Vibrocultivador
El vibrocultivador és una màquina agrícola que realisa una labranza vertical superficial per mig de dents vibratorios, consistent principalment en el desmenuzamiento de gleves del sol, la seua nivellació despuix d'una labranza primària i eliminació de malezas si n'hi ha. De la mateixa manera que el llaurat cincel realisa una labranza vertical, pero a molta menor profunditat que com a màxim es troba entre 12 a 15 cm. En la grada o rastra de dents es distinguix per les seues dents vibratorios en lloc dels rígits d'aquella.
Les dents vibratorios es troben composts per un braç flexible en forma de S i una reixa angosta (no més de 3-4 cm) i allargada. En treballar, els braços flexibles vibren en totes direccions, ajudant al desmenuzamiento del sol. Per això, són especialment útils en sols fràgils. La vibració també ajuda a entremesclar agroquímicos preemergentes en el sol, un atre us que se li dona a esta màquina.
Les dents es troben montats sobre bastidors. Per lo general es pot regular la profunditat de treball modificant l'àngul d'inclinament de les dents.
Un antecessor del vibrocultivador és la rastra de dents flexibles, rastra canadenca o cultivadora de praderies. En esta, l'orgue actiu és una làmina d'acer d'uns 5 cm d'ample, en forma de C molt tancada o espiral, elàstica i flexible només en el sentit de la seua marcha.
Els vibrocultivadores vénen en amples de treball de 2,5 a 11 m. Requerixen una potència de 18 a 22 CV per metros d'ample de treball (13-16 kW/m).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Vibrocultivador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.