Videotex
El videotex, en Espanya comercialisat per Telefónica com Ibertex, es tractava d'una aplicació interactiva que permetia difondre, a través d'una ret de telecomunicació, informació de forma paginada suministrada per un sistema informàtic i visualisada sobre un terminal i una llínea telefònica.
El decodificador, que és el software característic de les aplicacions de videotex, era el responsable de presentar l'informació en pàgines també denominades pantalles, les quals es transmetien o rebien en bloc. Cada pantalla contenia un menú d'opcions la selecció de les quals controlava les següents operacions a realisar. Una llimitació important de la generació inicial de terminals era la baixa velocitat de la conexió d'estos a la llínea telefònica, d'aproximadament 1200 bits per segon.
En Espanya este sistema va ser substituït per InfoVía.
Antecedents i expectatives
Com a referència històrica, el videotex va nàixer en els anys 70 en el Regne Unit, en l'objectiu inicial de suministrar informació general, concebuda per a l'oci o d'utilitat per a la vida diària, convertint en mijos informàtics equips totalment integrats en la vida familiar, com són el teléfon i el televisor.
Estats Units també va voler participar d'esta experiència. A principis dels anys 80, va difondre el videotex per vàries de les seues tendes. No obstant, no va complir les expectatives esperades. A penes va generar vendes.
En França, el videotex va començar a utilisar-se en 1983 i s'oferia a través del sistema telefònic France Télécom. Els usuaris ho utilisaven per a accedir a les informacions dels directoris públics i per a establir comunicacions interpersonals. En 1980, en la localitat bretona de Saint-Mal, es varen regalar 55 videotex a modo d'experiment. En 1983, el Minitel (denominació que va rebre en este país) s'estenia a lo llarc de tot el territori. Es calcula que en 1993 hi havia més de sis millons de terminals en França.
Alguns dels periòdics francesos que varen utilisar este aparat electrònic varen ser el diari Dernières Nouvelles d'Alsace i el periòdic Libération. En 1989 Libération oferia 27 servicis a través del Minitel. Eixos servicis es distribuïen en varis mercats: servici de notícies, jocs, educació, astrologia i anuncis.
En l'actualitat, els continguts informatius inicials del videotex han desaparegut. Es varen orientar a sectors professionals i varen comprendre poc a poc àrees que eren patrimoni de les bases de senyes tradicionals.
En Espanya
Les primeres proves realisades en Espanya en este sistema varen ser un tant dubtoses. Videotex es va usar en norma Prestel en els mundials de 1982 i en les eleccions autonòmiques de 1983, lo que va desencadenar una transformació per a adoptar la norma més alvançada de les promogudes per la Comunitat Europea: la CEPT1, derivada de la BTX alemana. Un atre dels canvis introduïts va ser l'adaptació per al seu us en rets de conmutación de paquets Iberpac com a vehícul de transport de les senyes.[1] Videotex tenia un model econòmic característic en el qual l'usuari es conectava sense cap requeriment, facturant els servicis que depenen entre atres factors del temps per mig de la factura del teléfon.
En Espanya, el servici telemàtic videotex, prestat per Telefónica a partir de l'any 1986, va rebre el nom comercial de Ibertex, al que es podia accedir a través d'una llínea telefònica per mig d'un terminal específic o un ordenador personal en el mòdem adequat. La ret de telecomunicació empleada per a la transmissió d'informació des dels centres servidors fins al terminal de l'usuari era la Ret Ibertex, que en combinar la Ret Telefònica Bàsica (RTB) i la Ret Iberpac (ret pública de transmissió de senyes), oferia la cobertura nacional de la primera i les més alvançades prestacions en transmissió de senyes i tarificació independent de la distància, característiques de la segona.
Estes rets varen ser els dos soports de telecomunicació del servici Ibertex. La Ret Telefònica Bàsica (RTB), per mig de la qual els terminals accedia a la Ret Iberpac per mig del Centre d'Accés Ibertex (CAI), i esta Ret Iberpac, que proporcionava els mijos necessaris per a la comunicació entre el CAI i els centres servidors, a través de la ret de conmutación de paquets Iberpac X-25.
El servici Ibertex permetia l'accés a un gran número de bases de senyes ubicades en els centres servidors i la consulta d'informació sobre temes diversos, efectuar operacions transaccionals com a compres i demanats, reserves de viages i places hoteleres, operacions bancàries, etc., per mig d'una simple cridada telefònica, conectant l'ordenador o terminal a la llínea telefònica d'igual forma a com es conecta el teléfon convencional.
Videotex era un servici que es prevea que aplegara a tindre un us molt estés en la RDSI ya que és com un accés interactiu a bases de senyes remotes per a una persona en un terminal. En França, a on ha depés de Minitel de France Telecom, varen escomençar a ser suprimits tant els directoris telefònics com l'informació facilitada per operadora (dita operació va donar lloc a una gran reducció de costs) per mig del suministrament de chicotets terminals a cada u dels abonats per a accedir al directori telefònic. El directori telefònic és només una chicoteta mostra de l'aplicació del videotex. Entre atres possibles aplicacions oferides pel sistema de videotex bàsic es podien mencionar: les reserves en llínees aérees, hotels, teatres i restaurants, aixina com la realisació d'operacions bancàries.
Components del sistema videotex
El funcionament del sistema videotex precisava de quatre elements. En ocasions quan l'accés al servici es realisava per mig de PC estes parts eren emulades en software específic conseguint d'esta manera dits components essencials:
Referències
- ↑ REDES DE SERVICIOS TELEMÁTICOS: En Ibertex es reben pàgines d'informació baix la norma CEPT-1, l'estàndart més alvançat que existix en videotex, que permet gràfics pero no sò.
- ↑ «Situació actual de Ibertex». El Professional de l'Informació. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2017. Consultat el 24 de maig de 2017.
- ↑ Eugènia Salvador (2002). Planificació i evaluació de polítiques d'informació, Fundació per a l'Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-32. ISBN 84-8429-439-0.
- ↑ Julia Cela. «El sistema Videotex». Consultat el 24 de maig de 2017.
- ↑ «Ibertex serà la denominació del servici espanyol de videotex». El País. EDICIONES EL PAÍS S.L.. Consultat el 24 de maig de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Videotex» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.