Vibració molecular

Archiu:Thermally Agitated Molecule.gif

Les molècules posseïxen una estructura interna perque estan compostes d'àtoms que tenen diferents moviments. L'energia cinètica almagasenada en estos graus de llibertat interns no contribuïx a la temperatura de la substància sino a la seua calor específica.

Es diu vibració molecular a aquella vibració que afecta a varis àtoms en una molècula, per això, els àtoms carixen d'este tipo d'energia. Algunes vibracions moleculars estan localisades en un grup funcional, mentres que unes atres s'estenen per tota la molècula.

Poden distinguir-se dos tipos bàsics de vibracions: de tensió i de flexión. Una vibració de tensió supon un canvi continu d'acurtada i estiramiento en la distància interátomica a lo llarc de l'eix del enllaç químic establit entre un parell d'àtoms. Les vibracions de flexión es caracterisen per un canvi en l'àngul entre dos enllaços i poden distinguir-se quatre tipos: de tijereteo, de balancege, de aleteo i de torsió.

Les molècules diatómicas simples tenen solament un enllaç, el qual es pot estirar o acurtar al voltant del seu valor d'equilibri. Molècules de 3 o més àtoms, tenen dos o més enllaços, i les vibracions dels enllaços poden acoplar-se, duent a absorció en el infrarrojo a freqüències característiques que poden relacionar-se a grups químics. Els àtoms d'un grup metileno -CH₂-, trobat comunament en composts orgànics poden vibrar de sis formes distintes: tensió simètrica i asimètrica, flexión simètrica i asimètrica en el pla (scissoring o tijereteo i rocking o balancege, respectivament) i flexión simètrica i asimètrica fora del pla (wagging o aleteo i twisting o torsió, respectivament); com es mostra a continuació:

estiramiento simètric (νs)	scissoring o tijereteo (δ)	wagging o aleteo (ω)
estiramiento asimètric (νas)	rocking o balancege (ρ)	twisting o torsió (τ)

En una molècula que conté més de dos àtoms, poden donar-se tots els tipos de vibracions, ademés pot produir-se una interacció o acoplament de les vibracions si estes impliquen enllaços a un mateix àtom central, el resultat de l'acoplament és un canvi en les característiques de les vibracions.