Viage de la Alcubilla
El Viage de la Alcubilla és un viage d'aigua de Madrit,[1] un dels més antics dels que abastien a la Vila.[2] La paraula «alcubilla», de raïl àrap, significa en castellà arca d'aigua.
Des del XIV (1399) el viage de la Alcubilla proporcionava un cabal mig diari de 80 m³/dia,[3] el segon en volum despuix del del Alt Abroñigal, i transportava «aigües fines», és dir, en poc contingut salino.[4]
Recorregut i us
Partint de l'antic solar de Chamartín aplegava fins a la porta de Bilbao, des d'a on discorria paralel al camí de Fuencarral fins als barris més cèntrics de la capital espanyola. De la mateixa manera que tots els viages, quan es va posar en funcionament el Canal d'Isabel II va deixar de donar servici de forma paulatina.
Des del seu naiximent en la vall de la Alcubilla de la dehesa de Chamartín,[5] discorria en suau pendent fins a la glorieta de Quatre Camins, a on es dividia en dos ramals, un anava per la carrer de Santa Engracia fins a la plaça de Santa Bàrbara, i l'atre es dirigia a la glorieta de Quevedo, a on novament es dividia en atres dos ramals més, el que baixava per Sant Bernardo i el que seguia per Fuencarral.
Abans de la seua conexió en el viage de la font Castellana i el viage de Contreras, el de la Alcubilla va abastir, segons Pascual Madoz (1850), les següents fonts públiques i particulars:[6]
- Particulars: un total de 85, per a abastir 35 convents, hospitals i presons, ademés de 192 cases.
- Públiques: d'un total d'onze, tres estaven reservades per a 128 aguadores (en un cabal de 88,5 RA, del 107 total de la Alcubilla). Les fonts públiques mencionades per Madoz eren: la de Sant Fernando, la font de Sant Antonio dels Portuguesos, la de Valverde, la de la plaça de Sant Dumenge, la plaça dels Mostenses i la plaça dels Afligits; i els caños de veïnat (prohibits als aguadores) en Chamberí, la plazuela del Gat, la carrer Tudescos i l'Hospici.[7] Atres documents mencionen ademés les de la carrer Luchana, la de l'Àlber i la de les Recollides en el carrer d'Hortaleza.
El Museu d'Història de Madrit es conserven les claus dels registres que permetien l'accés als viages d'aigua de la ciutat.
En les obres realisades en l'any 2004 en el Museu Municipal i antic Hospici, va aparéixer una de les nòrias que treen aigües del viage de la Alcubilla en un pou de 15 metros de profunditat.[8].[9] I en els treballs d'ampliació de l'aparcament subterràneu de Barceló realisats entre els anys 2005-2006 es va localisar un nou pou de nòria que també va pertànyer al complex de l'antic hospici. En l'interior del pou es va localisar una galeria de rajola que deu correspondre al viage d'aigua que sortia el pou.[9]
De la mateixa manera en l'any 2011 durant la realisació d'unes obres en el carrer Mejía Lequerica, en el tram comprés entre Apodaca i Barceló es va localisar un tram d'aqüeducte format per arcs rebaixats realisats en rajola, datable segons els seus investigadors entre els sigles XVI - XVIIII, que poguera pertànyer be al viage d'aigua d'Alcubilla, be al de la Font Castellana.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Ramón de Mesonero Romans, (1833), Manual de Madrit: descripció de la cort i de la vila, Madrit
- ↑ Cándido Aniz Iriarte, Luis Vicente Díaz Martín, (1995), Sant Dumenge de Caleruega: context cultural, Ed. Esteban, pág. 43.
- ↑ Fernando Riera Ilera, «Arbitrisme, població i higiene en l'abastiment hídric de Madrit en el sigle XVIII.» Bolletí de la AGE, número 37 (2004), págs. 257-278.
- ↑ José Antonio González Alcantud, Antonio Malpica Coll, (2003), L'aigua: mits, ritos i realitats : coloqui internacional, Granada, 23-26, p. 126.
- ↑ López-Camacho i Camacho, B. (1983): Métodos estadístics per a l'ordenació de l'aprofitament dels recursos hidràulics subterràneus. III Simpòsium d'Hidrogeología, Madrit. T. VII: 143-160.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGuerra Chavarino2011">Guerra Chavarino, Emilio (2011). Els viages d'aigua i les fonts de Madrit, La Llibreria. ISBN 9788498731194.
- ↑ Guerra, 2011, pp. 207-208.
- ↑ Guerra, 2011, p. 209.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Estructures hidràuliques en l'entorn de la plaça de Barceló (Madrit)».Actes Reunió Arqueologia Madrilenya. 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viaje de la Alcubilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.