, Casa Sobre la Riera d'Amancio Willams i Delfina Gálvez i la Vila Mairea d'Alvar Aalto i Aino Marsio), aixina com dels Cinc Punts per a una nova Arquitectura desenrollats pel propi Li Corbusier, que consistixen en:[2]

  • Edifici que descansa sobre pilotes (columnes) en la planta baixa, deixant la superfície en la seua majoria lliure per a permetre que el paisage quede autònom de l'edifici.
  • Coberta en terrat, sobre la que se situa un jardí.
  • Espai interior lliure, per l'estructura basada en pilars i a que no hi ha murs de càrrega, sol tabics.
  • Frontera lliure d'elements estructurals, de manera que es poden multiplicar les obertures acristaladas i dissenyar-se sense condicionamientos ni impediments.
  • Finestres corregudes en les fronteres per a conseguir una profusa allumenament natural en l'interior (fenêtre en longeur).

La Vila Saboya es troba hui restaurada com casa-museu, i està protegida com a monument nacional francés. Es troba situada en el n.º 82 de rue de Villiers 78300, en Poissy.

Història

[editar | editar còdic]

La Vila Savoye va ser proyectada per li Corbusier i Pierre Jeanneret com a paradigma de la vivenda com machine à habiter (màquina d'habitar), de manera que les funcions de la vida diària en ella es tornen fonamentals per al seu disseny. El moviment dels coches per a entrar a l'interior de la vivenda (un motiu que apassionava a li Corbusier des de feya anys) és el detonant per a la concepció de l'edifici. També en este terme s'engloba el fet de que la vivenda es conceba pretendidamente com a objecte que es posa sobre el paisage, sent totalment autònoma del mateix i podent ser colocada en qualsevol lloc del globo. L'arquitectura seguix d'esta manera a aeroplanos, automòvils i paquebotes, i en l'objectiu final declarat de conseguir produir les vivendes en série. La planta baixa sobre pilotes també alvança en este sentit, ya que independisa la Vila del seu jardí, i va ser arreplegat com un dels punts fonamentals de la primera generació de l'Arquitectura Internacional.

La vivenda va ser habitada pels seus amos durant un curt espai de temps. L'edifici es va terminar en 1929, pero despuix de l'invasió alemana de França de 1940, va ser abandonada i posteriorment bombardejada i incendiada durant la Segona Guerra Mundial. En 1963 la Vila Savoye va ser declarada patrimoni arquitectònic per part del govern francés, i es va procedir posteriorment a restaurar-la, ya que es trobava en un estat de ruïna despuix de la nocura i els atacs sofrits en la guerra.

Actualment és una "casa-museu", dedicada a la vida i obra de Li Corbusier i mantinguda per la societat pública Monuments de France, rebent mils de visites a l'any, principalment d'arquitectes i estudiants.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

Poissy es troba a alguna cosa menys d'una hora de viage des de París, i és un dels típics suburbis de la capital francesa, en llarcs carrers de cases unifamiliars en jardí. La Vila Savoye ocupa un d'estos solars, situant-se més pròxima a la naturalea que al carrer i lliberant un gran espai vert al seu entorn (encara que la construcció d'equipaments per a la ciutat despuix de la guerra va mermar de forma important l'espai privat de la vivenda). La part principal de la vivenda (saló, menjador, cuina, dormitoris i banys) es troba ubicada en la primera planta, mentres que la planta baixa està ocupada pel hall i dependències per al servici, i conta en un garaig capaç de contindre tres automòvils de l'época, alguna cosa que va anar una fita per a l'història de l'arquitectura i una gran bestreta per al seu temps. La coberta és plana i en ella es troba un chicotet jardí.

La planta baixa està determinada en gran mida pel moviment d'un automòvil que entre a l'edifici. Este moviment també determina l'estructura, basada en una malla ortogonal de pilars de formigó distants entre sí 4,75 metros uns d'uns atres.

Distribució

[editar | editar còdic]

La planta baixa té una forma curva que subralla el moviment i l'influència dels automòvils en la mateixa. En un costat, ocupant aproximadament la quarta part de la planta, es troba el garaig, en capacitat per a tres automòvils de 1930 (considerablement més grans que els actuals), i substituint l'espai que antigament ocupaven les quadres i cavalls.

En la part frontal i pròxima a l'entrada rodada es troba l'entrada de peu, front a la qual s'obri un hall que conta en dos elements principals: una rampa que recorre d'avall dalt tot l'edifici i que constituïx la seua espina dorsal, prolongant este moviment des de fòra cap a dins, i una escala de caragol. Tot l'interior del hall es troba pintat de blanc, lo que representa l'interés de Li Corbusier per l'arquitectura sanitària i l'higiene en una época en el que les ciutats sofrien les conseqüències de la sobrepoblación en forma d'epidèmies, i plasmant l'important descobriment de la vida microbiana en tots els llocs, incloent l'interior de les vivendes. Este punt també es veu plasmat en la profusió de netea i retrets en l'interior de la Vila, aparentment molt superior a les necessitats i aprofitant l'aigua corrent en la que es contava.

Més alluntades de l'entrada apareixen tres habitacions per a invitats i el servici domèstic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «La caixa en zancos Visita en Poissy, prop de París, a la Vila Savoye de li Corbusier, un dels icons de l'arquitectura del sigle XX». El País. Consultat el 27 de febrer de 2019.
  2. «Vila Savoye à Poissy. Història del monument». Centre dones Monuments Nationaux. Consultat el 27 de febrer de 2019.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Josep Quetglas, Els Heures Claires, Proyecte i Arquitectura en la vila Savoye de li Corbusier i Pierre Jeanneret, Barcelona : Associació d'ideees. Centre d'investigacions Estètiques 2008.


Referències

[editar | editar còdic]